Els tretze savis de Josep Puigbó

19.03.2014

El programa (S)avis del Canal 33 té des d’ara la seva versió en paper gràcies a l’edició del llibre que recull les tretze primeres entrevistes dirigides i presentades per Josep Puigbó. Dilluns en presentar el llibre a la Casa del Llibre l’editora de Meteora, M. Dolors Sàrries, es preguntava si calia fer un llibre d’un programa de tele. La resposta de Sàrries va ser afirmativa: “Verba volant, scripta manent”. En aquest recull d’entrevistes Puigbó s’ha esforçat per fixar sobre paper els millors moments d’aquestes converses que ha mantingut amb persones grans, que han estat també grans persones.

 

Plató del programa 'Savis'.

En apadrinar el llibre de Puigbó, Sebastià Serrano va defensar el projecte Savis, tan necessari en un món que sobrevalora la joventut i menysté l’experiència dels grans. “La nostra llengua juga a favor nostre”, va dir Serrano jugant amb l’homofonia entre avis i savis. “Nosaltres som aquí perquè vam tenir avis i àvies”.

La saviesa és aquella capacitat de la gent gran d’acumular un coneixement que ha passat pel sedàs del temps. Serrano va citar l’enyorat Professor Margalef, que solia dir: “Sort que oblidem!”. La saviesa destil·la el que és veritablement important. Ara que l’expectativa de vida ha perllongat l’edat, disposem de més temps per transmetre la informació que hem anat acumulant. “El gran problema de la informació és que desapareix. I una persona gran és la manera més eficaç que té la natura per lluitar contra l’entropia, l’entropia que suposa la pèrdua d’informació”, va dir Serrano.

El savi és capaç de fer viatges transversals, de fer analogies fantàstiques, travessar patrons de la realitat. Professor de la UB, Serrano valora molt positivament que la gent gran ara vagi a la universitat. “És bo que hi hagi gent jove i gent gran barrejada, és bo per la salut de tots”. Serrano va lamentar, en canvi, la poca presència de la gent gran a la televisió, arreu del món, tant en les sèries com en els programes d’entreteniment, d’on semblen estar permanentment bandejats.

Josep Puigbó va agrair a Serrano la generosa presentació, però el va advertir que de moment encara és massa jove per convidar-lo al programa. Puigbó va definir ‘Savis’ com un projecte contracorrent, no només perquè dóna veu a gent gran sinó perquè defuig tant el silenci dels indiferents que s’han refugiat en la bombolla de la seva privacitat com la queixa dels rondinaires que ho rebenten tot perquè sí o reclamen valors que no practiquen. “Hi ha qui troba refugi en el desànim, hi ha qui intenta encomanar-lo als altres, però jo en rebel·lo tant contra la indignació com el silenci”, va dir Puigbo davant d’una colla de savis que tenia asseguts a la fila 0: Lluís Duch, Jordi Bonet, Roser Capdevila, Josep Espar i Ticó i Ramon Folch.

 

D'esquerra a dreta, Josep Espar Ticó, Jordi Bonet, Roser Capdevila i Lluís Duch

 

Puigbó va tenir paraules d’agraïment per a tots els savis que l’han acompanyat en aquesta primera temporada del programa. També per la vídua de Ramon Fornesa, l’únic entrevistat del llibre que ja no és entre nosaltres. Puigbó va tancar la llista d’agraïments amb una anècdota a l’exdirectiu de La Caixa. Fornesa va ser l’únic convidat que li va demanar de veure el capítol abans de l’emissió. Puigbó no s’hi va resistir, però li va dir que per norma no li podia lliurar la cinta. Van quedar a la seu de La Caixa i van mirar junts la gravació, en silenci, mentre Fornesa anava prenent notes. Puigbó tremolava, ja es temia una esmena a la totalitat al final del capítol, però en acabar el visionat Fornesa va aixecar el cap i va dir: “Senyor Puigbó, fins i tot jo m’he agradat”.