Escletxes per incloure la dona en la ciència

28.12.2018

La curiositat de la dona per la ciència sempre ha estat present en la societat de la mateixa manera que la nanotecnologia ho ha estat en la natura. La diferència entre l’actualitat i l’antiguitat rau, d’una banda, en l’accés de la dona al coneixement i en el reconeixement de la seva aportació en la recerca i, d’altra banda, en el desenvolupament de l’aspecte nano abans no treballat i que ara, com diu Emma Portabella, membre de la Societat Catalana de Nanociència i Nanotecnologia (SCN2), “s’ha après a entendre i a controlar”. La nanotecnologia aplicada a la natura estudia, per exemple, el teixit de la papallona o el comportament dual de les partícules que a escala quàntica esdevenen ones en el cargol de mar. Science and Tech Girls Vallès va ser la primera jornada de tallers sobre ciència i tecnologia que va apropar a les noies d’entre 8 i 18 anys (i possibles acompanyants) a aquestes àrees del coneixement. Va tenir lloc el 17 de novembre a la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell i va ser una activitat emmarcada dins la Setmana de la Ciència de Catalunya 2018.

Un dels grups del taller “Construcció de ponts en 3d”, Meritxell Farreny

Fins al segle XIX, la dona no va entrar a la universitat ni va poder participar en programes d’investigació, exceptuant les dones de famílies benestants que estudiaven de manera no oficial. Avui, la dona, tot i els obstacles als quals s’enfronta i la posició desavantatjosa que ocupa respecte de l’home, ha conquerit gairebé totes les branques del coneixement i lluita per escalar cap a càrrecs de més nivell. La iniciativa Science and Tech Girls Vallès és, doncs, una escletxa que opera fora el sistema, desmarcant-se del Dia Internacional de la dona (8 de març) i del Dia Internacional de les dones i les nenes en la ciència (11 de febrer). Es va programar així per engrandir l’espai de debat durant tot l’any, ja que si bé els cartells, carrers i places amb noms de dones il·lustres i els lemes feministes (com el de Rosi The Riveter, icona de la dona treballadora) poden ajuden a fer justícia, els estereotips continuen incrustats.

“Rosie the Riveter”, cartell estadounidenc de la II Guerra Mundial, de J. Howard Miller (1943)

“Per què totes són noies?”, va preguntar una nena del públic a la seva mare referint-se a les investigadores de l’escenari que van interpretar la lectura teatralitzada de Madame Châtelet i les seves seguidores d’Instagram i van inaugurar la jornada Science and Tech Girls Vallès. Això podria quedar com una anècdota insignificant i casual si no tinguéssim en compte el context i el fet que veure dones que es dediquen a la recerca encara sobta.

“La idea de Madame Châtelet va sorgir l’11 de febrer del 2016 inspirada en el projecte “Científicas, presente, pasado, futuro” de la Universitat de Sevilla (CientíficasUS), explica Carmen Ocal, la creadora de l’agrupació, vicepresidenta d’AMIT-CAT (Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues) i investigadora de l’Institut de Ciències de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC).A partir d’aquí, segons diu Ocal, juntament amb les companyes de l’AMIT-CAT i de l’ICMAB-CSIC, van escollir dones científiques del passat i present, la majoria no gaire conegudes, i cada membre va adoptar-ne una per construir el personatge respectiu i explicar-ne la seva història. “La intenció és dona’ls-hi visibilitat i atraure la curiositat d’estudiants de secundària encara que, sorprenentment, l’espectacle també té bona rebuda entre el públic adult”. Més enllà d’un catàleg que recull dades importants de cada professional, el format escènic fa més efectiu el missatge perquè interpel·la directament a l’espectador.

Mariona Coll, en la seva intervenció en la lectura teatralitzada de Madame Châtelet i les seves seguidores d’instagram, Meritxell Farreny

Veus femenines en ciència i tecnologia

La matemàtica, física i escriptora francesa que dona nom al conjunt Madame Châtelet és Gabrielle Émilie Le Tonnelier de Breteuil, la marquesa de Châtelet. Émilie, vestida d’home i de casa adinerada, va traduir i refinar els treballs d’Isaac Newton al francès, va muntar un laboratori al seu castell i va predir la radiació infraroja i la naturalesa de la llum, observacions publicades en l’obra Dissertació sobre la natura i la propagació del foc.

A partir d’aquesta intel·lectual, presenten deu científiques més. Hipàtia d’Alexandria, per exemple, filòsofa, astrònoma, matemàtica i inventora fascinada per la mecànica que va crear l’hidroscòpi, l’aeròmetre i l’hidròmetre. L’ímpetu que sentia per conèixer i crear va ser acusat de pagà pel món cristià, postura que va pagar amb la mort com retrata la pel·lícula ÀgoraTrotula de Salern va dedicar-se a la medicina, concretament a les malalties infeccioses i va diagnosticar la malària i el tidus. A més, va explorar el sistema reproductiu femení i va escriure la Trotula Majorel primer i únic tractat mèdic de ginecologia vigent fins a la medicina moderna. Tractat, per cert, que també llegien els homes, poc preocupats pel que fa a les qüestiones femenines.

Maria Sibylla Merian, naturalista, botànica, exploradora i il·lustradora és una figura cabdal de l’entomologia moderna per haver investigat sistemàticament els insectes i la metamorfosi de les papallones amb il·lustracions pròpies. La historiadora Montserrat Cabré, aquesta tardor, ha ret homenatge a la contribució de Merian elaborant un llibre i una exposició a partir dels dibuixos de la científica. Ada Lovelace, coneguda com “l’encantadora dels números”, és filla de la matemàtica i poetessa, Anne Isabella, i del poeta Lord Byron. Va ser deixeble del matemàtic Charles Babbage amb qui va dissenyar una màquina analítica per resoldre equacions diferencials més enllà dels càlculs matemàtics. Lovelace va escriure el que seria el primer algoritme i ara és considerada la primera programadora de la història, commemorada cada segon dimarts d’octubre.

El cinema també ha divulgat l’aportació de Katherine Johnson, matemàtica que va calcular les trajectòries de vol del Projecte Mercury de la NASA i del vol a la lluna de l’Apol·lo 11 i gràcies a la qual John Glenn va completar una òrbita al voltant de la Terra. La pel·lícula Figures ocultes mostra el treball de Johnson amb Dorothy Vaughan, la primera supervisora dels serveis d’IBM a l’Agència Espacial, i Mary Jackson, la primera enginyera aeroespacial dels Estats Units, treballadora del West Area Computers del Langley Research Center.

Una científica amb una versió teatral de la seva biografia (Photograph 51) és Rosalind Franklin, física i química que “va descobrir l’estructura de l’ADN”. Van donar, però, el Nobel a Maurice Wilkins i a James WatsonFrancis Crick; a ella no la van ni mencionar. D’una altra època però amb qui Franklin s’hagués compenetrat molt bé és la genetista Nettie Stevens, qui va estudiar amb Edmund B. Wilson el comportament dels cromosomes sexuals i la determinació i les bases cromosòmiques del sexe.

L’astrònoma Vera Rubin va descobrir les “corbes planes de rotació”, una de les proves més directes sobre l’existència de la matèria fosca, va estudiar la distribució revolucionària de les galàxies i les taxes de rotació galàctiques. Va impartir 23 anys de classes nocturnes dos dies a la setmana compaginant-ho amb la criança dels seus quatre fills. Margarita Salas Carrero és una bioquímica del Centre de Biologia Mol·lecular Severo Ochoa que va investigar a Nova York amb Severo Ochoa, ja que a Espanya, als anys 60, no hi havia facilitats perquè les dones emprenguessin aquests camins. Sales va aconseguir “l’ADN Polimerasa viral” usada per ampliar mostres d’ADN, de gran interès en les investigaciones policials.

Al  taller “Laboratori de Fòssils” durant l’aplicació del líquid per fixar la còpia del fóssil i l’etiquetatge dels dinosaures, Meritxell Farreny

L’acte Science and Tech Girls Vallès el va presidir Miquel Solé, regidor d’innovació de l’ajuntament de Sabadell. Solé va destacar l’enfocament de la proposta que “va combinar el rigor científic i l’aprenentatge empíric, lúdic i creatiu de la participació ciutadana per ajudar a perdre la por, per motivar i augmentar el nombre de noies en aquests camps i per demostrar com aquestes matèries estan connectades amb la vida quotidiana”.

Quatre tallers iniciàtics

En total, a la Biblioteca Vapor Badia, es van celebrar 10 tallers, quatre dels quals són els següents: el primer es va dedicar al “Laboratori de Fòssils” proposat per l’ Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. En aquest, es van dur a terme dues activitats paral·leles, d’una banda, es va explicar la dificultat d’extreure fòssils pel risc que es trenquin i es va ensenyar a fer còpies de pell de dinosaure. Per fer el calc, els participants van usar silicona alimentària formada per una mescla blau cel que s’endureix cosa que permet obtenir la marca del fòssil abans que s’assequi. Finalment, les noies van aplicar un líquid perquè quedés fixada la forma i se’ls va demanar que a casa enretiressin la part blanca (vegeu fotografia).

D’altra banda, les assistents van presenciar una simulació d’extracció de dinosaures en miniatura d’un bloc de pedra, amb les eines adequades per no malmetre les mostres i evitar danys col·laterals. El bloc tenia nivells estèrils en el qual només hi havia pedres i d’altres replens de dinosaures. Es va comentar que la marca que deixa el fòssil també és un fòssil en sí, després van identificar el dinosaure i el van etiquetar. Totes les nenes ho van provar i van retenir el coneixement perquè, a posteriori, van explicar l’experiència als pares. Una d’elles va comentar que la seva mare és arqueòloga, les altres, però, tot i no tenir un referent tan directe, a partir d’ara tindran una experiència que les hi va iniciar.

Al taller “Programació amb Scratch”, Meritxell Farreny

CodeLearn, l’escola de programació, robòtica i pensament computacional que compta amb 16 seus a Catalunya (una de les quals a Sabadell), va contribuir en l’organització de l’acte, va preparar dos tallers i, a més, va comptar amb un dels taulells que hi havia a l’entrada de la biblioteca. A aquest es va exhibir una impressora 3d i el seu funcionament. Segons Rafa Folk, enginyer informàtic de l’escola, “per construir un objecte de 400 capes, la impressora pot estar 10 hores”. També va exposar uns pots d’aigua amb petxines a l’interior que, connectats a un ordinador, simulaven les tecles d’un piano. Amb una mà subjectant una placa de metall connectada a un cable del portàtil i l’altra sobre l’aigua del recipient, el circuit elèctric quedava tancat de manera que els electrons passaven del cos de l’individu cap a l’aigua i, en efecte, el mecanisme emetia sons. Els dos tallers van ser sobre “Programació amb Scratch” i “Robòtica amb lego mindstorms EV3”.

Els flascons amb petxines que simulaven les tecles d’un piano, Meritxell Farreny

El primer va consistir a programar un joc amb Scratch. Les tres professores, una artista, una mestra i una enginyera, havent realitzat un curs sobre programació de Barcelona Activa, ara impartien aquesta classe en actes com aquest per familiaritzar les més petites en el futur de la programació. Van explicar la importància del mot “if”, és a dir, la condició per al qual s’obté un resultat. Després, amb el ratolí van prendre els diferents conjunts que regeixen funcions concretes, els van disposar en l’ordre indicat per formular les intruccions i van programar el joc. Finalment, van poder posar-lo a prova i jugar-hi: cada vegada que l’usuari tocava l’objecte, augmentava un punt al marcador, en canvi, si queia tornava a començar (game over). 

El segon taller sobre robòtica va plantejar el repte de construir, amb grups de tres, un cotxe programat per a realitzar una cursa. Els tres tutors van repartir unes peces essencials per muntar el vehicle (el motor, l’eix, el sensor, una unitat central per a processar la informació rebuda (CP1) i les rodes), i els van emplaçar a continuar sols el desafiament. Abans de començar, però, els presents van haver de definir què és un robot, descrit com “un objecte, una màquina que es mou de manera autònoma, programada amb un codi informàtic perquè faci alguna cosa i que detecta els obstacles de l’entorn que l’envolta”. Per reforçar la definició, van exemplificar-la amb el cas del Roomba. Es va demostrar que l’observació de la vida quotidiana i la posada en pràctica de la teoria apresa són una metodologia efectiva per establir una primera presa de contacte i solucionar el problema, compatible en convidar les nenes a usar la imaginació i aprendre a “volar”.

Al  taller ” Robòtica amb lego mindstorms EV3″ durant l’explicació inicial abans de començar a construir i prorgamar el cotxe, Meritxell Farreny

Un altre taller va ser el de ponts en 3d a càrrec de l’ICMAB-CSIC. Els participants van construir un pont resistent però “sense límits mentals” amb l’eina 3Doodler. Després van haver d’escollir un cargol. El guanyador seria el qui apostaria pel més gran encara que, com també els passa als científics en el món professional, “de vegades una idea senzilla i humil és millor que una proposta molt ambiciosa i poc fonamentada, va dir el professor i membre de l’ICMAB.

Per trencar estereotips covards imposats culturalment, les noies han de veure per creure que poden fer-se un lloc en el món acadèmic. Per tant, encara que les protagonistes de Science and Tech Girls Vallès siguin només elles, segons Miquel Solé, “la discriminació no és restrictiva sinó positiva, ja que és una manera (o l’única, per ara) de forçar un canvi just i necessari per augmentar l’apoderament de les dones, per bastir una societat igualitària i perquè la discriminació de gènere no se sumi a l’econòmica, cultural, social o d’orientació sexual”. Aquest també va animar a les noies a “no frenar la seva creativitat i a superar-se per arribar a fites més altes” i va celebrar la unió de totes les institucions que van fer possible la trobada. Les activitats van corroborar l’interès de la dona per la ciència i la tecnologia i van servir d’inspiració per a les noves generacions educades en l’esperat model lliure.