Em dic com vulgues dir-me

23.05.2016

Litterarum s’inaugura aquest divendres 27 de maig a Móra d’Ebre amb l’obra Cos, una peça basada en textos de Blai Bonet i Vicent Andrés Estellés que es retransmetrà per primera vegada per televisió a la Xarxa. Cos compta amb la dramatúrgia del poeta tortosí Albert Roig. La fira d’espectacles literaris té programat també un concert de Bertomeu a partir de textos d’Estellés.

Anna Berenguer actua a 'Cos', espectacle creat per Albert Roig

Anna Berenguer actua a ‘Cos’, espectacle creat per Albert Roig

Albert Roig (Tortosa, 1959) ha buscat l’Estellés més dramàtic. “Estellés volia fer teatre”, ens diu Roig. “És més, Estellés és bo perquè volia fer teatre. El poeta de Burjassot escriu els seus llibres de meravelles, llegeix la Fedra de Racine i la recrea : Fedra és una puta de poble que acaba casada amb un pagès de l’horta valenciana”. Roig no ha agafat tant els versos en què el poeta valencià parla com a home, sinó aquells versos en què dóna veu a “les dones que parlen de sexe, perden la virginitat i acaben fent de putes. Són dones que no tenen nom, com aquelles putes que et diuen: em dic com vulgues dir-me”.

Per tractar les prostitutes, Roig s’ha basat en els textos que Blai Bonet escriu quan arriba al barri xino de Barcelona, als anys 60. “Les putes del barri Xino, el carrer dels Tres Llits, els gitanets de Somorrostro. El mallorquí Blai Bonet, en Blai nostro, homoeròtic, escriu la nit etílica de Judes i la primavera i llegeix Pavese i Pasolini i escriu L’Evangeli segons un de tants, Comèdia, El jove“.

TRAILER – Recital Cos from Recital Cos on Vimeo.

Roig ha treballat amb quatre actrius. Cadascuna ha construït el seu personatge a partir dels textos que els ha assignat el dramaturg i els han fet evolucionar. L’autor de Tortosa ha barrejat textos d’Estellés i Bonet, i algun de Bauçà, i els ha punxat com un DJ. “La gràcia de tot plegat es troba en la llengua”, ens diu. “Hi ha una actriu d’Alcoi, una altra de Manacor. Després una del Maresme i una altra de Tortosa. Tot això és català en estat pur”.

Els referents de Roig a l’hora de construir la dramatúrgia són grans: Pina Bausch. Carles Santos… La música de l’espectacle és un homenatge a Toti Soler i Ovidi Montllor. “No entenc la poesia com una cosa solemne. La poesia d’Estellés o de Blai Bonet no és solemne. És vital, ens parlen de les dones que han conegut, de les seves mares, tot i que Blai només va conèixer una dona, la seva mare”, diu Roig. “Vicent Andrés Estellés, fill del forner de Burjassot, i Blai Bonet, fill del porquer de Santanyí, es comprometen amb l’oralitat, amb la paraula viva, i esborren les fronteres del llenguatge literari noucentista gràcies a la seua aposta pel valencià i el mallorquí i pels col·loquialismes”, diu Roig. “Per això, Ovidi Montllor, que era un home de teatre i d’oralitats, i de poble, va saber oferir-nos-els nets, enllà dels papers impresos. Estellés i Bonet són poetes dramàtics, i apassionats, són els poetes del cos, que parlen de l’amor i el desig i la por d’una manera despullada i inèdita en la poesia catalana, i regada amb conyacs i ginebres, sense vels moralistes ni idealitzadors. Un ens ensenya no només les intimitats i les amenitats de l’home sinó les de la dona. L’altre ens parla obertament del jove, de l’homosexualitat i de la llosa de la Iglésia Católica i de la dictadura espanyola. I allò que Blai Bonet calla ho acaben dient Miquel Miquel Bauçà i Biel Mesquida”, remata Roig.

Vicent Andrés Estellés |  Foto Ferran Sendra

Vicent Andrés Estellés | Foto Ferran Sendra

Estellés infinit

Dissabte 28 de maig, el cantant Bertomeu presenta Estellés infinit, un espectacle basat en el disc-llibre homònim. “Al llibre disc hem fet una tria de poemes i els hem musicat. No és el primer que fem. Hem escollit vuit poemes, perquè el número vuit capgirat és un infinit. La selecció és visceral, he triat aquells que em toquen la fibra”, diu Bertomeu en declaracions a Núvol. “Projectem il·lustracions i textos mentre cantem els poemes. L’Empar Bou ha il·lustrat els poemes. Treballa a partir de la música que li faig arribar, amb molta llibertat, guiant-se per la inspiració”.

Per a Bertomeu “els textos del poeta són molt propers, és el poeta de la quotidianitat. Vario l’estructura d’alguns poemes per adaptar-los a la composició musical, no són adaptacions molt puristes”.