Enric Satué. Visca la lletra!

23.10.2018

El Museu del Disseny presenta nova exposició permanent: Dissenyes o treballes? La nova comunicació visual. 1980-2003. Entre les activitats paral·leles, presenta un cicle de conferències al voltant del disseny gràfic, amb grans figures de la disciplina, protagonistes de l’anomenat “boom del disseny”. Dimecres vam assistir a la xerrada d’Enric Satué.

Enric Satué. | Foto: Jordi Farrús

M’he assegut a la darrera fila, com quan a les classes de la universitat entrava sempre dos minuts tard perquè hi havia cua a la màquina de cafè. Igual que a l’aula, he tret la llibreta, i he començat a prendre apunts. Desordenats i amb molts signes que els intenten reordenar (fletxes, requadres, etc.): em costa no quedar-me embadalida amb el magnetisme del coneixement que emana l’Enric Satué. Com si tornés a tenir dinou anys, em trobo davant un d’aquells grans mestres, que sense massa esforç i amb quatre diapositives que quasi no cal ni mirar, va filant un discurs fàcil de seguir, però profund; un recorregut per la història del disseny, il·lustrat amb exemples que van de la Roma antiga a l’Oriol Maspons, de Praxítel·les a Milton Glaser (creador del famosíssim I <3 NY) i que ens porta a poc a poc, a anar recollint la història de la nostra civilització i del que entenem pel bon o mal gust. “Sobre gustos no hi ha res escrit”. Mentida.

Enric Satué és una figura de referència. No debades la sala és plena i amb molts estudiants. No només és un dissenyador de prestigi, que ha guanyat els guardons més valorats (va ser Premi Nacional de Disseny l’any 1988), si no que és un teòric, un pensador, que ha aportat importants reflexions sobre el disseny amb diversos assajos. Miren, escolten molt atents. Alguns prenen notes. L’Enric fa conyes. És un senyor afable i que destil·la saviesa i sarcasme. Una combinació explosiva i difícil de trobar. També desprèn passió. Passió per un ofici, o un art, que ha marcat molt més el nostre imaginari cultural del que probablement ens sembla. Passió per la tipografia, que ell considera el llenguatge gràfic més expressiu de la civilització occidental i una de les abstraccions més perfectes de fons i forma. Visca la lletra!

En el fons, i en la forma, rere aquesta classe magistral, hi ha un al·legat a la revolució del bon gust, a les “idees lluminoses”, a l’anar una mica més enllà, a la recerca del sotrac com a arma, a través de l’element gràfic amb gràcia, amb enginy, amb gust. L’Enric ens convida a aconseguir un espai cultural que ens ajudi a distanciar-nos de “l’adolescència permanent en què vivim”. Els millors dissenys són els que diuen quelcom que no passa de moda. I la cultura, com diu el mestre Joan Margarit, és una eina fonamental de supervivència.

Aquest dimecres 24 d’octubre hi ha programada una nova sessió del cicle de conferències vinculat a l’exposició ‘Dissenyes o treballes? amb José María Cruz Novillo.