En record de Modest Prats

31.03.2014

Dissabte 29 de març va morir Modest Prats. Nascut el 1936 a Castelló d’Empúries, ha mort, home polifacètic, destacat capellà i gran filòleg, va mantenir-se fidel sempre a les seves conviccions eclesiàstiques i a l’amor per la llengua catalana. De la seva personalitat, en destaca l’empenta espiritual i intel·lectual, sobretot.

Josep M. Fonalleras, Modest Prats, Miquel Berga i Guillem Terribas

La seva infantesa va quedar marcada per la Guerra Civil, que li va arrabassar la vida del seu pare, el qual mai va poder conèixer, perquè va morir quan Modest tenia només tres mesos. Va estudiar al Seminari de Girona i a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en filologia romànica. Va completar els estudis de teologia a la Pontifícia Universitat Lateranense de Roma i a l’Institut Catòlic de París.

L’any 1959 va ser ordenat sacerdot. Va ser rector de les parròquies de Medinyà, on s’havia establert juntament amb la seva mare, i de Vilafreser; actualment, ho era de la de Santa Susanna del barri de Mercadal de Girona. La tasca ministerial, la combinava amb l’acadèmica, ja que no només va ser professor en diversos centres docents, com el Col·legi Universitari de Girona, sinó que també va destacar pels seus treballs sobre la història de la llengua catalana, especialment, per la Història de la llengua catalana, una obra escrita conjuntament amb Josep Maria Nadal en dos volums. Per tot això, l’any 2004 va rebre la Creu Sant Jordi i l’any següent va ingressar com a membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.

La seva trajectòria vital, doncs, va girar entorn de dos grans eixos: d’una banda, la recerca i l’ensenyament, i de l’altra, la religió, dos aspectes que Modest Prats va saber unir. Gràcies als seus treballs, va esdevenir una persona amb un gran reconeixement i projecció social. Vicent Partal i Saül Gordillo el recordaven a Twitter durant les tertúlies de Catalunya Ràdio així: «Ens ha deixat Modest Prats, capellà, filòleg, intel·lectual… Una veuarra a les tertúlies de Jordi Vendrell i Solé i Sabaté a Catràdio DEP».

Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, ha piulat a Twitter:  M’han dit que ha mort Modest Prats, / gran lingüista, gran persona. / Demà a les onze a Girona seran els darrers comiats, / al Mercadal convocats. Màrius Serra feia un tuit recordant el mestratge de Modest Prats: «Ha mort el mestre Modest Prats. Lingüista, historiador i, una sola vegada, autor de ficció a “Rigorosament literal”».

Molts mitjans s’han fet ressò de la notícia i, des de Núvol, hem aplegat diversos testimonis i mostres de condol. En un article publicat aquí, Josep M. Nadal evoca el viatge que Modest Prats va fer amb la seva mare de Castelló d’Empúries a Girona, quan era petit: “Modest, si la teva mare no hagués carregat aquell matalàs a coll, per a molts de nosaltres tot hauria estat diferent. I tots ens hauríem perdut un gran filòleg. Bé, un gran filòleg i l’obra d’un gran filòleg”.

L’editor Xavier Folch, que va veure complert el seu somni de publicar abans que morís un últim llibre seu amb Homilies de Medinyà, diu que “Modest Prats ha exercit el seu mestratge més enllà de la Universitat i de l’Església, a la manera socràtica, com qui no fa res, generosament, al llarg de milers de converses. Molts hem pelegrinat sovint -A Medinyà o a Girona- només per escoltar-lo.”

Modest Prats | Foto Jordi Soler

“En Modest Prats tenia rialla de tro, intel·ligència italiana, pensament francès, gust planià en el menjar”, escriu Antoni Puigverd en un article que publiquem a Núvol. “Era subtil quan havia d’explicar les veritats òbvies i difícils, com la de la llengua. Era delicat com un nen parlant de Déu”.

“Ha estat un privilegi coneixe’l i ser amic seu. És una persona irrepetible que ha comptat molt en la meva vida”, ens ha dit el poeta Narcís Comadira. Xavier Pla, deixeble seu i ara professor de Literatura Catalana a la UdG, ens deia: “En Modest em va fer llegir Josep Pla, em va descobrir Incerta glòria i em va fer admirar la traducció de  J. M. de Sagarra de la Divina Comèdia, em va guiar per les biblioteques, els carrerons i els bistros del Barri Llatí de París i em va acompanyar pels cafès i els museus d’Itàlia, em va ensenyar a estimar la llengua i a fer-me un ciutadà digne del país que tots voldríem més lliure”.

Guillem Terribas, llibreter de la Llibreria 22, esmorzava amb ell cada dia i l’ha seguit molt de prop aquests darrers anys en què Modest Prats ha anat perdent facultats per culpa de l’Alzheimer. “En Modest era un home savi, culte, amb una memòria extraordinària, però també era un home senzill, que li agradava compartir la taula amb els amics. Pels que vam tenir a sort de ser-hi, era impressionant.  Cada matí em venia a buscar a la llibreria i em deia, Guillemet., anem a esmorzar. Jo no vaig viure la seva exigència universitària, tenia una altra relació amb ell. Vaig aprendre a jugar a canari amb ell. Em deien l’escolanet del Modest”.

Mariàngela Vilallonga, professora de llatí a la UdG, consignava al seu blog que  Modest Prats va pronunciar la darrera lliçó “La Paraula i les paraules”, amb motiu de la seva jubilació, el dia 29 de maig de l’any 2002, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, que s’inaugurava amb la darrera lliçó del seu professor. La va acabar amb aquestes paraules:

«Res no és innocent en el món de les llengües. I, per tant, nosaltres no podem ser ingenus. […] La història de la llengua ha de ser crítica i ha de descobrir les enganyifes que amaguen la realitat. Res no és innocent. […]

Els filòlegs hem de ser, ja que en som especialistes, els primers responsables d’establir, amb tota la seva complexitat el sentit de les paraules i l’ús que en fan els qui tenen el poder. Ningú com nosaltres ha de tenir ben clar —diguin el que diguin— que la paraula dominant és la paraula que imposa el poder dominant. No ens deixem ensarronar pels qui ens volen fer creure que això passava abans, però ara ja no. Molts potser trobaran rància la divisa que, recordant Maritain, ara faig meva: les altres facultats universitàries cerquen veritats de les quals ens poguem servir. Nosaltres hauríem de cercar la Veritat a la qual hem de servir. […]

Έν αρχή ήν ο Λόγος. Sant Jeroni va traduir-ho en llatí en aquest termes: «In principio erat verbum.» Tinc a la mà dues edicions catalanes de la Bíblia: una tradueix el Λόγος grec per Verb, l’altra per Paraula. En tots els casos — Λόγος, Verbum, Verb, Paraula— ho escriuen en majúscula. Us dóno gràcies a tots perquè, amb tantes paraules que us he dit i m’heu dit, m’heu acostat a la Paraula.»

Així mateix, l’hel·lenista Montserrat Camps Gaset també ha mostrat el seu condol a través de Facebook amb aquesta commovedora dedicatòria: «Vaig tenir la sort de conèixer personalment Modest Prats, que va morir ahir. Un home de pensament rigorós i compromès, profund i seriós, i d’un sentit de l’humor inigualable, amb una gran bonhomia. Defensor de la llengua amb compromís pràctic, la seva traducció catalana de la Fedra de Racine és paradigmàtica. Homes com ell ens fan falta en un moment en què sembla que tot val i els intel·lectuals sovint han perdut el sentit crític. Descansi en pau, però no en l’oblit».

A les mostres de condol, s’hi han afegit personalitats públiques, com el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el qual, en un comunicat ha recordat Prats d’aquesta manera: «El seu rigor, la seva saviesa inabastable, la cerca constant de l’excel·lència en totes les tasques que va emprendre el van convertit en un dels intel·lectuals vius més destacats del nostre país. La seva Història de la Llengua Catalana és obra cabdal per a la filologia catalana i per les diverses generacions de filòlegs que han rebut el seu mestratge. Ha estat una figura intel·lectual imprescindible. La seva intel·ligència i el seu humanisme restaran ben vius entre nosaltres. Són d’una vàlua fonamental per entendre on som». L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, també ha mostrat el seu condol: «Modest Prats, capellà, filòleg, intel·lectual, ha deixat. Li devem un agraïment infinit pel seu compromís amb la llengua».

Modest Prats forografiat per Jordi Soler

Narcís Garolera, catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, amb qui Modest Prats va tenir una bona amistat, també ha publicat aquí un article en què diu que “Modest Prats no dissociava la filologia de la seva condició sacerdotal, i en els seus escrits tractava temes relacionats amb una o altra de les seves dues vocacions”.

Recuperem, finalment, l’article que fa un parell d’anys Josep Maria Fonalleras li havia dedicat arran de la publicació de les Homilies de Medinyà, però que avui més que mai ens el fa sentir proper: «Dec moltes coses a Modest Prats. Li dec el plaer d’haver escoltat una veu colossal i pregona. Li dec el fet d’haver sentit, gràcies a aquesta veu, paraules sàvies que m’han fet menys ignorant, paraules amicals que m’han fet menys inhòspit i paraules de fe que m’han il·luminat en determinades foscors. Dec a Modest Prats dos dies a Roma en els quals vaig retrobar la petja del meu pare, tot recorrent escenaris coneguts, i en els quals vaig descobrir una Roma que ja no m’ha abandonat i que he anat ampliant (edificis, quadres, pedres, aliments del cos i de l’esperit) sempre sota aquell mestratge poderós i alhora distès i sorneguer. Què més dec a Modest Prats? Moments apassionats davant d’un partit de futbol, moments intensos davant un plat de caça abarrocat i també marítim al Motel Empordà de Figueres, un pròleg de fa anys on l’elogi contenia també la presència d’un impuls que m’empenyia a escriure més i millor. Li dec, com tants, l’acostament a una llengua que ens era natural i que no sabíem com fer que llisqués: ell ens ho va ensenyar. Li dec moltes converses, però sobretot una, a peu del Canigó, sobre Racine, sobre la tragèdia i sobre la contenció […]».