Enric Gomà fumiga el català no genuí

22.03.2018

Per què diem ‘cubell’ en lloc de ‘galleda’? Per què ‘boda’ en lloc de ‘casament’? A 92 paraules per fumigar (Pòrtic, 2018) el filòleg i guionista Enric Gomà defensa mots genuïns que viuen amenaçats per paraules semànticament equivalents que han fet més fortuna, siguin calcs del castellà o de l’anglès, hipercorreccions, modes esnobs, deformacions o dirrectament disbarats. Dimecres 4 d’abril a les 7 de la tarda l’Ateneu Barcelonès acull la presentació d’aquest llibre. Enric Gomà parlarà dels registres lingüístics del català amb els lingüistes Magí Camps, Rudolf Ortega, Màrius Serra i Pau Vidal.

Enric Gomà | Foto: Ricard Aparicio

«Destorb» o «nosa»? «Laborable» o «feiner»? «Creuar» o «travessar»? Totes aquestes paraules formen part del lèxic català i, en molts casos, fins i tot es fan servir com a sinònims. Quina és la diferencia entre elles, doncs? La naturalitat. A Control de plagues Enric Gomà proposa 92 paraules que s’haurien d’evitar perquè n’existeixen 92 altres molt més naturals. I què és tot això de la naturalitat? «El català natural seria aquell que reconeixem com a comú, corrent, espontani, freqüent, sense afectacions innecessàries, pedants, rebuscades. És el català que en termes acientífics es coneix com “el català de tota la vida”».

En aquesta obra Gomà, amb un to entranyable i irònic, ens parla d’aquestes paraules que han anat guanyant terreny en les converses diàries dels catalans i les catalanes i que suposen un perill pel lèxic col·loquial. Moltes de les paraules que caldria evitar, com en el cas de «boda», que fem servir en lloc de «casament», han aconseguit fer-se un lloc en les nostres converses perquè la seva forma s’assembla més a l’equivalent castellà. No obstant això, existeixen diferents motius pels quals no fem servir els mots comuns, com és el cas de «mercat» que fem servir en comptes de «plaça» per raons històriques o el de «canya» per «palla» perquè resulta malsonant.

Cal destacar com Enric Gomà afirma en tot moment que aquestes 92 paraules no s’han d’exterminar perquè són mots que pertanyen a la llengua catalana. Però recalca que hem de saber distingir en quines situacions les hem de fer servir perquè moltes d’elles han esdevingut paraules d’ús col·loquial quan en realitat pertanyen a un registre més elevat. Com ell mateix afirma en el cas de «hematoma», que fem servir en lloc de «blau», «sembla que els catalans ens estiguem preparant per aprovar el MIR».

Des del principi, Gomà deixa ben clar que el camp d’estudi de Control de plagues es el català de Barcelona: «Aquesta magna obra que tenen entre mans és precisament una defensa de la naturalitat del català de Barcelona i la rodalia. Si fa no fa comprendria l’extensió geogràfica que abasta una T-10 de quatre zones. Fins a Sant Celoni». Al llarg de l’obra l’autor fa distincions entre les variacions dialectals que conviuen al territori català i recalca el fet que els diccionaris catalans haurien d’incloure marques dialectals.

L’humor, tret tan característic d’aquesta obra, va acompanyat en tot moment, no només dels encertats dibuixos de Marc Torrent, sinó també del rigor. El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans juga un paper essencial en aquest llibre, sobre tot per demostrar que les paraules protagonistes són normatives, tret d’un parell d’elles: «enfermetat» que es fa servir en comptes de «malaltia» i «lot» que l’autor recomana fer servir en lloc de «llanterna». També hi són ben presents altres diccionaris com el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover Moll o El Gran Diccionari de la Llengua Catalana de l’Enciclopèdia Catalana.

En definitiva, amb un to crític, però sempre divertit, Control de plagues fa evident a través de 92 exemples un fenomen cada vegada més estès en l’ús del català i que esdevé un maldecap per uns i un tret propi i natural de les llengües pels altres. Si és tracta d’una cosa o l’altra, això dependrà com sempre del lector, a qui recomanem que llegeixi l’obra.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

13 Comentaris
  1. Interessant si no fos perquè barreja peres amb pomes. Diu que les paraules que vol substituir són incorrectes? No, oi? Potser que molts dels parlants féssim una mica d’autocrítica quan assolim un català estàndard que ve dels mitjans de comunicació, que cada vegada anivella més el català a aquella parla que ell diu de Barcelona. Hi ha d’altres perills que no pas aquesta “plaga” que ell diu que cal controlar. En aquest cas, valdria més que poséssim èmfasi en altres parts de la llengua com la morfologia i la sintaxi que semblen estar molt més descuidades pel context. Sembla que per haver-hi major nombre de parlants, ha de ser el model que s’ha de canviar… Doncs no. Sinó que cal mirar altres solucions que ens poden ajudar a millorar la puresa de la llengua i la seva genuïnitat.

  2. La diferència entre «destorb» i «nosa»; «laborable» i «feiner»; «creuar» i «travessar», és que les primeres TOTES són castellà, castellanisme semàntics o bé directament mots castellans ras i curt o canvis de freqüència a causa de la pressió del castellà. El criteri no és la ‘naturalitat’ sinó si són castellà o no, perquè a més, la naturalitat va en relació a cada orella, a cada dialecte; la referència del goma és solament el dialecte barceloní i més particularment el que ell parla. ‘Genuí’, per exemple, també és castellà. El criteri que manega el goma és de bojos perquè no és cap criteri objectiu, sinó simplement el seu caprici personal. Bé, de bojos i de persones que menypreen la llengua catalana amb un odi ciudadanesc. El problema és que d’ençà dels anys 80 és aquest discurs del Pericay que ha ocupat tots els llocs de poder, TOTS. Per tant, l’altre o els altres discursos sobre la llengua simplement no existeixen perquè no tenen cap mitjà que els vehiculi, ni els mitjans televisius, ni ràdio, ni la universitat, ni les cases editorials, ni l’escola, res, absolutament res. I no vull dir que calgui recuperar un discurs anterior; el que dic és que cal continuar la tasca de Fabra fins que la llengua catalana sia realment autònoma, independent, i això no té res a veure amb ‘pureses’ ni bajanades d’aquestes.

  3. “…dependrà com sempre del lector, al que recomanem que llegeixi l’obra.”

    No és més correcte “dependrà com sempre del lector, a qui recomanem que llegeixi l’obra.”

    És una pregunta, no hi ha gens d’ironia.
    Gràcies.

    • No no, no és ‘més ‘correcte”: ‘al que’ és castellà. En català és com has dit tu i també ‘al qual’.

      Per defecte el que parla la gent és catanyol. Com que a tota la Nació Catalana el que es promou és això, la llengua no eixirà mai de l’estat de submissió en què es troba ha segles.
      Tot aquest ‘article’ és escrit en patuès.

        • S’escriu DÉU N’HI DO, espanyolista.

          Consulteu quan l’auxiliar passa del verb HAVER al verb FER i per què.

          • Argumenta, en lloc de llançar epítets fàcils des del budellam.
            Com és obvi, ‘deunidó’ era una provocació que ha tingut el resultat que buscava.
            I no, no em cal consultar res per saber que aquí i arreu diem, tots i totes, “fa segles”.
            Però admeto (com hauries d’admetre la meva) la teva llibertat de fer servir ‘ha’ en lloc de ‘fa’, tan correcta l’una com l’altra.
            La llengua és una cosa viva, no un fòssil com la Biblia d’alguns talibans.

  4. L’insult, la manca total d’arguments, la ridiculització de l’altre, la negació de la racionalitat que demostreu, crec que és més aviat a vosaltres que us fa mereixedors de l’adjectiu ‘talibans’ (castellanitzadors), Ballester.

    • Holst,
      El primer que falta al respecte i insulta ets tu. Escrius malament el cognom de l’Enric -imagino que a propòsit. Els altres parlen “patuès” i són “espanyolistes”. Calma’t, respira, respecta… Et sentiràs millor.

      I ja posats, i vist que ets tan primmirat, repassa la teva frase “la naturalitat va en relació a cada orella”. No, noi (o noia, no sé). Es diu “en relació amb” o “amb relació a”. El caçador caçat!

    • Em fa l’efecte que vós teniu un perfil de twitter molt actiu, oi que sí? I si no sou vós, és el vostre germà bessó.

  5. El principi pel qual el goma es regeix és el d’Ivan Tubau:

    «És clar que aquesta llengua s’assemblarà al castellà, potser cada cop més. És natural que sigui així, fa molt de temps que passa i no es pot impedir de cap manera enraonada que continuï passant. Més val acceptar-ho. No és pas cap drama que dues llengües s’assemblin molt. I, sobretot, el català castellanitzat és l’únic català viu, i per tant l’únic que pot sobreviure.»

    Paraula viva contra llengua normativa, 1990

    Cal tenir memòria i saber qui és qui.

  6. Jo confio en el senyor Gomà, i m’és molt simpàtic. A mi em sembla que escriu molt bé i d’una manera genuïna. El llibre és molt divertit i útil.