És l’hora de les Arts Escèniques

17.04.2013

Dilluns es va celebrar l’acte de presentació del PRAEC (Projecte de Recerca de les Arts Escèniques Catalanes) a l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest és un dels plats forts del centenari de l’Institut del Teatre, fundat el 1913 per Adrià Gual amb el nom d’Escola Catalana d’Art Dramàtic, i suposa el pas definitiu cap a la consideració de les Arts Escèniques com a part essencial del patrimoni literari i lingüístic, però també cultural i immaterial del nostre país.

 

Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques

El PRAEC és un ambiciós projecte que es proposa, finalment, la integració de les Arts Escèniques Catalanes dins de l’àmbit acadèmic, i compta amb la participació de l’originador del projecte, l’Institut del Teatre, conjuntament amb la Xarxa Vives d’Universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat de València, Universitat Jaume I, Universitat d’Alacant, Universitat de les Illes Balears i Universitat de Perpinyà Via Domitia), i en darrer lloc l’Institut d’Estudis Catalans. Joan Viñas, vicepresident de la XVU, va destacar que finalment es compatibilitzarà l’acció amb la reflexió teatral, la teoria amb la praxi, i s’elaborarà un discurs teòric i històric sobre les Arts Escèniques Catalanes amb almenys dues particularitats destacables: l’èmfasi recaurà en tot l’àmbit geogràfic dels Països Catalans, evitant limitar-se al Principat; i es tractaran les Arts Escèniques com a un tot, com a un espectacle, superant la concepció exclusivament literària del teatre.

Tal i com va explicar Guillem-Jordi Graells, coordinador del projecte, els dos pares del PRAEC es poden trobar en dos antics directors de l’Institut del Teatre: Josep Montanyès, que als anys vuitanta va concebre la realització d’una enciclopèdia de les Arts Escèniques a Catalunya, arribant el 1990 a tenir una definició de cinc volums i uns índexs detallats; i Jordi Coca, comissari del centenari de l’Institut del Teatre, que als anys noranta va començar amb els treballs preliminars del projecte i que n’ha sigut el “ressucitador” actual. Igualment, els objectius principals del PRAEC són també un parell: la creació d’una enciclopèdia en xarxa, i la publicació d’una Història de les Arts Escèniques Catalanes, en cinc volums.

L’enciclopèdia en línia es preveu que estigui enllestida, o almenys el seu “nucli dur” (d’aproximadament un miler d’entrades) al febrer de 2014, i que aquesta contingui tota l’activitat escènica, en tots els seus gèneres i manifestacions, a tot el domini cultural català, de totes les èpoques i amb independència del vehicle lingüístic utilitzat, quan aquest ha existit o existeix. Les previsions d’entrades han estat repartides força equitativament, i és interessant veure sobre el paper que a la categoria de “Autors textuals” s’hi inclouen els dramaturgs, però també els traductors, adaptadors i dramaturgistes, o que a la categoria de “Escenificadors” tenen la mateixa rellevància els directors escènics que els coreògrafs, els escenògrafs o els figurinistes. Així mateix, es vol potenciar l’estudi del fet escènic en la seva vessant més pràctica, de producció, així com en el seu consum o recepció per part del públic. A l’enciclopèdia hi podrem trobar, evidentment, els títols, els intèrprets, els locals, les institucions, els col·lectius, les publicacions, els emprenedors teatrals, però també els estudiosos o els conceptes articuladors del fet escènic, sense oblidar les manifestacions parateatrals o els personatges de ficció. Els fons del MAE (Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques) serviran com a documentació i il·lustració de les entrades, donant visibilitat a un material valuosíssim que roman, en la seva gran majoria, amagat als magatzems de l’Institut del Teatre. La pròpia naturalesa d’una enciclopèdia en xarxa permetrà el seu creixement i evolució natural, tot i que no se’n descarta una possible publicació en paper, si és que en un futur pròxim encara existeix.

Pel que fa a la Història de les Arts Escèniques, en el projecte plantejat i indexat fa vint anys ja s’apostava per emfasitzar la creació escènica, el teatre “com a espectacle”, per damunt de l’habitual narració articulada a partir del text i la literatura. La seva organització en cinc blocs o volums ha d’abraçar des dels orígens del fet escènic fins a l’actualitat, amb dos especialistes en la matèria com a coordinadors de cada volum, que quedaran dividits d’aquesta manera:

Dels orígens a l’escena tardiomedieval (Francesc Massip i Lenke Kovács)

Del naixement del teatre modern als inicis del romanticisme (Albert Rossich i Biel Sansano)

El segle XIX (Joan Mas i Vives i Josep Lluís Sirera)

El segle XX. 1890-1960 (Francesc Foguet i Enric Gallén)

Dels anys 60 a l’actualitat (Ramon X. Rosselló i Núria Santamaria)

La previsió és que entre el 2015 i el 2017 es vagin publicant els cinc volums d’aquesta Història que ha de convertir-se en un estudi complet i rigorós, acadèmicament parlant, de les Arts Escèniques als Països Catalans.

Amb l’aparició del PRAEC i els seus dos projectes principals les Arts Escèniques entren, finalment, a l’Acadèmia, amb tots els honors i amb totes les institucions que hi han de ser. Si per una banda podem lamentar la tardança amb la qual aquest fet es produeix, per l’altra esperem que els avantatges de la nostra societat, ben líquida i plena de xarxes, permetin un ràpid i exponencial creixement i difusió d’un patrimoni que demanava a crits ser investigat, teoritzat i divulgat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris