Els sentits i l’off dels Cavall Verd

26.04.2015

Els premis Cavall Verd de poesia han homenatjat la figura de Blai Bonet i han premiat les obres ‘La nosa’ de Marc Romera (Proa Edicions) i ‘Fulles d’herba’ de Walt Whitman (Edicions de 1984), amb traducció de Jaume C. Pons Alorda.

“l’home és com la mar, penetra i és penetrat”

Blai Bonet

© Carme Esteve / AELC

© Carme Esteve / AELC

 

Així encapçalà Blai Bonet la seva novel·la El mar i així es va viure la jornada dedicada a l’autor santanyiner en el marc dels premis Cavall Verd d’enguany que ja arriba a la XXXII edició. Tot plegat s’inicià al mític Bar Cala de Cala Figuera, un lloc oníric, ple d’essència pescadora. La poeta Glòria Julià i l’actor Miquel Gelabert capitanejaren un vermut poètic tot representant Els meus alendes, un espectacle que inclou erotisme, textos pornoeròtics i vivències de Blai Bonet que es combinen perfectament amb la guitarra de Joan Carles Vaquer. Un bon inici assolellat a la terrassa que feia presagiar una hecatombe monumental. La nova junta de l’AELC que entrava fa poc més d’un mes i la sortint compartien sensacions. Tot just havien arribat de l’aeroport amb ganes de versos i havien travessat tot Mallorca amb una companyia de busos desconeguda, tant com el desconeixement del conductor de la ruta a seguir.

El dinar oferit per l’Ajuntament de Santanyí a Ses Cases Noves –que hosteja el Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet a les seves entranyes- va cruixir. Palanganes de menjar i beure a dojo. Ja sabem que així entra millor la literatura.

A les quatre en punt de la tarda Lucia Pietrelli encetava la taula rodona que havia d’analitzar diferents qüestions sobre la poesia de Blai Bonet amb Nicolau Dols, Margalida Pons i Antoni Vidal Ferrando. Els ponents agafaren algun punt concrets de l’obra de Blai Bonet, un fragment, un aspecte, i desferen els versos en un anàlisi acurat. El torn de preguntes s’acurçà perquè tot seguit, en el Teatre Principal de Santanyí, s’inicià la lectura íntima de Blai Bonet. Els autors Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol, Pau Sif, Mireia Vidal-Conte, Emili Sánchez-Rubio i un servidor abocarem el nostre Blai més personal, la lectura es completà amb algun aspecte de la pròpia obra i punts essencials de la del santanyiner que ens hagin acompanyat arreu, que ens hagin abocat a l’escriptura. En el teatre es respirava un ambient festiu, tant els que anaven amb la comitiva com el públic en general que s’hi acostà. Alguns dels poetes manifestaren com de tard havien arribat a Blai Bonet i quina havia estat la via. Un autor com aquest arriba per la qualitat, per la passió, un dels motors remarcables que fan possibles aquestes coses.

A les nou de la vesprada tots estàvem ben contents i a punt a l’Hotel Cala Santanyí per assistir a una de les cites literàries més interessants del panorama literari català a Mallorca. Cada any aquests premis, tot i ser honorífics, han cobrat interès i cada vegada són més els assistents que s’apunten al sopar de celebració. Brindis, càmeres; l’actriu Maria Rosselló feu de mestre de cerimònies. Llegí versos i contà, amb alabances incloses, la vida i miracles de l’autor homenatjat. A part de la quantitat ingent de vi que ens van abocar, també arribà el moment decisiu de la jornada. Primer es lliurà el premi Rafel Jaume de traducció poètica al mallorquí Jaume C. Pons Alorda per la seva traducció íntegra de Fulles d’Herba de Walt Whitman editat per Edicions 1984. A part de la traducció en si mateixa, es va destacar el treball de promoció i difusió que n’ha fet el traductor, la importància que implica aquesta obra en la societat literària catalana actual i el fet comercial, ja que l’obra editada ja supera la sisena edició. Així ho glosà el valencià Pau Sif, membre del jurat seleccionador d’enguany. Jaume C. Pons Alorda va acostar-se el micro i va començar a balbucejar algunes paraules. Va contenir les ganes immenses de plorar quan va parlar de l’esperonada i l’empenta que va rebre de Francesc Garriga, poeta i mestre de tota aquesta generació i que ens ha deixat fa pocs mesos. Recordem que feia exactament dos anys Francesc Garriga havia rebut el premi pel seu llibre Ragtime.

© Carme Esteve AELC

© Carme Esteve AELC

Acte seguit s’anuncià que Marc Romera era guardonat amb el premi Josep Maria Llompart per l’obra original La nosa editat a la col·lecció de Proa i mereixedor també del premi Carles Riba. Nous aplaudiments i romanços. Tanmateix Marc Romera va lluir. Amb uns ulls de serenor – ja sabem que les tremolors poden anar per dins- ens feu partícips de l’alegria i també, com no podia ser de cap altra de les maneres, deturà el seu discurs en la figura de Francesc Garriga, mentor del poeta guardonat. Postres i cafè esvaint-se. Poc temps després arribà la cloenda amb l’estrena com a presidenta de Bel Olid. Paraules de felicitació i ganes d’acostar l’associació a més gent i amb un tracte íntim i proper.

Quan les taules començaren a buidar-se l’off es feia lloc. Els altres turistes de l’hotel començaren les queixes amb una proporció similar amb el soroll que omplia la terrassa dels fumadors. Jaume C. Pons Alorda s’abraçava als amics amb ànima golafre. Seguia Francesc Garriga al cor, al pensament.

Després la proposta d’alguns poetes d’anar a fer la nedada, d’encetar la penetració amb que hem començat aquest article, la mar portava serena d’èxit, una boira espessa que ens permetia esbrinar que l’endemà també faria molt sol; clar… els versos bé s’ho mereixen, no? Marc Romera, que també havia començat a confessar-se aquella nit, havia llegit molt Blai Bonet, que la influència hi era, però que no es podia entendre ni copsar ni la meitat dels versos de Blai Bonet sense viure aquell tacte directe amb el paisatge santanyiner, amb aquella brutalitat de mar i arbres lluitant pel seu espai enmig de la matèria menys digne, l’home.

La literatura, l’AELC, va acostar plenament Blai Bonet a molts nous lector. És així perquè una vegada que et pesca, és impossible fugir-ne.

“l’art és viure sense engany i amb gràcia”
Blai Bonet