Els versos al bressol de Víctor Català

7.08.2016

El vuitè recital del cicle Poesia als parcs d’enguany va tenir lloc al veïnat de Cinc Claus, a l’Escala, a tocar de la casa natal de Caterina Albert. Poesia als parcs, organitzat per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona en col·laboració amb la Institució de les Lletres Catalanes, ha sumat esforços amb Poemestiu, Festival de Poesia de l’Empordà.

Laia Saperas al recital de Poesia als Parcs | Foto de Víctor González Descarga

Laia Saperas al recital de Poesia als Parcs | Foto de Víctor González Descarga

La poesia és un animal bicèfal, i tot sovint saber dir-la pesa tant com saber escriure-la. Els qui l’escolten, però, no saben mai quina part de la transmissió de viva veu és planificada i quina s’adapta a les necessitats dels espectadors: les cares dels qui somriuen, les reflexions dels qui callen i els dubtes dels qui s’escuren la gargamella. El recital del dissabte 6 d’agost al veïnat de Cinc Claus, en canvi, va haver de fer gala de la improvisació d’entrada, però les variacions no van fer desentonar la idea inicial. No hi eren ni Maria Sevilla ni Maria Cabrera, dues de les poetes del cartell, i el sol d’agost feia inviable un espectacle als voltants de l’ermita de Santa Reparada. Solució: Meritxell Cucurella-Jorba i Maria Antònia Massanet es van repartir el pastís poètic i Laia Saperas el va amanir amb la flauta travessera, la flauta moderna i el traverso. La terrassa de la casa natal de Caterina Albert, ara convertida en restaurant, hi va posar l’escenari.

Cucurella-Jorba i Massanet tenen en comú l’exploració del cos a l’hora de crear, però totes dues s’hi enfronten des de perspectives oposades. L’autora d’Interperància roig encès dialoga amb la carn i la salvatgia, amb l’impuls més primari i despullat. Cucurella, que signa tx, ja diu que aquest és el “dígraf del desitx”, un mot que li agrada alterar ortogràficament per combinar amb el seu nom: “Ganes devotes de devorar carn” o “Perfora’m tots els forats” són alguns dels versos que verbalitzen l’esclat sexual. Tot i la intensitat de la flama, la poeta no defuig l’evidència cíclica de les relacions humanes i de l’encesa passa a la cendra. En aquest sentit, els versos de ‘Descalços’ recullen la cara agra del vincle amorós.

La proposta de Maria Antònia Massanet va més enllà de l’esclat lasciu. Batec és el seu llibre de poemes “més corporal”. La mallorquina reivindica “la corporalitat de les persones grans” i s’endinsa en les múltiples expressions de la violència. Les agressions masclistes sobre el cos de les dones i la incomprensió social cap a les persones intersexuals són dos dels exemples que Massanet versifica. La veu poètica és capaç d’interrogar-se, de denunciar i d’arribar a sentències doloroses: “Donar la carn i la sang / i encara no ser prou per sadollar-lo”, “Mai som tant cos / com quan naixem o quan morim”, “Però des de quan / pot equivocar-se un cos?”, proclama Massanet.

Abans de reprendre els versos propis, les dues autores van voler retre homenatge a l’obra de Víctor Català amb dos poemes de l’autora escalenca: Cucurella-Jorba va recitar ‘L’ungit’ i Maria Antònia Massanet ‘Poema dedicat a un romeu’. Temps per deixar-se bressolar per la força d’un llenguatge que camina sol, temps d’imaginar un “ésser lliure” amb “lo gran garrot al puny”. Fet aquest tastet d’homenatge a l’amfitriona, Maria Antònia Massanet va presentar els versos de Kiribati, un poemari que havia d’encarar-se amb les conseqüències de la crisi i, que prenent el símil amb aquest estat insular engolit per l’oceà, acaba denunciant la situació lingüística de les illes Balears durant el govern Bauzá. L’expressió metalingüística és un tret compartit per les dues poetes: “El temps perd hores / i la sintaxi comes”, escriu Meritxell Cucurella-Jorba. “On hi trobareu forats / no hi busqueu sintaxi”, replica Massanet.

Casa natal de Víctor Català | Foto de Víctor  González Descarga

Casa natal de Víctor Català | Foto de Víctor González Descarga

També hi va haver temps per a la reflexió: silent i en veu alta. Cucurella no va desaprofitar l’oportunitat per parlar de les possibilitats de difusió dels poetes a Catalunya. “Per a què serveix la poesia?, es preguntava al principi. “Necessitaria unes quantes cerveses per respondre-ho”, es contestava a ella mateixa. Unes quantes cerveses i uns quants recitals, de ben segur. Poesia als parcs continuarà el 9 de setembre amb un sopar estellesià a Sant Esteve de Pautordera.