Entrevistes, comentaris i notícies de tardor

31.10.2017

Margarida Aritzeta és escriptora i professora de Teoria de la Literatura a la URV. Com a tal, durant l’entrevista amb Xènia Bussé, explica que percep entre els alumnes molt poc temps dedicat a la lectura. També reclama una actualització i una edició pràctica de les obres que conformen la literatura catalana dels darrers setanta anys: «Per mantenir viu el panteó ens calen autors i obra viva, present, a l’abast.» Finalment, ens parla de la seva darrera obra publicada, La filla esborrada, i diu que «tenia la voluntat de parlar d’il·lusió en una època dura, els anys quaranta, de postguerra duríssima».

Fulles de tardor. (Foto: Azúa)

Una segona entrevista ha estat feta per Miquel-Lluís Muntané a Maria del Mar Bonet, «la veu femenina més important que ha donat la cançó catalana». Parla del llarg recorregut que ha fet durant la seva carrera musical i del que la caracteritza, tant pel seu estil com per la llengua que fa servir quan canta: «Crec que s’ha de cantar des de l’ànima i l’única manera de fer-ho és en la llengua pròpia de cadascú.»

Enguany celebrem els 100 anys del naixement del pare Ireneu Segarra, monjo de Montserrat i músic reconegut, especialment pel mètode musical que porta el seu nom. Daniel Codina el recorda i l’homenatja.

Daniel Casals ens dona a conèixer Joan Fortuny i Escoda, escriptor, traductor i corrector. Ens en fa una repàs biogràfic fins a arribar al seu interès per la llengua i la normativa. Va fundar els Llibres del Nopal, sobre teologia, moral i espiritualitat, va fer diverses traduccions i es va dedicar a ensenyar català i a corregir en diversos mitjans, com el diari «Avui» o la revista «Cavall Fort».

Jaume Fabre dedica el seu article d’opinió a Pedrolo, concretament a la seva faceta de periodista, per a reclamar una edició completa i raonada de la seva extensa obra com a articulista, que avui es troba publicada en cinc llibres diferents.

Francesc-Marc Álvaro explica com Catalunya ha estat protagonista a la premsa de tot el món al llarg d’aquestes últimes setmanes en un context polític i social excepcional.

Lola Badia, amb motiu de l’article d’Abel Soler publicat al número de juny de «Serra d’Or» sobre la suposada descoberta de l’autor del Curial e Güelfa, escriu una «lletra de batalla», amb arguments adreçats a desmuntar aquesta tesi.

A la secció d’art, Isabel Boncompte ens ofereix una petita mostra dels gravats del novaiorquès Martin Lewis, comparant-los amb algunes fotografies de Català-Roca que, curiosament, mostren un paral·lelisme temàtic i tècnic sorprenent, tot i que, com diu l’autora de l’article, sembla improbable que Català-Roca conegués els gravats de Lewis, «atès el desconeixement existent avui dia de l’obra de Lewis entre nosaltres».

A lletres, Oriol Izquierdo fa un breu recorregut per l’obra poètica més destacada de Teresa d’Arenys, recollida en el llibre Obra poètica (1973-2015), que recopila part de la seva obra ja publicada i una altra d’inèdita.

A música, parlem, d’una banda, de Neil Cowley, l’actual organista de Santa Maria del Mar, que va arribar a Catalunya des de Texas, després de sentir-se colpit pel llibre El Rèquiem de Terezín. L’autora de l’article, Rosina Nogales, ens explica com Cowley va compondre Kitchen and Memory. Seven pieces based on a cookbook from Terezin. Una composició de set peces, en què la cuina i la música van estretament lligades. D’altra banda, Miquel Pujadó descriu les diferents activitats i col·laboracions musicals que ha dut a terme fins ara Titot, conegut sobretot per haver estat cantant del grup Brams. I, com sempre, Pujadó fa un recull de la seva discografia catalana recent.

A teatre, Enric Ciurans escriu sobre una de les referències de l’escena contemporània: Sarah Kane. Creadora d’un teatre que «no fa concessions de cap mena i que ens acosta al vertigen de les relacions humanes i a les portes de la fúria i la desesperació». També fa un repàs de les peces teatrals més destacades de Kane. Els propers mesos de gener i febrer del 2018, el TNC rescata la seva primera estrena, Blasted (Rebentats).

A cinema, Tariq Porter, a més d’elogiar la tasca de Paco Poch com a cineasta i incentivador de nous talents joves en aquest àmbit, se centra en la darrera producció documental de Poch, que s’estrenarà a TV3 el 2018, sobre Miquel Porter i Moix, historiador, crític cinematogràfic i divulgador del cinema català.

A la secció de televisió, Pere Antoni Pons conversa amb Hèctor Hernàndez, «guionista d’una prolífica trajectòria i un director de carrera incipient», fill de l’escriptora mallorquina Antònia Vicens. Comenta com va entrar en el món de l’escriptura, amb tres obres escrites precoçment, fins a arribar a la redacció de guions de sèries televisives —com «El cor de la ciutat»— i telefilms ―Pacient 33, Fènix 11-23 i El cadàver d’Anna Fritz.

Per acabar, Vicenç Llorca ens ofereix la seva «Tria personal» de les obres literàries públicades recentment, a més de les ressenyes i les notes de lectura habituals. A l’última pàgina, Màrius Serra ens proposa els seus mots encreuats i David Huertas una taula de Sidoku.

Llegeix el número de novembre de «Serra d’Or» en paper o en digital!