Enzo Cormann i la cooperació efímera

18.06.2019

A La revolta dels àngels d’Enzo Cormann, Chet Baker (músic), Bernard-Marie Koltès (dramaturg) i Jean-Michel Basquiat (pintor) es troben a l’infern per a discutir, entre altres temes, sobre la creació artística entesa com una exploració de límits personals. Aquesta preocupació és transversal en l’obra de Cormann, que al llarg de la seva vida ha reflexionat sobre la necessitat de renovar i reinventar constantment les fórmules teatrals durant el procés creatiu. Sobre això tracta el taller que ve a impartir l’autor aquest estiu a Barcelona, titulat Hipòtesis dramàtiques i emmarcat en l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett.

El dramaturg francès Enzo Cormann.

Enzo Cormann cita Tadeusz Kantor per definir la seva visió sobre el teatre en la postmodernitat: “l’art no és ni una reflexió ni una transposició de la realitat: és una resposta a la realitat”. Parla d’un teatre francès i mundial que actualment es defineixen per la seva diversitat. Davant un “context econòmic ultraliberal que no ens encoratja a quasi res més que a consumir en solitari a les nostres llars hiperconnectades, i a defecar la diarrea de dades explotables pels marxants”, l’autor considera que el teatre es manté com un espai de resistència “poelítica” (poètica i política). Ho és tant en l’àmbit temàtic com en el formal: “la gran majoria de les peces que s’escriuen avui en dia evoquen situacions, debats i problemes contemporanis esforçant-se a trobar maneres de reinventar constantment la forma dramàtica”. Arran d’aquet procès, diu, la faula ha passat de reflectir el real a “replicar-li”.

La resposta del teatre a la societat, a banda de requerir “noves arquitectures i nous materials” també necessita “dispositius crítics i procediments pels quals cada dramaturg regula aquests arranjaments”. Així doncs, es tracta d’explorar noves fórmules sense perdre l’humanisme de l’instant teatral, allò que li pertany des dels seus orígens més arcaics, en l’abús de mitjans teatrals. L’escriptura, doncs, és per a Cormann una tasca essencialment solitària i introspectiva, en la qual cada creador ha d’afrontar i combatre els seus propis límits, “pensar en contra seva” tant per a buscar noves fórmules com per a regular-les. És en aquest punt que el treball grupal pot ser útil. Tot i que cadascú té la capacitat d’afrontar-se a si mateix, “l’exploració col·lectiva ens la facilita i l’esperona”.

Sobre aquesta necessitat de trencar temporalment l’aïllament de l’escriptor tracta el taller que imparteix Cormann a l’Obrador d’Estiu a la Sala Beckett del 15 al 20 de juliol. L’autor defineix la trobada com un espai de cooperació efímera, en la qual escriptors de teatre tindran la possibilitat de presentar i discutir les seves hipòtesis dramàtiques per, amb l’ajuda de Cormann i de la resta del grup, qüestionar-les i desenvolupar-les.

 

Podeu trobar més informació sobre el taller aquí.