Els nassos d’en Ludivers

3.07.2014

El darrer cap de setmana s’ha celebrat a Girona el festival Ludivers, dedicat al joc i la imaginació. Un dels padrins va ser el pastisser Jordi Roca i a la presentació va repartir un nas, un sorbet de maduixes amb aigua de roses. I aquest nas s’ha convertit en la metàfora de la meva vivència de tot el festival.

Sorbet de maduixes amb aigua de roses

Nas arrufat. Ho reconec. Quan em van dir que hi hauria un nou festival de jocs vaig arrufar el nas. Ja comença a haver-hi molts festivals de tota mena pel país, i encara que no es coneguin gaire també n’hi ha molts de jocs, la majoria únicament de jocs de taula, i tots s’assemblen molt, potser massa i tot.

Però donant un cop d’ull al programa, ja vaig veure que en Claudi Yoldi, el director de Ludivers havia sabut fer un nou gir al concepte de forma que es podria definir com “un festival de qualsevol activitat que tingui una mirada lúdica”.

Nas fi. Un programa com aquest denota un nas fi per filar conceptes dispars: robòtica i jocs d’enginy fets amb material reciclat, ambaixadors vinguts des de l’altra banda d’Europa per mostrar i dinamitzar jocs i autors que mostren els seus prototips, o Quidditch, l’esport que practicava Harry Potter, a prop de jocs de construcció.

Però per acabar de fer de taca d’oli i d’implicar tots els espais de la ciutat, alguns restaurants i bars van transformar la seva carta en un joc: el menú pot sortir d’una tirada de daus o tenir un ordre trastocat segons l’atzar.

Fer de nas. Jo vaig anar-hi dos cops i amb la intenció de veure més que de participar. La primera va ser dijous, el dia de la inauguració (era el padrí d’un dels planetes, els àmbits en què estava dividit el programa) i ja es va notar el to diferent. L’equip d’Idea lúdica va proposar un repte clàssic: aconseguir llençar un ou des d’una alçada considerable sense que es trenqués. La imaginació dels equips de treball, d’edats força barrejades, es va posar al servei del repte i van aconseguir ginys considerables. Després en Pep Torres, el director del Miba, va fer una conferència donant la seva particular visió de la creativitat aplicada. Els assistents vam poder connectar algunes de les idees que va donar amb les nostres pròpies cabòries. De nou, un joc.

Nena jugant

La meva segona visita va ser diumenge. Em vaig passejar amb les mans a les butxaques i fent un esforç per no seure a jugar. Els espais de joc estaven escampats per tota la ciutat. A cada plaça hi havia una sorpresa, un repte pel visitant que seia, provava i es deixava portar. Cadascú al seu ritme, repte aconseguit.Sentir de nas. Quan vaig pujar al tren diumenge al migdia tenia el convenciment que havia vist una primera edició d’un festival de molt nivell. Haurem d’estar atents, el nas em diu que en veurem molts altres.