Els Premis Núvol 2017 ja tenen guanyadors

27.12.2017

Només hi ha una cosa millor que rebre un premi: donar-lo. Per això des de Núvol ens fa molta il·lusió publicar aquest article i anunciar-vos els guanyadors dels Premis Núvol, que hem creat per reconèixer la feina d’algunes de les revelacions culturals més destacades d’aquest any. Amb una particularitat: tots els guardonats són menors de 40 anys. L’objectiu dels Premis, per tant, és posar en valor la feina dels nostres joves talents artístics, representats en cadascuna de les nostres seccions.

Calàndria: Xarim Aresté

El guanyador de la secció de poesia i cançó és una de les veus més reveladores del pop rock català, el músic de Flix Xarim Aresté, que recentment ha publicat un nou àlbum, Polinèsies, en el qual allarga el fil de la seva preocupació per les dualitats que hi ha al món i com superar-les. Es pot fer servir el Pop per buscar el sagrat? A Núvol hem volgut premiar la simbiosi que formen la sonoritat contemporània i la poètica atemporal de les seves cançons. Joan Burdeus el va entrevistar en aquest article.

 

Punt de Llibre: Maria Guasch

El premi Punt de Llibre ha anat a parar en mans de Maria Guasch. El reconeixement a l’escriptora de Begues està sobradament justificat: enguany ha publicat Els fills de Llacuna Park (L’Altra), una novel·la (la tercera) de qualitat literària exquisida. Us voldríem dir que la lectura del llibre és agradable (en el sentit de festiva) però només som capaços d’assegurar que és una capbussada tensa i absorbent. La novel·la sua neguit i inquietud. Els fills de Llacuna Park és una bombolla que excel·leix en la seva funció: aïllar-nos. Gerard E. Mur en va fer la crítica en aquest article.

 

Homo Fabra: Antònia Escandell

Des de la secció de llengua hem volgut donar el premi a Antònia Escandell Tur, autora de la colossal traducció al català de Solenoide, de Mircea Cărtărescu, publicada per Edicions del Periscopi. Escandell, que actualment combina la traducció del romanès amb la docència del català, va ser lectora a la Universitat Alexandru Ioan Cuza de Iaşi, al nord de Romania, i aquesta és la primera obra que tradueix professionalment. Clàudia Rius l’entrevista.

 

El Web Negre: Tres

Tant per la seva joventut com per la seva qualitat, el representant de l’art de la vinyeta en aquests Premis és el nostre ninotaire Carlos Villafranca, més conegut com a Tres, que també col·labora a El Triangle, la Directa, Cartoon Movement i La Quera. Des del seu prisma satíric, el Tres ens ha permès seguir l’encesa actualitat política d’aquest 2017 amb una sornegueria marca de la casa que a Núvol podem gaudir amb les més de 130 vinyetes que ha publicat.

 

L’Apuntador: Carla Rovira

En l’àmbit de les arts escèniques ens hem volgut decantar per Carla Rovira, la directora d’un dels hits de les darreres edicions de FiraTàrrega i Temporada Alta: Màtria. Es tracta d’un espectacle sobre l’afusellament del seu tiet-avi que parla sobre l’oblit, la memòria i els secrets col·lectius i privats que ens envolten. Rovira retrata amb ironia les llacunes de memòria que, curiosament, hi ha a moltes famílies. I encara més a casa nostra. Oriol Puig Taulé ens en parla en aquest article.

 

Cast@fiore: Luis Codera Puzo

La secció d’òpera i música del digital de cultura guardona Luis Codera Puzo i la seva ensemble CrossingLines. D’una banda, per l’estrena d’Empor del compositor i, de l’altra, pel concert amb prémières d’autors catalans que va oferir el grup, totes dues cites en el marc de Sampler Sèries de L’Auditori aquest 2017. Un reconeixement a la seva trajectòria com a agents propulsors de la nova música a Catalunya, sempre a l’epicentre de les manifestacions sonores més importants.

 

Pantalles: Carla Simón

Distingida al festival de Màlaga i a la Berlinale, i tot i que finalment no segueix en la seva carrera cap als Oscar, la pel·lícula Estiu 1993, de Carla Simón, mereix sense cap mena de dubte el premi de la notra secció dedicada a l’audiovisual. El film posa el conjunt dels seus talents al servei d’una expressió cinematogràfica que retrata admirablement la vida mateixa, tal com explica Pau Ortiz en aquest article. Una òpera prima que ha posat Simón a les portades de tots els mitjans culturals.

 

Galeries: Joana Hurtado

Pel que fa al món de l’art i els museus, a Núvol volem tenir un reconeixement per La dissidència Nostàlgica de la comissària Joana Hurtado, de la qual parlem en aquest article de Clàudia Rius. A través de la seva mostra, exposada a l’espai La Capella de Barcelona, s’interroga  des d’on fem memòria i quina posició adoptem quan fem l’exercici de mirar enrere. Podem enyorar quelcom que no hem viscut? Què és la nostàlgia? Amb rigor i profunditat, Hurtado ens proposa recuperar el vincle entre memòria i utopia.

 

Sa Il·lustríssima: Flavita Banana

A Sa Il·lustríssima hem decidit premiar una de les estrelles del món de la il·lustració d’aquest 2017, Flavita Banana. Està triomfant a les xarxes gràcies al sarcasme minimalista de les seves creacions: Il·lustracions senzilles de traç expressament barroer i un humor negre directe, sense filtres. De fet, les vinyetes de Flavita Banana no haurien de fer riure. Són patètiques. Però tot i així, fan molta gràcia. Compten amb un humor punyent, cru i sincer, i parlen sobre les relacions humanes.

 

La ruta del jazz: Santi de la Rubia

El desè i últim guanyador dels Premis Núvol, en aquest cas com a guardonat de la capçalera més específica, La ruta del jazz, és el músic Santi de la Rubia. Mereix aquesta distinció gràcies al seu Broken Line, un CD d’alçada, format per un recull de 9 peces que ens recorden l’estil d’aquell jazz de Brooklyn dels anys 90. Martí Farré parla d’ell en aquest article i no dubta a considerar-lo un dels grans tenoristes de les darreres fornades del jazz de casa nostra.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. On son els homes?
    El 60% dels premiats son dones, i tenint en compte que els possibles candidats hi havia més homes que dones, és quasi segur que s’hi ha volgut posar quota. Per això aquests premis no crec que premiïn els millors per tant, no en faig gaire cas.