Enric Casasses: “UH no és un poema-riu, sinó un poema-salmó…”

 UH no és, doncs, un poema-riu, sinó un poema-salmó…
Enric Casasses

Mentre escric aquestes línies sobre el recital que ens va regalar Enric Casasses la setmana passada sento el Canon per augmentationem in contrario motu númeroXV de l’Art de la Fuga de Joan Sebastian Bach (1). He posat la música perquè m’ensumo afinitats; un comentari de l’Enric sobre UH em va donar la pista. UH no és un poema riu, sinó més aviat un poema salmó, que en comptes de fluir cap al mar remunta el corrent cap a les güells. Em fa l’ efecte que el cànon fa el mateix: exposar el tema multiplicant per dos el valor de cada nota i combinar-lo amb la seva inversió (el contrario motu) de tal manera que la melodia puja i baixa a la vegada. El resultat, una joia complexa però simple i transparent com un cristall facetat, arestada però líquida, que s’escola cap al mar i cap al no-res mentre remunta també cap a l’origen.

És una manera d’entendre UH; una expressió abstracta, com el canon de Bach. Qui busca la narració es perd, o es cansa, o s’avorreix, perquè aquest laberint d’imatges i de metàfores no ve a explicar cap història. Al contrari, UH fa servir les paraules com a peces d’un mosaic que es juga; un puzle.

Em va agradar molt una cosa que vaig llegir al bloc de Jordi Galves: UH s’asembla a una jam session que es vessa irrefrenable com un brollador de coneixement . També es podria dir de l’Art de la Fuga, això. I el resultat? Quan les peces del trencaclosques encaixen, apareix el joc, la innocència. Es produeix el retorn a l’origen i el resultat podríem dir que no és poesia sinó més aviat ha protopoesia, Urplantz, com diria Goethe.

Tot això ve a tall de la lectura de UH que va fer l’Enric Casasses a la Nau Côclea la setmana passada. Bernat Puigtobella va escriure que poques vegades havia fet l’Enric el tour de force de recitar UH íntegrament. Poquísimes, impossible menys: fins dimecres passat, tan sols una. Ara dues, ambdues, per cert, a la Nau Côclea.

La primera, el 25 de juliol del 2009, convidat per Oriol Ponsatí-Murlà a acompanyar-lo en la interpretació de les Vexations de Satie, una ironia musical que dura entre 22 i 26 hores. UH s’ha tornat a sentir quatre anys més tard, el 14 d’agost d’enguany i l’escoltàrem més d’un centenar de persones de les quals al final quedàvem un bon grapat…

Hi ha molta gent que encara no ha assistit mai a la interpretació de les Vexations de Satie, ni a un concert de campanes De sol a sol de Llorenç Barber, ni a un Camallera d’Agustí Fernàndez, ni a la Lecture on Nothing de John Cage, ni a l’ UH d’Enric Casasses; totes elles obres que hem programat a Côclea al llarg d’aquests anys (2). El secret d’aquests actes llarguíssims no és escoltar o mirar sinó ser-hi, simplement; sense oferir resistència però això sí, sense abandonar l’indret, ni amb el cos ni amb la ment. Cal deixar-se anar; tota resistència és castigada amb la incomprensió, l’avorriment o la irritació. Però qui no resisteix entra, i qui entra generalment s’hi queda.

Deia John Cage que per arribar a alguna cosa en l’escolta de la seva música calia primer avorrir-se bastant. Caure, tocar fons per poder viure, enllà del silenci, una experiència diferent. I és difícil perquè des de que vam aprendre a caminar hem fet per no caure. Però en realitat és fàcil si acceptem que no cal entendre res. En definitiva; no és difícil però cal ser flexible.

La vetllada va ser molt bonica, el sol es va pondre, va venir la nit i el temps es va escolar com un cànon, o com una fuga. És el que tenen els poemes salmó: que donen més testimoni del temps que passa que no pas de les històries que -suposadament- expliquen.

Notes:

(1) Si voleu escoltar el Canon per augmentationem in contrario motu numero XV recomano la versió de Tatiana Nikolaieva editat a Hyperion.

(2) El dia 7 de setembre tenim una altra cita marató, 24 hores sòniques de Marc Egea que tocarà ininterrompudament acompanyat de poetes, músics, artistes visuals i amics de tota mena. Si voleu participar ho podeu fer escrivint a [email protected] i si voleu saber detalls podeu fer visitar-nos a Nau Coclea.