Escriptors de capçalera

7.09.2016

De capçalera és un programa que la Institució de les Lletres Catalanes, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català de les Dones han ideat per tal d’establir lligams entre els escriptors i les biblioteques. Parlem amb els protagonistes de la iniciativa per saber què en pensen.

Maria Mercè Cuartiella, escriptora de capçalera de Castelló d'Empúries, junt amb altres autors de capçalera | Foto: La Setmana

Maria Mercè Cuartiella, escriptora de capçalera de Castelló d’Empúries, junt amb altres autors de capçalera | Foto: La Setmana

Seguint la iniciativa De Capçalera, que pretén “fer evident el vincle existent entre els escriptors catalans i les biblioteques públiques del país”, moltes biblioteques catalanes han escollit algun autor i l’han convidat a formar part de les seves activitats. Aprofitant La Setmana del Llibre en Català, tant bibliotecaris com autors de capçalera s’han reunit a la plaça de la Catedral i han protagonitzat un dimarts dedicat a les biblioteques.

Una de les autores de capçalera que trobem a La Setmana és Maria Mercè Cuartiella, que el 2012 va ser premiada amb el Premi Llibreter per l’obra Germans, gairebé bessons (Brau Edicions, 2011). “El programa d’autors de capçalera pretén que els autors que tenim vinculació amb alguna biblioteca hi siguem encara més presents, no tant ja com a usuaris sinó com a creadors”, explica Cuartiella, de Castelló d’Empúries.

Aquesta autora ja era usuària de la biblioteca del seu municipi, i assegura que el seu compromís és seguir fent el que ja feia abans, com assistir al club del còmic, però també “presentar les meves obres allà, fer alguna activitat extra i tenir-hi una mica més de presència”. Cuartiella explica que amb les bibliotecàries hi té una relació gairebé personal, i que està a la seva disposició per a qualsevol cosa. De fet, ja els ha fet suggeriments de llibres anteriorment.

Mercè Perera, bibliotecària de Martorell, confessa que aquest és el primer any que segueixen el projecte De capçalera i que la de La Setmana és la primera activitat on assisteixen en relació amb la iniciativa. La seva autora predilecta és Teresa Amat (col·laboradora de Núvol), amb qui tenen previst “que col·labori en clubs de lectura i conferències, i que els lectors puguin preguntar-li coses directament a ella, més que als bibliotecaris”.

Mercè Perera, bibliotecària de Martorell, i Teresa Amat, la seva escriptora de capçalera | Foto: La Setmana

Mercè Perera, bibliotecària de Martorell, i Teresa Amat, la seva escriptora de capçalera | Foto: La Setmana

La iniciativa De capçalera permet fer visibles autors dels municipis que potser no són suficientment coneguts. Els escriptors acostumen a acceptar la proposta amb alegria. Alguns en fan broma, com ara David Nel·lo, autor de capçalera de la biblioteca Joan Miró de Barcelona, que diu que el nom de capçalera li recorda al metge de capçalera, fet que li pot generar preocupació; Jordi Puntí, autor escollit per la biblioteca de Manlleu, explica que li van dir que farien un altar amb els seus llibres, però que “serà laic i no deixarem que ningú vingui a adorar-te”.

Però La Setmana del Llibre en Català no serveix només per donar a conèixer iniciatives com De capçalera: els bibliotecaris també aprofiten per comprar obres i ampliar la seva oferta. Núria Silvestre, de la Biblioteca Municipal de Manlleu, explica que tenen pensat comprar prioritàriament llibres de coneixement infantils, algunes novel·les d’actualitat i alguns mapes excursionistes.

Emma Armengod, de la Biblioteca Trinitat Vella-J. Barcero, també donarà prioritat a la compra de llibres infantils. Pel que fa als adults, explica, “la nostra població és principalment castellanoparlant i immigrant, o sigui que preferim destinar la compra als més petits, però algun diccionari també mirarem de comprar”.

La Setmana també compta amb bibliotecàries de Lleida. Antònia Capdevila, de la biblioteca pública de la ciutat, diu que per fer la tria tindrà en compte les recomanacions de la setmana, els premis literaris d’enguany i novetats d’autors lleidatans. Aquesta biblioteca vol adquirir títols de diferents segells editorials, fet que també té en consideració Marisa, bibliotecària de Sant Gregori: “Les editorials en les quals tenim intenció de fer despesa són Raig Verd, Periscopi, Gregal, Empúries, Blume, Animallibres i Baula”, anuncia, tot i que és conscient que “trobarem més productes que diners tenim per gastar”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Moltes gràcies per la part que em toca. Només una coseta: el cognom de la bibliotecària és Parera, no Perera.