Els pebrots de la república

26.03.2015

No és un insult, ni tampoc cap frase feta amb doble sentit. El pebrot de la república és una varietat local del pebrot, una de les més singulars i vistoses, ja que el seus fruits passen per tres estadis cromàtics (vermell, groc i lila) durant el procés de maduració, per la qual cosa es va guanyar el nom que té. No us estranyeu tampoc si us parlen de les prunes colló de frare, les mongetes del genoll de crist o la pera cuixa de dona. Tots aquests noms són els que ens revela en Jordi Puig Roca a la seva obra L’hort del segon origen. L’horticultura del futur amb arrels al passat, editat per la Fundació Carulla i amb pròleg de Carles Porta. Aquest divendres 22 de maig Jordi Llavina, Jordi Puig i Carles Duarte presenten al Museu de la Vida Rural a les 19.00h l’obra.

Una imatge de l'espècie els pebrots de la república | Foto: Un altre blog d'horts

Una imatge de l’espècie els pebrots de la república | Foto: Un altre blog d’horts

L’hort del segon origen és un manual d’horticultura basat en la pel·lícula Segon origen, dirigida per Carles Porta i Josep Bigas Luna que s’estrenarà la primavera d’enguany i que adapta a la gran pantalla l’obra més famosa de Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen. Prenent com a referència la trama argumental de la pel·lícula, en què l’Alba i en Dídac són els únics supervivents després de la desaparició de la humanitat, Jordi Puig i Roca utilitza com a veu narrativa la del pare dels protagonistes, en Dara, per bastir una obra a través de la qual desmitifica el model d’agricultura actual, fonamentat en l’anomenada revolució verda, que ha acabat demonitzant les tècniques antigues i les varietats locals.

“Què hem de fer quan arribi el canvi climàtic que, de fet, ja ha arribat?” és la pregunta que intenta respondre Puig a L’hort del segon origen, una obra que té com a objectiu explicar com l’horticultura, la fructicultura i la cria d’animals que feien els nostres, amb el coneixement i les tècniques actuals, poden servir per alimentar les generacions que han de venir d’una manera més respectuosa amb l’entorn. Per això l’obra pretén donar informació sobre els conceptes bàsics de l’agricultura ecològica, els efectes del canvi climàtic en el calendari de sembra de les espècies, així com ressenyar les varietats locals catalanes i explicar com cultivar-les.

L’obra, que s’estructura, segons l’autor, en un primer bloc teòric i en un segon bloc més pràctic amb consells d’horticultura i d’adaptació al canvi climàtic, arrossega darrere un treball de deu anys de recerca, explica Puig. Durant tot aquest temps, va entrevistar pagesos del litoral i de la Catalunya central i va recollir-ne les vivències. “Jo sóc l’apuntador que ha vist tots aquests canvis”, ha matisat Puig, que assegura que L’hort del segon origen vol ser una “via d’escapatòria de l’encotillament en què vivim”. Sense anar més lluny, només a Catalunya hi ha 320 varietats d’horta, 220 varietats de fruiters, vinyes i algunes races d’aviram.

I per què actualment no es conreen totes aquestes varietats locals? “Per temes econòmics”, afirma Puig. “Quan s’intensifica l’agricultura industrial, les varietats específiques van caient”, ja que amb el model ecològic dels anys cinquanta és impossible fer producció massiva. Aquest model es va abandonar i es va optar per l’ús de la fertilització química, els pesticides i les noves varietats, que, si bé en un principi van proporcionar estocs raonables, “ben aviat es van detectar els primers problemes d’aquest model agrícola” (p. 18): “Cada cop necessitaven més pesticides i herbicides per controlar les plagues i les males herbes, s’havien incrementat les dosis de fertilització inorgànica i els treballs profunds i constants de llaurada erosionaven els sòls” (p. 18).

hortSegons Carles Duarte, director de la Fundació Carulla, era cabdal una publicació com aquesta, tant per a la mateixa fundació com per al Museu de la Vida Rural, que volen situar-lo amb força a la xarxa de museus de Catalunya i, sobretot, al camp de l’etnologia i l’estudi del món rural. “Tenir una obra que expliqués el procés de l’hort és útil i rellevant i a més lliga amb l’esperit del museu”, continua, que també explica que el mateix museu conté un hort real i actiu. Per a Duarte, “aquesta obra permet reequilibrar el factor humà amb el paisatge”.

Jordi Llavina, director de la col·lecció, ha volgut destacar que aquest és el cinquè llibre de la col·lecció “Museu Vidal Rural”, que va néixer “buscant el gran canvi que coincideix amb el del museu”, i que ja compta amb cinc títols: La força de la mà de l’home, Cròniques rurals, Marges, Cada dia és festa i L’hort del segon origen. Tenint en compte els diversos formats de les obres de la col·lecció es pot dir que, si bé és de criteris laxos, la temàtica és essencialment etnogràfica, apunta Llavina, que ha qualificat aquest manual com “un llibre de fons i de referència en aquest àmbit”.