Els Premis Nacionals de Cultura, un a un

20.03.2019

Els Premis Nacionals de Cultura van néixer fa 85 anys, el 1932, però durant la Guerra Civil i la dictadura van estar prohibits. No va ser fins el 1982 que es van reprendre per part de la Generalitat, quan ja s’havien tornat a instaurar la democràcia i l’autogovern. Des d’aleshores, els premis han passat per diferents etapes fins arribar a tenir el prestigi actual, ja sota la direcció del CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i les Arts). En aquest context s’han anunciat els guardons del 2019, atorgats a persones i entitats que engloben el conjunt del territori i una primerenca varietat generacional i de gènere. Aquests són els guanyadors:

Els guanyadors del Premi Nacional de Cultura 2019 | Foto: Lourdes Aguirre

Carme Ruscalleda (Sant Pol de Mar, 1952)

La cuinera Carme Ruscalleda prové d’una família pagesa i comerciant que li va transmetre els valors de la terra i de la cuina de proximitat. El passat 2018 va tancar el restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, gràcies al qual ha obtingut els màxims guardons professionals, i que entre d’altres projectes li va fer merèixer la Creu de Sant Jordi l’any 2004, en el mateix moment en què obria un restaurant a Tòquio. Ruscalleda creu amb fermesa que la cuina és cultura. El CoNCA li ha atorgat el Premi Nacional de Cultura “per haver exercit una cuina innovadora i d’avantguarda sense renunciar a la tradició culinària catalana i des de la reivindicació del producte arrelat al territori”. Com destaca Carles Duarte, director de l’entitat, “Ruscalleda és una veritable ambaixadora de la cuina catalana arreu del món”.

Josep Ponsatí (Banyoles, 1947)

L’escultor Josep Ponsatí s’inicia en la pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de Banyoles i als divuit anys fa la seva primera escultura. A partir d’aquí no para de treballar en projectes, fins que el 1971 crea les escultures de gran format de caràcter inflable i modular que confirmen el seu talent. És aquesta tasca la que reconeix el CoNCA, “la seva contribució a l’art internacional amb les peces inflables d’heli de dimensions monumentals i efímeres que introduïren el minimalisme escultòric a Catalunya, integrant-les al paisatge i a la natura”. Unes obres efímeres que, com recalca Isona Passola, membre del Consell, “desapareixen de l’espai però no del record”. El Premi Nacional de Cultura també destaca que l’aportació de Ponsatí “unia l’esperit poètic i artístic amb la ciència i la invenció”.

Clara Peya (Palafrugell, 1986)

La pianista i compositora Clara Peya és la persona més jove a guanyar un Premi Nacional de Cultura, amb 32 anys. Amb el piano bascula entre la música de cambra, el jazz, el pop i l’electrònica. David Albet, membre del CoNCA, destaca la tasca dels centres catalans a l’hora de formar la pianista: toca des de ben petita, i més tard s’ha graduat a l’ESMUC i al Tallers de Músics de Barcelona. El jurat valora la tasca de Peya a l’hora “d’innovar la composició i la interpretació musicals transitant entre la música, el teatre i l’activisme”. La compositora és coneguda també pel seu compromís social, i de fet assegura que és conscient que si rep aquest premi és “perquè tinc molts privilegis”, com “una estructura familiar a favor”. Per això, Peya desitja que ben aviat a la cultura hi accedeixin més persones “que em puguin treure el premi de les mans”.

Museu de Lleida

Si mirem l’any de la seva fundació, el 1997, el Museu de Lleida es pot considerar una institució jove. Tot i això, en la seva col·lecció incorpora obres del Museu d’Antiguitats (1868) i del Museu Diocesà (1893), totes elles d’una gran rellevància històrica. Però el CoNCA no només ha premiat el museu per la important difusió que fa d’aquest patrimoni, sinó també “per com ha transformat un espoli en un debat sobre la llibertat d’expressió”, apunta Pilar Parcerisas del CoNCA, fent referència al cas Sixena. Amb el Premi Nacional sota el braç, però, el director de l’espai, Josep Giralt, deixa clar que “cal oblidar els moments complicats” i continuar amb “l’aposta pel territori i perquè la història del país i l’universal es pugui explicar des d’altres òptiques, en aquest cas la de Ponent”.

Josefina Matamoros (Godall, 1947)

La historiadora de l’art nordcatalana Josefina Matamoros es defineix a si mateixa com “una gran perifèrica”: va néixer al Delta de l’Ebre i viu des dels cinc anys a l’Estat francès. Precisament per la seva tasca en aquestes terres, el CoNCA reconeix Matamoros com a “ambaixadora a la Catalunya Nord de l’art català d’avantguarda, al capdavant de projectes culturals a Perpinyà i Cotlliure i com a directora del projecte del Musée d’art moderne de Céret”, un lloc al que ella assegura que li vol “tornar el toc màgic”. El museu en qüestió és un punt de confluència de l’art francès i el català  a través de la figura de Picasso, base de les seves col·leccions, i recupera la memòria artística de Céret. Com conclou la mateixa historiadora “fa quaranta anys que em dedico a això, i ho faré fins al final”.

Litterarum Móra d’Ebre

Unir literatura i arts escèniques i crear una fira d’espectacles literaris: aquesta va ser la pensada dels propulsors del Litterarum, que va néixer l’any 2008 a Móra d’Ebre. El seu director, Albert Pujol, destaca que hi ha “moltes artistes de totes les disciplines que agafen la literatura catalana com a punt de partida”, i que és per això que la iniciativa té sentit. A part de ser un espai de confluència, el CoNCA també li atorga un Premi Nacional de Cultura per “aplegar els professionals implicats en la promoció i el coneixement dels productes literaris de parla catalana a les terres de l’Ebre, a més d’esdevenir un punt de referència en el camp de la literatura en català per a joves i infants”. Una tasca que es fa, com resumeix Pujol, amb un objectiu ben clar: canviar la societat a través de la cultura.

Federació d’Ateneus de Catalunya

La Federació d’Ateneus de Catalunya és una entitat creada el 1983 que té la finalitat de potenciar la tasca de les entitats socioculturals d’arreu de Catalunya. El CoNCA reconeix la feina d’aquesta Federació “per la seva tasca extraordinària de gestió de la diversitat ateneista del nostre país i de la contribució a la cultura durant els seus trenta-cinc anys d’existència, i per fet de ser el motor de la tradició ateneista que, des del segle XIX, ha canalitzat molts dels impulsos i els anhels col·lectius del país per millorar l’entorn”. Mercè Gisbert, membre del jurat, destaca els ateneus com a “eixos articuladors de la cultura de base”, i Salvador Casals, president de la Federació, apunta que la seva intenció és “aportar felicitat i llibertat als més de 90.000 socis”.

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Fundat el 1931 i hereu de l’Associació d’Arquitectes, representa els arquitectes catalans, impulsa l’excel·lència en l’arquitectura i en difon els valors, en especial la dimensió social i cultural. El CoNCA ha premiat el COAC “per la seva contribució a la construcció d’un país modern per mitjà de l’arquitectura i l’urbanisme, des de les seves diverses seus territorials, i per haver impulsat la reivindicació d’aquest patrimoni arreu de Catalunya”. Assumpció Puig, degana del Col·legi, recorda que els visitants destaquen l’arquitectura de la nostra terra, que a més mereix respecte perquè “s’ha creat més des de la societat civil que no pas des de les administracions”. És per això que Puig conclou que “l’arquitectura és cultura perquè hi som tots”.

Jaume Cabré (Barcelona, 1947)

L’escriptor Jaume Cabré ha traduït la seva obra a trenta llengües i ha rebut guardons a diversos països europeus, però la seva vida no es pot entendre sense l’ensenyament. Durant molts anys ha exercit com a catedràtic de batxillerat en Llengua i Literatura. El CoNCA valora “la seva prolífica i rica trajectòria literària a través d’una obra narrativa de gran rigor conceptual i literari que ha anat plasmant-se en més d’una vintena de llibres”. És un dels narradors amb més reconeixement en llengua catalana, i agraeix rebre un Premi Nacional de Cultura justament ara perquè “en moments difícils el país pensa en nosaltres, però nosaltres vivim pel país”.  Segons Carles Duarte, president del CoNCA, “figures com les de Jaume Cabré honoren la cultura del país”.

Maria Bohigas (París, 1969)

La traductora, filòloga i editora Maria Bohigas dirigeix des del 2005 l’editorial Club Editor, on ha recuperat clàssics catalans del segle XX –Víctor Català, Joan Sales o Mercè Rodoreda, entre d’altres- a més d’incorporar-hi autores catalanes contemporànies com Eva Baltasar, Blanca Llum Vidal o Antònia Carré-Pons. Per a Bohigas, la literatura és una “història d’amor dels vius amb els morts”, i Club Editor li permet “sentir-se la baula d’una cadena”. El CoNCA premia la seva contribució a la literatura catalana, destaca la continuació que ha fet del llegat literari del seu avi matern, Joan Sales, i recalca també la seva tasca com a traductora, gràcies a la qual ha apropat la literatura francesa a la catalana i viceversa.