Els Premis Ovidi 2012 ja tenen guanyadors

Ahir la Societat Coral el Micalet es va omplir de gom a gom per acollir el lliurament dels Premis Ovidi Montllor, organitzats pel Col·lectiu Ovidi Montllor de músics i cantants en valencià (COM).

Ahir la Societat Coral el Micalet es va omplir de gom a gom per acollir el lliurament dels Premis Ovidi Montllor, organitzats pel Col·lectiu Ovidi Montllor de músics i cantants en valencià (COM).  L’acte havia de començar a les 22.30 h, però mitja hora abans els músics nominats i un públic nombrós que no va voler faltar a aquesta festa de la música valenciana esperaven, impacients, que s’obriren les portes de la sala. Era una nit per als retrobaments, i també perquè molta gent que tan sols es coneixia a través de les xarxes socials pogués parlar mirant-se als ulls i sense limitacions d’espai.

Manolo Miralles, president del COM i membre d’Al Tall, va fer el discurs inaugural dels Premis. Va lloar les «més de seixanta referències discogràfiques que s’han publicat en un any que no ha estat fàcil», especialment per a la cultura, «la part més prescindible dins dels pressupostos». Després de les paraules emotives i punyents de Miralles començaren a donar-se, un a un, tots els premis. A mesura que es revelaven els noms dels premiats s’intuïen menys nervis a la sala i creixia la certesa que, en el fons, havien guanyat tots, tant els que hi eren com els que no. Ells són els responsables d’una collita discogràfica excel·lent i de la bona salut de la música en valencià. Són, també, els que normalitzen l’ús de la llengua a través de les cançons, els que construeixen i expliquen una part imprescindible de la història, els que ens ajuden a relativitzar els problemes a força d’acords.

Alguns dels músics nominats van recollir dos premis, com ara Feliu Ventura (lletra i disc de cançó), Senior i el Cor Brutal (disseny i cançó) i Carles Dénia (arranjaments i disc de folk). Els músics d’Alcoi, la ciutat natal d’Ovidi Montllor, tampoc no se’n van anar amb les mans buides. Els premis a Verdcel (disc de pop), a Arthur Caravan (rock) i a Hugo Mas (videoclip) confirmen que a Alcoi, la qualitat de la música que s’està parint al «poble d’història d’homes que han volgut llibertat; poble tossut i obert, carrancs, clavillat». També van merèixer premi Aspencat (disc d’electrònica i hip-hop), que l’obtenen per primera vegada malgrat haver estat nominats en edicions anteriors, i Skapats (maqueta), que participaran en la Gira d’Escola Valenciana.

Però aquests no foren els únics premiats de la nit. Tal com ja s’havia anunciat, el COM va atorgar el Premi Ovidi a la trajectòria artística a Al Tall, per haver estat un «grup pioner amb més de trenta anys de trajectòria indiscutible, amb un bon grapat de discos, mestres de la música folk que han inspirat tants altres grups posteriors. Al Tall també ha estat referent de la recuperació de la tradició musical valenciana i de l’actualització del gènere amb la seua reproposta. Ells han difós el món la música valenciana posant-la al costat de les músiques de les dues riberes del Mediterrani». Manolo Miralles i Vicent Torrent, membres fundadors d’Al Tall, van recordar tots els músics que han passat al llarg dels anys pel grup, entre els quals hi ha Miquel Gil que, malgrat no haver-se endut cap premi pel seu esplèndid Per Marcianes, va endur-se una part d’aquest premi honorífic. Els aplaudiments que van rebre van ser, molt merescudament, els més llargs i sonors de la nit.

L’altre premi que es va donar anit al Micalet fou el Premi al suport a la música en valencià, que va ser concedit a Vilaweb, pel seu compromís amb la música del País Valencià que «ha permès un millor coneixement de les novetats i concerts dels músics valencians arreu del domini lingüístic català i del món. Especialment destacable és el seu suport, no només informatiu, sinó per mitjà dels directes que graven a les seues instal·lacions i difonen en format videoclip per la xarxa». Aquest premi el va recollir la periodista Bel Zaballa, vertadera culpable d’aquest premi en tant que és «la veu i la intel·ligència musical de VilaWeb», en paraules de Vicent Partal que, tot i haver-se aixecat a recollir el guardó, li va voler cedir tot el protagonisme. De fet, crec que no és gens agosarat dir que se’n mereix molts altres com aquest per la passió amb què parla i escriu sobre música, i perquè és una de les millors periodistes musicals que té aquest país. Cal reconèixer també la feina de Jordi Carreño, que fa possible, a força de moltes hores, esforç i saber fer, VilaWeb TV. Ell és el responsable, per tant, de la imatge i el so de les magnífiques entrevistes i actuacions musicals en directe que ofereix VilaWeb Música. Bel Zaballa va voler recordar que, tot i que no era present en el lliurament, el premi també era per a ell.

Pere Camps, director del BarnaSants, també va donar un premi en nom del festival a Joan Amèric pel concert que va fer al festival de cançó d’autor en què va presentar seu últim disc, que va ser enregistrat en directe.

La nit va estar plena d’agraïments i dedicatòries: Feliu Ventura va dedicar els premis que va recollir a les bandes de música i VerdCel van agrair la col·laboració dels mecenes que a través de Verkami havien fet possible l’edició del disc. També va haver-hi crítiques al govern valencià pel poc suport que dóna a la cultura. Arthur Caravan, per la seua banda, van vindicar el copyleft i van fer apologia de la cultura lliure, alhora que convidaven tothom a descarregar-se el seu disc debades. I Vicent Torrent, en nom d’Al Tall, va donar uns quants consells «paternals» als músics joves, als quals va expressar tot el seu suport i els va animar a no flaquejar. Malgrat que va haver-hi petits problemes tècnics que es van resoldre prompte, l’acte de lliurament dels premis va ser tot un èxit. Enhorabona al COM, doncs, per haver-ho fet possible un any més.

Ara, després de la ressaca dels Premis Ovidi, aquest cap de setmana hi ha una oportunitat doble per xalar de l’estiu i de la (bona) música en directe en dos paratges incomparables on els músics valencians diran la seua. Arthur Caravan seran al PopArb i Senior i el Cor Brutal al Faraday. Així que, si us mescleu entre el públic de qualsevol de tots dos festivals, afineu bé els sentits per ballar, cantar i esclatar amb cançons com «L’himne a l’alegria», «Balada d’indis i comboixos», «La cançó de l’alba», «Amoride», «El bon any» o «La sort adormida».

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació