Els tres fronts oberts de Ràfols-Casamada

24.12.2015

Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona són un matrimoni d’artistes que han deixat petjada més enllà de la seva mort, el 2009 i el 2015 respectivament. Han deixat petjada i també fronts oberts, perquè la ubicació del seu fons és motiu de debat encara avui, sobretot després de la polèmica que va desencadenar el professor i escriptor Joan Pinyol quan aquest agost va trobar una part del llegat de l’obra de Ràfols-Casamada als Encants de Barcelona.

Maria Girona i Albert Ràfols-Casamada | Foto: Antoni Bernad - Exposició Fundació Forum

Maria Girona i Albert Ràfols-Casamada | Foto: Antoni Bernad – Exposició Fundació Forum

 

Front 1: La troballa dels Encants

Un dels fronts oberts ha quedat tancat aquest desembre gràcies al lliurament d’una part del fons dels artistes que han dut a terme les seves nebodes, Maria i Rosa Fuchs Girona, a la Biblioteca de Catalunya. Les germanes Fuchs Girona van creure oportú no assistir a l’acte del lliurament del fons perquè van considerar que no tenia especial importància que hi fossin, però el conseller en funcions de cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, i la directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra, van explicar la donació.

El matí del dissabte 1 d’agost d’enguany, Eugènia Serra es dirigia als Encants després de rebre una trucada de Mascarell. La Generalitat havia rebut la notícia que per allà hi rondaven documents de Ràfols-Casamada. Un cop davant de la parada, la directora de la Biblioteca de Catalunya va revisar el fons que estava en venda. “El que hi havia era una part de bibliografia relativament generalista”, explica. I és que el concepte de patrimoni pot generar dilemes. Segons Serra, “Nosaltres el que hem de fer és tenir ben representats els nostres artistes de manera que se’n pugui reconèixer la trajectòria”. Així doncs, el fons trobat als Encants no és significatiu i no forma part del llegat que té a partir d’aquest desembre la Biblioteca de Catalunya.

Biblioteca de Ràfols-Casamada escampada als Encants | Foto Joan Pinyol

Biblioteca de Ràfols-Casamada escampada als Encants | Foto Joan Pinyol

 

Front 2: La donació de patrimoni familiar a la Biblioteca de Catalunya

Mascarell creu que el fons donat permet “conèixer els interessos de la parella i també la dinàmica de l’art i del disseny d’aquells anys”, i que conté una mostra representativa de la vessant literària i artística del matrimoni entre Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona. El conseller de Cultura en funcions afirma que el descobriment dels documents dels Encants no va ser l’inici de les converses amb la família de Ràfols-Casamada, tot i que sí que va accelerar el procés.

Cal tenir en compte que Maria Girona ha mort enguany. Segons Mascarell, el procediment que ell segueix en aquests casos és deixar un temps de dol a les famílies. És per això que el conseller de Cultura va parlar amb la família de l’artista en el seu enterrament, però van acordar que es veurien uns mesos després. La troballa dels Encants, explica, va accelerar les negociacions i a més va afegir pressió mediàtica al tema. Malgrat això, el conseller assegura que “mentre el fons és patrimoni de les famílies s’han de respectar el seu ritme, el seu desig i les seves ganes”.

El fons gràfic, textual i bibliogràfic que es lliura, propietat dels dos artistes, es trobava ubicat a diferents espais: a l’estudi d’Albert Ràfols i de la seva neboda Maria Fuchs, a dos domicilis familiars i a un traster. Consta de més de 3.000 documents. El fons mostra la gran activitat al voltant del disseny que dóna pas a la generació dels anys 80 del segle XX, marcada per l’esclat a l’entorn dels Jocs Olímpic de Barcelona de 1992. Les peces lliurades formen part d’un fons textual, bibliogràfic i gràfic que conté des de llibres de bibliòfil fins a esbossos originals passant per documentació personal i familiar.

Estampes calcogràfiques d'Albert Ràfols-Casamada

Estampes calcogràfiques d’Albert Ràfols-Casamada

 

Front 3. La fundació Ràfols-Casamada-Maria Girona de Capellades

Al llegat de Ràfols-Casamada i Maria Girona encara hi queda un front obert: la seva fundació. Una fundació que el matrimoni havia decidit establir a Capellades, a l’Anoia, i que es troba en un punt mort des de 1999, any de la seva creació, per “temes burocràtics i d’ineficiència administrativa”, segons explica Joan Pinyol. Aquest, en l’article on relatava la  troballa dels Encants, recordava que Maria Girona li havia manifestat “A viva veu el seu disgust amb l’amenaça de fer-se enrere en la decisió de cedir l’obra perquè fos exposada de forma permanent”. Malgrat això, el matrimoni ha mort sense veure la fundació en marxa.

el president de la Fundació Ràfols-Casamada-Maria Girona i nebot de l'artista, Marc Ràfols, i l'alcalde Aleix Auber davant la Casa Bas. Foto: Juanma Ramos

El president de la Fundació Ràfols-Casamada-Maria Girona i nebot de l’artista, Marc Ràfols, i l’alcalde Aleix Auber davant la Casa Bas | Foto: Juanma Ramos

Aleix Auber, actual alcalde de Capellades, explica que quan van saber la notícia dels Encants van posar-se en contacte amb Mascarell per traslladar el neguit i les ganes de tirar endavant la fundació. La resposta del conseller va ser positiva, segons explica l’alcalde del municipi, i van acordar que la Fundació i l’Ajuntament dirigirien una carta al Departament de Cultura per demostrar que hi havia hagut aquest primer contacte. “Vàrem fer la carta abans d’eleccions”, diu Aleix Auber, i esperen resposta. Una espera que l’ajuntament entén, tenint en compte el turbulent moment polític que viu el país.

Mascarell té clar que el punt de partida “ha de ser de l’Ajuntament o de la Fundació, no de la Generalitat” i destaca que aquestes organitzacions han de presentar una projecte on el fons de Ràfols-Casamada pugui tenir servei. De moment, “la seu no està en funcionament perquè necessita obres i el llegat està guardat”, confessa Auber. “No tenim la capacitat d’ensenyar les obres de Ràfols-Casamada”.

Aquesta seu és l’anomenada Casa Bas, un edifici del segle XVII, que parteix d’un pressupost de remodelació d’aproximadament dos milions d’euros. El País publica que els patrons de la fundació asseguren que l’Ajuntament i la Generalitat han acordat aportar 500.000€ cada un al projecte, fet que desmenteix Aleix Auber. “Hi hem de seguir treballant”, explica l’alcalde, “però ens interessa que no s’apagui”. I és que tal com va declarar Ràfols-Casamada, el 2001, la seva fundació ha de ser “un centre viu i actiu, un petit art fòrum de la cultura contemporània. I en cap cas un mausoleu”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris