Els traductors ambaixadors

4.03.2014

L’Institut Ramon Llull ha acollit una nova sessió del cicle Diàlegs al Llull. Aquesta cop la trobada ha estat dedicada als traductors, aquests mitjancers invisibles entre els lectors i la literaura. L’holandès Frans Oosterholt i la italiana Stefania Maria Ciminelli han conversat sobre el paper del traductor com a mediador cultural o mitjancer entre llengües i tradicions culturals.

 

Stefaina Maria Ciminelli ha traduït Jaume Cabré o Jordi Puntí a l'italià

Oosterholt ha traduït al neerlandès obres de Mercè Rodoreda (El carrer de les Camèlies), Miquel de Palol (Igur Neblí), Quim Monzó (La magnitud de la tragèdia), Narcís Oller (Pilar Prim i La febre d’or) i Josep Maria de Sagarra (Vida privada, All i salobre, Paulina Buxareu). Ciminelli, per la seva banda, és la traductora de Jaume Cabré, Baltasar Porcel o Jordi Puntí, entre d’altres.

Ciminelli explica que els primers contactes amb la llengua catalana els va tenir a l’Alguer, on estiuejava ja de molt petita: “Em fascinava que uns coetanis meus poguessin comunicar-se tan normalment en una altre idioma que no fos l’italià. És clar, això passava a molts llocs d’Itàlia (i no a Roma, on jo vaig néixer i vivia), però a tot arreu a la llengua local li deien “dialecte” (encara que no ho fos), i a l’Alguer em van explicar de seguida que es tractava d’un idioma ben diferent de l’italià, que es parlava també en una zona d’Espanya, i que l’havien portat “els espanyols”.

En el cas de Frans Oosterholt la descoberta del català va anar de manera ben diferent: “Primer em vaig enamorar de Barcelona, durant les meves primeres vacances a Espanya, l’any després de la mort de Franco. Més tard, quan estava a punt d’acabar les carreres de Literatura Comparada i Filologia Espanyola, el MEC(!) em va atorgar una borsa per estudiar la literatura catalana, ja que no era possible, en aquest moment, a la Universitat d’Amsterdam. Vaig aprendre el català a l’Escola Oficial d’Iidomes, i vaig estudiar la literatura catalana amb el difunt Jordi Castellanos (amb qui, per cert, vaig tenir discussions enardides sobre la interpretació de ‘Els sots ferèstecs’ d’en Raimon Casellas)”.

Frans Oosterholt ha traduït literatura catalan al neerlandès

Oosterholt ens explica que l’obra catalana que ha traduït amb més satisfacció ha estat ‘All i salobre’ de Josep M. de Sagarra. “És una veritable festa de la llengua i la recepció per part de la crítica i de molts lectors a Holanda i Flandes ha estat unànime: una obra mestra escrita en un estil brillant, un regal únic”, diu Oosterholt, que també confessa que si pogués triar un futur encàrrec de traducció es decantaria sense dubtar per les Memòries del mateix Josep M. de Sagarra: “Espero que les pugui traduir algun dia, però el problema és la gran quantitat de referències a persones i fets històrics desconeguts pel lector neerlandès”

Ciminelli, en canvi, té debilitat per autors més recents. L’autor que li ha interessat més, entre els que ha traduït, ha estat Jaume Cabré: “Acabava de llegir L’ombra de l’eunuc, quan em van proposar traduir Les veus del Pamano. Vaig acceptar encantada. I, després, van venir L’ombra de l’eunuc (amb la mateixa editorial) i Jo confesso. Aquest últim llibre el va publicar un altre editor, qui no havia treballat mai. Crec que em van encarregar la traducció per indicació del mateix autor”. En canvi, ha traduït fragments de ‘Camí de sirga’ de Jesús Moncada i no ha aconseguit encara convèncer cap editor italià perquè la publiqui.

Tots dos se senten una mica ambaixadors de la cultura catalana i són conscients del seu paper com a prescriptors davant dels editors dels seus respectius països: “Com tots els traductors literaris, fem una mica de “scouting”: llegim i proposem a les editorials els autors que més ens interessen”, diu Ciminelli. “Sent la catalana una cultura menys coneguda, potser aquesta tasca és més important respecte a les cultures “majoritàries”.

Oosterholt per la seva banda explica que ha treballat gairebé sempre per la mateixa editorial Menken Kasander & Wigman Uitgevers. “El Paul Menken, descendent d’una família de magnats làctics d’Holanda, va viure  durant 4 anys a Barcelona, a finals dels 80, començament dels 90. Quan va tornar a Leiden, va començar una editorial amb dos companys d’estudis (que ara només hi són en nom). Des d’aleshores, ha editat desenes de traduccions al neerlandès de la literatura catalana i castellana. Gairebé tots els llibres que he traduït per a MKW, els he pogut proposar jo mateix, i en molts casos escric un postfaci per introduir l’autor i/o el llibre al lector neerlandès”.

Diàlegs al Llull és una finestra oberta al debat de les noves idees, tendències i reptes de la cultura. Aquest vespre Frans Oosterholt i Stefania Maria Ciminelli donaran la seva visió del paper del traductor en la transmissió de la literatura. Avui a les 19h a la nova seu de l’Institut Ramon Llull, al Palau Baró de Quadras (Diagonal, 373).