Els prodigis de Brossa

7.10.2013

A La Seca fan Dau al 7, espectacle que combina teatre, música i poesia escènica i està centrat en el moviment d’avantguardes més important de Catalunya. Dirigit per Xavier Giménez Casas, musicat pel grup ZA! i interpretat per Maria Donoso, Miquel Segovia, Oriol Aubets i Jordi Sanosa, estarà en cartellera fins al 13 d’octubre.

'Dau al set' a La Seca-Espai Brossa.

Dau al 7 és un espectacle en què tres nois i una noia –que de seguida es guanyen la nostra simpatia– són alhora actors, acròbates i narradors de la història de la mítica revista d’avantguardes. Al llarg de l’obra representen, exhibint una energia, una plasticitat i una forma física envejables, cinc peces de poesia escènica de Joan Brossa, totes d’un absurd despietat, però amb un corrent subterrani d’alegria i lirisme que aconsegueix arrencar-nos més d’una rialla i fa que ens preguntem, perplexos: “I per què tot això fa gràcia?” No sabem explicar-nos-ho, però intuïm que les poca-soltades brossianes són diferents de qualssevol altres: és com si la intel·ligència sarcàstica d’en Brossa hagués estat fent ganyotes davant d’un mirall distorsionador just abans de trencar-lo, i els seus poemes escènics fossin bocins d’aquest mirall.

Curiosament, la majoria dels espectadors que parlen de l’obra a les xarxes socials coincideixen que la peça que fa més gràcia és aquella en què tots els personatges s’arrosseguen per terra. Com totes les altres, té un títol llarg i burleta que només podria tenir una relació irracional amb el contingut: El llop és símbol de la crueltat, el paó de l’enveja, el camell, etcètera. Efectivament, és difícil aguantar-se el riure quan un dels actors-rèptils li pregunta a l’altre: “On vas?” i l’altre, arrossegant-se vigorosament per l’escenari i sortint-ne cap a fora, respon amb un to seriós i ple de dignitat que no admet cap mena de dubte: “A llegir El llibre dels prodigis.” També és difícil, un cop a casa, resistir la temptació d’esbrinar si un llibre amb aquest títol existeix de veritat o és fruit de la imaginació d’en Brossa. Resulta que no és cap fantasia: el seu autor oficial és un tal Juli Obseqüent, escriptor romà del segle IV del qual no se sap gairebé res, tot i que en realitat es tracta d’una recopilació de textos de Titus Livi sobre esdeveniments sobrenaturals a Roma als segles III-I a.C. Hi figuren pluges de sang i de llet, estàtues que ploren, animals que cremen però no es consumeixen i tantes altres meravelles. A més, se’l considera el primer llibre que parla dels ovni, ja que hi surten globus de foc que creuen el cel d’occident a orient o bé una mena de projectils misteriosos que, fent un gran terrabastall, desapareixen entre els núvols.

El repartiment de l'obra teatral 'Dau al set', que es representa a La Seca-Espai Brossa fins el dia 13 d'octubre.

La imatge del cel romà travessat per un munt d’objectes voladors d’origen desconegut pot semblar absurda i pretensiosa, o bé pot tenir una bellesa estranya, hipnòtica, igual que la poesia escènica de Joan Brossa: però per saber quina de les opcions és més encertada, no teniu més remei que comprovar-ho personalment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Jo aquesta obra no l’he vista. Soc un veí del barri del Born, i tot i que sovintejo el Brossa, no tinc ganes de veure-la, ja que des de que fa unes setmanes els veins patim, cada nit, els efectes del terrabastall amb que aquest tal Xavier Giménez Casas ha decidit promocionar l’obra, sense pensar en el benestar dels veïns dels Born, que ja patim prou amb el soroll que fan els bars els caps de setmana. Ara ens toca aguantar tambe els dies laborables, gràcies a aquest senyor.

    En algun moment (hi devia faltar públic) aquest il.luminat va decidir que cada nit, abans de la funció, els actors surtin del brossa, i vagin, tot tocant trompetes i claxons, fins al bell mig del passeig del Born, a on monten un improvisat espectacle que consisteix en cridar i cridar fins que tots els veïns treuen el cap per la finestra per veure que passa. Després dels crits dels actors, una actriu diu unes paraules i reparteix “flyers” per promocionar l’obra. Els veïns ens hem queixat a l’ajuntament però es veu que ningú hi pot fer res perquè tenen “llicència”. Tenen llicencia per cridar a pulmó obert al mig d’un barri ple de gent que hi viu?
    Alguns veïns han anat a parlar amb ells per fel’s-hi saber que ens estan molestant (molt) i que quan començen a fotre els crits, t’espantes i treus el cap per veure si estan violant a algú. Però la resposta del director es arronsar el cap i fugir de la escena com si la cosa no anés amb ell.
    Tan dolenta es la obra que heu de sortir a buscar els clients a la desesperada, d’aquesta manera?
    Des que van obrir el Brossa, cap altra obra ha necessitat fer res semblant. L’espai Brossa s’ha integrat al barri molt positivament… fins que vau arribar vosaltres.

    Senyor Xavier Giménez Casas: ens esteu perjudicant, i ho sabeu. Si us plau, respecteu el descans dels veïns del Born.