És ciència-ficció escriure ciència-ficció en català?

22.11.2018

L’any 1997 a Catalunya es va crear la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) obrint un dels primers debats sobre ciència-ficció en llengua catalana. Antoni Munné-Jordà exposava que, després de la guerra civil, “la primera generació d’autors catalans va començar de zero buscant les seves referències”. Un d’aquests fou Manuel Pedrolo, figura clau i enguany centenària que, juntament amb els 200 anys de Frankenstein de Mary Shelley, obre una de les ponències de la segona edició de la Convenció de Ciència-Ficció i Fantasia CATCON que tindrà lloc el 24 i 25 de novembre a Vilanova i la Geltrú.

Pintura “Red Illustrated Man” de Dean Ellis, per a la portada de “L’home il·lustrat” de Ray Bradbury

Anys després, el 2007, es creen les Tertúlies Catalanes de Ciència-Ficció i Fantasia (Ter-Cat), i més endavant els Premis Ictineu i la revista Catarsi. De fet, dos dels impulsors de la convenció CATCON es van conèixer a les Ter-Cat, assistint a sessions de debat i clubs de lectura: Eloi Puig, president de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia des del 2015, i Pep Burillo, tresorer des del mateix any. Finalment, el 2016, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va acollir, amb èxit, la primera Eurocon que també disposava d’espais i trams dedicats al gènere en català.

Tal com apunta Burillo, també corrector dels subtítols en català de la sèrie Joc de Trons, “arran de l’interès que va mostrar la societat catalana a l’Eurocon, el 2017 vam celebrar la primera CATCON”. Això no obstant, Puig considera que “a Catalunya els entusiastes d’aquest gènere estan dispersats pel territori sense un punt de trobada referent”. Una altra de les limitacions a què fa referència és la dificultat d’editar llibres de ciència-ficció en català. Una de les editorials que sí que ho fa és Males Herbes, apunta Puig,  amb reculls de relats com els d’Stephen King. Tot i això, “no hi ha una ferma convicció per apostar amb el gènere en català perquè encara es veu com un terreny arriscat”, explica el director, que destaca que consolidar i donar embranzida a aquest tipus de literatura catalana és un dels objectius de la convenció. “Sempre que busquem un autor estranger, mirem que tingui traducció al català”, ressalta.

Vilanova i la Geltrú es prepara per CATCON 2018

La jornada se celebrarà aquest cap de setmana a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú i comptarà amb 13 actes, un sopar de gala i el lliurament de la desena edició dels Premis Ictineu desglossats en 6 categories (enguany s’ha afegit la “millor antologia fantàstica en català” i “la millor il·lustració”). Destaquen que “els guardons es dirigeixen a l’obra publicada en comparació amb el Premi Pedrolo d’obra nova”.

Enguany, els convidats d’honor i entrevistats són Joan- Lluís Lluís, autor de “Jo sóc aquell quei va matar Franco” i Elia Barceló també anomenada “la gran dama de la ciència-ficció espanyola”. Puig i Burillo expliquen que el programa és transversal i que engloba tot allò que envolta la ciència-ficció i la fantasia: parlaran sobre les traduccions perdudes de la ciència-ficció en català; es dedicarà un espai a la traducció i subtitulació i a l’autoedició per editors, s’analitzaran les bandes sonores del gènere usant el títol de la novel·la de Philip Roth “Somien els xais amb música elèctrica?” i s’abordarà el punt de vista femení en les obres. Mary Shelley i Pedrolo, així mateix, rebran un homenatge de la mà d’ entenedors que han estudiat aquestes dues figures. Cal remarcar també el rol de la il·lustració en les portades de ciència-ficció i la influència de la mitologia.

Durant la convenció, alguns autors presentaran els seus llibres i els signaran i a la nit del dissabte tindrà lloc un sopar perquè els presents puguin gaudir de la vetllada conversant amb els autors, editors, llibreters, lectors, bloguers, traductors, escriptors i companys literaris. Abans del dia esperat, però, durant aquesta setmana, diverses biblioteques de Vilanova i la Geltrú faran un compte enrere: acolliran activitats relacionades amb la convenció entre les quals una exposició sobre la figura i producció literària de Pedrolo, jocs de taula familiars, trobades literàries, projeccions cinematogràfiques i cinefòrums, conferències i col·loquis.

 

Cultura catalana en ciència-ficció

A Catalunya, l’aposta per la ciència-ficció i a la fantasia encara és tímida. Tot i això, el Festival de Sitges de cinema fantàstic i de terror és un esdeveniment important que atreu gran públic i remou l’interès d’arreu del món; aquesta tardor Tv3 s’ha sumat al gènere amb l’estrena de la sèrie Si no t’hagués conegutque explora el que Puig, al web La Biblioteca del Krakendenomina com ucronia: “que hagués passat si…”. A més, actualment el CCCB ret homenatge a Stanley Kubrick.

La qüestió que exposen Burillo i Puig és que, d’una banda, CATCON “manté un diàleg entre les obres de ciència-ficció actuals i recupera els clàssics que estan descatalogats i, d’altra banda, “vincula entre si tota l’afició i bona part de les tendències sota un mateix espai”. Segons ells, gairebé és més important que els amants del gènere es trobin entre ells que no pas que assisteixin a una xerrada perquè una gran part dels assistents es comuniquen a través dels fòrums online i comparteixen els seus interessos en blogs personals. Qui sap, potser gràcies a CATCON neixen relacions i contactes que engendren nous projectes i que, en un futur no gaire llunyà, situen aquesta trobada en l’univers de la ciència-ficció en català.

L’entrada a la CATCON és de 5 € pel públic general i gratuït pels socis i nens. Per acudir al sopar del dissabte a les 21:30 a l’Hotel Cèsar té un cost de 25€ i t’has d’inscriure en la pàgina web de l’associació. A les 23:00 tindrà lloc el lliurament dels Premis Ictineu de lliure accés.