Es busca filòleg

12.02.2015

Fa unes setmanes el Diari de Girona es feia ressò d’un estudi de la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat que recull una estadística dels professors funcionaris que en aquest moment imparteixen classes de català, anglès o francès i la seva data previsible de jubilació. D’aquestes dades es desprèn una conclusió preocupant: en els propers 10 anys poden quedar sense cobrir 520 places de professor de Llengua Catalana i Literatura a Batxillerat en l’àmbit català.

Necessitem Pompeus, i els volem vius

Necessitem Pompeus, i els volem vius

 

“A més a més, aquesta informació de la Conselleria d’Ensenyament també assenyala el nombre de llicenciats que no són funcionaris i estan apuntats a les llistes d’espera o bé estan treballant com a interins en els quatre idiomes esmentats a Batxillerat”, apunta Daniel Bonaventura al Diari de Girona. “La resta de la gent que es jubilarà els propers deu anys menys el nombre de persones que no són funcionaris però busquen feina o ja són interins, dóna com a resultat que faltaran 520 persones per omplir les necessitats de professorat de català de la propera dècada”.

Aquesta previsió no es complirà, en canvi, en el cas de la docència de les altres llengües que s’imparteixen a la secundària (castellà, anglès o francès). El professor i lingüista Josep Maria Nadal, exrector de la UdG és contundent: “Català és l’única titulació de les filologies on els propers deu anys faltarà gent. Per tant, matricular-se de Filologia Catalana és una garantia de trobar feina en els propers anys”.

La retirada de docents per jubilació no va prou acompanyada de noves matriculacions a les facultats de filologia. Falten, doncs, vocacions? “No és una qüestió de vocacions, o de disminució de les vocacions”, diu Josep M. Domingo, professor de Filologia Catalana de la UB. “Hi ha estudiants ben vocacionals, de la filologia catalana i del professorat, com n’hi ha hagut sempre. És qüestió que allò que abans havia de ser resolt amb una específica titulació acadèmica (el títol universitari en filologia catalana) ara pot ser resolt d’altres maneres: són efectes del discurs públic dels beneficis de la generalització enfront de l’especialització, de la permanent disponibilitat al canvi laboral, etc. Totes aquestes gangues ultraliberals del passa que t’he vist i l’aguanta que vaig a cobrar”.

teresa iribarren

Teresa Iribarren

Teresa Iribarren, professora i directora del Màster d’Edició digital de la UOC, troba xocant que en el moment d’inflamació nacional que vivim, hi hagi tan pocs alumnes que vulguin aprendre català, ser professionals de la llengua, però considera que “la literatura catalana ha estat pràcticament escombrada de l’ensenyament secundari, i això fa que pocs sentin la crida a estudiar Carner i Rodoreda a la universitat… a més, fa anys que no es convoquen oposicions per a places de professorat a l’institut”. Això fa que el cos d’interins hagi anat creixent i, no cal dir, encara més el conjunt de llicenciats apuntats a llistes per fer substitucions.

 Com garantir un relleu de qualitat?

Nadal adverteix que pot arribar un moment que calguin professors de català però no hi hagi gent prou preparada i s’hagi de contractar igualment gent que potser no doni la talla per cobrir les places vacants. Segons Josep M. Domingo, l'”ecologia” dels estudis de llengua i literatura catalanes és ara una altra. “No és exacte que les places d’especialistes en llengua i literatura catalanes jubilats no tinguin un relleu clar: la realitat ens mostra que l’hi tenen: són clarament substituïts per professors que no en són especialistes”.

Jaume Aulet, professor de Filologia Catalana a la UAB i del Màster de Formació de Professorat de Secundària ofereix una visió més temperada: “El relleu està assegurat, no crec que sigui el problema. El problema, en tot cas, és el perfil del professorat, que no serà el d’aquella generació que ara plega. Per als nous quadres de professors l’ensenyament és una sortida professional, més que una vocació (en molts casos, no en tots). És prou evident en el màster de formació de professorat de secundària. Hi dono classes i això sí que ho conec de primera mà. També em sembla molt discutible el tipus de formació que aquests futurs professors reben en el màster”.

Roger Canadell, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, considera que “l’obligatorietat de cursar el Màster en formació de professorat d’educació secundària obligatòria, formació professional i ensenyament d’idiomes per a poder esdevenir docent ha comportat un major control de les persones que assolien les competències adequades per a fer de professors/es, entre d’altres, en els instituts, però reclama al Consell Interuniversitari que obri a totes les universitats la possibilitat d’oferir aquesta formació de postgrau, que actualment només es pot cursar a la UB i a la UAB.

El diagnòstic del problema

Roger Canadell

Roger Canadell

Segons Canadell, des dels departaments i estudis de llengua i literatura es treballa molt la matrícula als màsters i postgraus, però el veritable problema és la davallada d’accessos a les titulacions de grau. “Diguem que mirem massa cap amunt i ens hem oblidat durant massa temps dels que vénen de sota, si se’m permet usar aquests termes. Durant massa temps les universitats, perquè no en tenien la necessitat, han oblidat els seus graduats un cop es titulaven i no s’han apropat a treballar conjuntament amb els docents de secundària, per fer recerca junts, per treballar plegats, per garantir les continuïtats necessàries, per formar-se amb noves estratègies i noves eines, com les digitals…”. Iribarren apunta amb humor que s’han amanit els graus “a la bolonyesa, sense tenir prou en compte les noves necessitats dels nadius digitals i de l’entorn laboral on hauran de col·locar-se els joves. Ens hem limitat a què aprenguin a fer powerpoints per presentar un treballet sobre Foix. Si realment treballéssim més les competències digitals, i sobretot de creació de continguts amb cara i ulls (amb solidesa argumentativa, polidesa lingüística, etc.), segurament els alumnes se sentirien més ben armats per sortir a la batalla d’un món laboral que necessita persones que sàpiguen construir discursos i fer-los públics a Internet. Podrien anar a treballar a la Camper o al Banc de Sabadell, o a un institut… i de tant en tant, algú acabaria fent una tesi sobre el Rector de Vallfogona.

Josep M. Domingo | Foto de Joan Vicent Cantó

Josep M. Domingo | Foto de Joan Vicent Cantó

Domingo reclama estratègies de prestigiació d’aquests estudis a escala diversa: “Sense renunciar a les dinàmiques disciplinars particulars, cal fer veure que no es pot prescindir de professionals que tenen per centre d’interès la llengua i la literatura del país: que ens calen en tots els estrats del sistema docent, i en els mitjans de comunicació, i en la indústria editorial. Accions a escala diversa: d’això d’abans a desautoritzar (i execrar) tots aquests tutors d’ensenyament secundari que dissuadeixen els seus pupils de matricular-se a filologia catalana, o a estudis catalans”.

La Filologia que ve i l’entorn digital

La pregunta, doncs, seria quines accions caldria dur a terme des de les universitats per mostrar als estudiants de secundària els atractius d’una carrera com la dels graus de Llengua i Literatura catalanes o Filologia Catalanes. “Des de la UOC estem estudiant la manera d’enfortir aquest vincles”, explica Canadell. “A la UOC tenim molts col·laboradors docents que treballen en centres d’ensenyament secundari”. Segons Canadell, ara més que mai cal formar graduats que coneguin i usin amb excel·lència les TIC vinculades a l’ensenyament de la llengua i la literatura; cosa totalment imprescindible per continuar seduint, captivant, educant i formant els joves i adolescents del país, no només en llengua i literatura sinó en tots els àmbits del saber.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

28 Comentaris
  1. Sóc llicenciat en filologia catalana (1990) i sóc corrector de català. Abans d’anar a fer classes a un institut, m’ofereixo en una granja de porcs o en un supermercat. ¿De debò que l’única cosa que podem fer els qui tenim aquesta llicenciatura és corregir llibres amb tarifes de misèria o fer classes a la canalla amb casc, armilla antibales i kalàixnikov? ¿La societat no ens pot oferir res més?

    • Em penso, Òscar, que ets una mica exagerat. T’ho dic des dels meus trenta-un anys de classes de llengua catalana en un ooble del Baix Llobregat. I, des de la meva experiència et puc dir que he viscut de tot.

    • No et crec, Òscar, tu no aniries a una granja de porcs, ni a un supermercat. Em saben grau les teves paraules, respectables, per descomptat, però fereixen les persones que hem treballat un bon feix d’anys amb alumnes de batxillerat i ESO. Una aula no és un jardí de les delícies, però hi ha nois i noies de perfils molt diferents, els uns més disposats a l’aprenentatge, d’altres no tant i també hi ha l’alumnat que passa de tot. Aquesta, però, és la gràcia, altrament parlaríem de la uniformitat. Qui es pensi que l’aula amb alumnes és bufar i fer ampolles, millor que enfili per un altre camí. Qui vol dedicar-se a l’ensenyament ha d’estar disposat a aprendre, cada dia, i disposat a arremangar-se i a estimar els alumnes, independentment del color de la pell, religió, perfil acadèmic,…

      • I ara sona música de violins mentre passen un power-point de paisatges bucòlics. Nyig-nyigo-nyigo-nyaaaaaa!
        Fiòlegs, quin estri o esotèrica cosa és un filòleg?
        Ja esteu segurs que això de reclamar més profes per ensenyar llengua catalana (literatura no, ecs!) no és anticonstitucional? Voleu dir que no és terrorisme? Esteu anant contra les línies executades (!!) per tots, TOTS, (ep! i totes) els consellers i conselleres dels darrers vint anys, eh? Aneu alerta, que encara us haurem de pasar les novel·les de les Ombres del Grey i el Mrtí Gironell amagades dins d’un pa de deu quilos per entremig de les reixes…
        Ara falten profes de català?? Per donar dues hores setmanals d’accentuació i dièresi amb power points? Ai quin riure, al pla del viure! Que no veieu que prioritzen l’anglès i les mates? Llegiu els diaris, encara que no siguin les pagines de pedagogia, home!
        (És trist que s’argumentin obvietats elementals i pàrvules no sempre certes i que calgui explicar cada dia toooota la cosa començant de zero. Quant cansament per tan pocs resultats! Vegeu la sintaxi d’alguns dels missatges d’quí mateix… Per això jo faig mutis).

    • Un famós polític va dir: no pensis el que el país pot fer per tu, sinó el que tu pots fer pel teu país.
      Noi, cadascú ha d’espavilar-se, que som en una societat capitalista. Potser et vas equivocar en la carrera, perquè no sembla que et sigui molt vocacional.

  2. “Aquí hay tema, pero vamos!” “La que se avecina” parlant d’això de ser professor de llengua catalana

  3. Com l’Òscar Alegret, també tinc la llicenciatura en Filologia Catalana i en el mateix any. A diferència d’ell, només aniria a treballar a un super o a una granja per extrema necessitat; ara bé, segons a quin institut hi vagis (sud del Baix Llobregat, p.ex.), tingues el cotxe ben lluny; els pneumàtics són molt sensibles. També és cert, com diu en Miquel Àngel Estévez, que n’hi ha de tot i que les experiències positives superen a les que més aviat no ho són. I la correcció està mal pagada?, les editorials manen i així anem.
    Per finalitzar: ara ja està admesa la castellanització “donar classes”? De tan que donem (impostos, etc.), ja no fem? Ho pregunto per les paraules del sr. Aulet: “Hi dono classes i això sí que ho conec de primera mà.”

  4. Sí, molt bé, però per poder ser professor has de tenir el Màster, que no es pot fer a distància, i has de tenir disponibilitat matí i tarda per a les classes teòriques i les pràctiques durant un any. I si tens l’entusiasme però no la disponibilitat? Per a totes les altres especialitats pots fer-ho a distància!

  5. L’enhorabona pel text! Només un breu afegit: sovint constatem que els estudiants que volen fer una carrera “de lletres” topen amb la incomprensió dels pares, que els empenyen a fer estudis “de ciències”, que deuen considerar més seriosos o que els permetran guanyar-se millor les garrofes. També tenim, doncs, un problema cultural que haurem de mirar d’anar resolent entre tots.

    • Em fa l’efecte que això no es resolt entre tots. Estimar la vida és lluitar i de la mateixa manera que algú va dir no esperis què pot fer el país per tu, tampoc esperis què poden fer els altres. Ets tu que si vols pintar o estudiar Humanitats que t’has d’imposar.

  6. Al darrer paràgraf, on diu “ara més que mai cal formar graduats que coneixin i usin amb excel·lència les TIC” ha de dir ” ara més que mai cal formar graduats que CONEGUIN i usin amb excel·lència les TIC”

    • Sembla, Francesca, que ja ho han corregit: “ara més que mai cal formar graduats que coneguin i usin amb excel·lència les TIC “

  7. D’acord amb el que diu Neus Nogué, hi afegiria el concepte pèrdua de prestigi. També Antoni Dalmases apunta un fet clau: es prioritzen altres assignatures, l’anglès per sobre del català. Ara mateix, en un concurs de promoció interna a la Generalitat (subgrup A2) en la valoració dels mèrits es valora més el C2 d’una llengua estrangera que el C2 de català. També es valora força més tenir competències tecnològiques (ACTIC) que qualsevol certificat de llenguatge d’especialitat (llenguatge administratiu, jurídic). Incongruent, oi? Aquesta és la realitat que tenim …

  8. Home, jo diria que tampoc no cal fer d’un professor de literatura un expert en informàtica. Hem de trobar i adaptar la utilitat de les noves tecnologies per a cada sector, però no cal que hagi de ser-ne una matèria d’estudi. Si es tria els estudis de lletres és per alguna cosa, no?

  9. Perdoneu que canvïi lleugerament de tema. Jo he estudiat el Grau d’Estudis Anglesos però me n’adono que m’he tancat portes, hauria d’haver fer el de Llengües Modernes d’Anglès i Català per poder donar classe de totes dues llengües i literatures.
    Sabeu si fent el Màster de Professor amb especialitat Català em permet donar classes de català a secundària? També tindria l’opció de fer Llengües Modernes i veure que em convaliden de l’Anglès però a la meva Universitat no em fan el càlcul de les convalidacions fins que no em pre-matriculi i pagui les taxes (toca’t els ous). El fet és que ja tinc una edat (40 anys) i no em puc permetre tornar a fer un grau quasi des de zero. Algú ho sap? Perdoneu la meva ignorància.

  10. També algú es podria plantejar algun dia permetre donar classes de català als llicenciats en lingüística, oi? Encara que fos amb un complement de formació… O, almenys, prendre’s la molèstia d’explicar per què no podem!

  11. A la universitat li han importat un rave els estudis de secundària. Hem patit i hem estat damnificats per mefítiques lleis d’educació perpretades per polítics i, sobretot per la pròpia universitat. A demar comptes als ínclits pedagogs universitaris

  12. Si es fa el relleu amb professors valencians com a Mallorca o Eivissa, la llengua catalana esdevindrà un patués repugnant de la pitjor casta. Per a mostra, el botó de la traducció d’Ubú rei feta per un llicenciat en Filologia Catalana. Hi trobareu més de 160 errades sintàctiques.

  13. Que no s’aturi la vocació, i tant! Ara bé, encoratjar a les noves generacions a cursar estudis de filologia catalana per assegurar professionals pel 2025 quan les presents (llicenciats el ’12 i ’13, amb el màster del professorat a la butxaca i tot l’amor que vulguis per la cultura) ens veiem obligades a treballar del que sigui perquè ni déu ens contracta com a tals és, pel cap baix, feridor. No es tracta d’aplaudir la vocació?
    – Riiing…
    – (…)
    – Deu anys? Però si ara ja sóc súper exòtica, sóc filòloga!
    – (…)
    – Filòloga, no filòsofa.

    Com us deia, súper exòtica.

  14. No entenc per què no s’esmenta la causa principal del fenomen que es comenta: a diferència del que passa en les altres disciplines, no hi ha una distribució normal de professors per edats, perquè fa uns 30 anys es va passar de no haver-hi ni un professor de llengua catalana als instituts a haver-n’hi uns quants de cop (en general, aleshores, professors molt joves). Per tant, en molts instituts tots els professors de llengua i literatura catalanes tenen més de 52 anys (és el cas del meu institut) o n’hi ha un percentatge molt més alt que en les altres especialitats. Aviat, doncs, començaran jubilacions massives de professors de llengua i literatura catalanes (primer, els que ara tenen 56 anys o més, que en general són llicenciats en filosofia, història… i, després, els qui vam ser els primers llicenciats en filologia catalana).

  15. Fa anys que em vaig llicenciar en Filologia Catalana i tinc certificat C de tres llengües estrangeres. Treballo de professora d’adults fins a les tantes i em paguen com si fos diplomada. Jo tampoc sota cap concepte aniria a fer classe amb adolescents i si no és treballara preu fet i per sous de misèria per a les editorials per als filòlegs no hi ha gaire cosa. És força normal que no vulguin estudiar filologia.

  16. Tant de bo, aviat sigui possible fer el CAP, o el màster de professor de secundària, a totes les universitats catalanes i també que apareguin estudis com ara aquests que es fan de l’espanyol a la UNED, però per a la llengua catalana ” MÁSTER UNIVERSITARIO EN ANÁLISIS GRAMATICAL Y ESTILÍSTICO DEL ESPAÑOL”