Esclat final d’alegria amb la Central de Gòspel

4.12.2018

Ha començat el compte enrere. Els carrers il·luminats, els darrers preparatius d’Els Pastorets, el Mercat de Nadal del Llibre. Les festes nadalenques són cada vegada més a prop i ja en notem els primers símptomes. Dissabte, primer de desembre, mentre s’obria la primera casella del calendari d’Advent, l’Auditori Valentí Fuster acomiadava la segona temporada de programació cultural amb l’espectacle Nadal 100% Gòspel. Cardona va tornar a bategar, però aquesta vegada no ho va fer amb un tribut a ABBA o les cançons de Manu Guix. No. Aquesta vegada Els Valents i el Gran Cor de la Central de Gòspel van marcar el ritme cardíac.

Els Valents i el Gran Cor de La Central de Gòspel © Jaume Barberà

Gòspel, de l’anglès Godspel, significa, segons l’etimologia clàssica del mot evangeli, bona notícia o notícia de Déu. Per això, per la seva connotació espiritual, s’associa amb el Nadal, l’alegria i el benestar interior. Perquè sigui genuí, pur i sentit, però, Johanan Marín, director de la Central de Gòspel, considera que cal tornar als orígens i entendre d’on prové aquest tipus de música. “El gòspel neix dels cants espirituals negres dels esclaus de principis del segle XX; un poble que no era poble, format per gent que havia estat arrencada del seu país”, explicava Marín abans del concert. “Tots eren d’ètnia negra, però provenien de llocs d’Àfrica i de classes socials diferents, parlaven llengües distintes i tenien diferents costums. L’única cosa que tenien en comú era el ritme, els patrons musicals de la percussió”.

En el gòspel, en la repetició d’himnes i clams, els esclaus afroamericans van trobar una via escapatòria; una manera d’expressar-se, de trencar barreres i fer teràpia de grup que avui no pot ser menystinguda. “No repetien estructures per necessitat ni per autocomplaença, sinó per transmetre un missatge fora del grup”, remarcava Marín. “Amb la música van trobar llum dins la foscor i van ser lliures tot i ser esclaus”. Cal, per tant, tenir molt present que en el gòspel hi ha dolor, però també hi ha esperança i alegria. I en això es va convertir el concert de dissabte, primer de desembre: en un esclat d’alegria i esperança. Res millor que celebrar el Nadal amb els teus i a casa.

“Que bé, que bé ser a casa”, repetia entusiasmat Johanan Marín. Per a ell, fill adoptiu de Cardona, i per als cardonins Noemí Pasquina i Toni Lara va ser una gran satisfacció poder actuar amb la Central de Gospel al seu poble. Feia temps que la gran il·lusió de tots tres era fer un projecte plegats per potenciar el Gòspel per tot el territori català, i va ser així com, arran d’aquesta plataforma musical cristiana, van néixer, fa un any i mig, Els Valents i, fa un any, el Gran Cor.

Els Valents, integrats per les veus de Johanan Marín, Noemí Pasquina, Sonia Pérez, Ana Belén Ayala, Luciano Ligiera, Xavi Pasquina, Sole Barrachina i Sunem Marín i la música de Toni Lara (piano i direcció), Èric Elías (baix), Àdam Elías (guitarra), Pablo de los Santos (guitarra), Denis Suárez (bateria) i Eben-ezer Marín (saxo i flauta travessera), van començar el concert en solitari amb un ampli repertori de cançons traduïdes al català i al castellà. Valents, no només per la complexitat de les harmonies, solos i jocs de veus, sinó també pel seu talent i perquè, a diferència d’altres cors de gòspel, són un grup petit i capaç d’interpretar cançons apreses durant la mateixa tarda.

De mica en mica, l’energia del Gran Cor es va afegir a la vetllada per donar una nova dimensió al concert: més vigorosa, alegre i viva; menys professional. És un cor amateur, que assaja només una vegada al mes perquè agrupa gent d’arreu de Catalunya i de totes les edats. En total, a l’escenari hi havia al voltant de cinquanta persones entregades que, com ha de ser, sentien i vivien allò que cantaven. Goig absolut. Tanmateix, Els Valents i el Gran Cor no van ser els únics protagonistes. Johanan Marín va convidar el públic a ser partícip d’un recorregut per la història, des del gòspel més tradicional sense tempo ni compàs, fins al més contemporani, amb nadales, ritmes negres i temes d’autors reconeguts com Anthony Brown, Fred Hammond o Kirk Franklin.

Paradoxalment, el missatge, d’agraïment a Jesucrist, es va fer un pèl reiteratiu i monòton, raó per la qual les dues hores de concert es van fer massa llargues. Com una alenada d’aire fresc, però, la culminació va tornar a animar la claca, amb Pon tus ojos en Cristo, una cançó introspectiva composta per Johanan Marín que parla de la seva pròpia experiència, i una versió de gòspel, acabada d’estrenar, de Gloria in excelsis Deo. I així, amb el públic cantant a tres veus i a ritme de gòspel, l’Auditori Valentí Fuster de Cardona va posar punt final a la programació cultural de la temporada. Ha estat un plaer.