Els mons paral·lels del DAU

26.11.2018

Fa set anys que Perepau Llistosella visita el DAU, el Festival del Joc de Barcelona. No ha fallat en cap de les set edicions i, per tant, n’és pràcticament un autòcton, testimoni de la metamorfosi del sector del joc i del festival. El 2012, quan encara era un punt de trobada de dimensions reduïdes i només atreia 3.400 visitants, va col·laborar-hi per a les escoles. Enguany, en canvi, a falta de xifres oficials, gairebé 30.000 persones han aconseguit que la gegantina Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Sant Andreu sembli petita. Matí de dissabte radiant, no hi cabia ni una agulla, i Perepau Llistosella, sota la carpa on s’albergaven les editorials petites i les propostes més indie, explicava il·lusionat el funcionament de Looping games, el seu projecte editorial, i els jocs que, juntament amb l’il·lustrador Pedro Soto, ha creat.

El DAU va omplir la Fabra i Coats

Més de quatre-centes taules, ben parades, reunien, com si es tractés d’un sopar familiar, gent de totes les edats. Des dels més menuts, amb una nau exclusivament dedicada per a ells (el DAUET), fins als més grans. Perquè el joc, per molt que alguns no ho vulguin admetre, no té barreres ni té edat. “Ens vam inventar que els jocs eren per a nens –remarca Oriol Comas, director del festival–, però ens hem adonat que jugar ens fa feliços i que la gent que no juga és perquè se n’ha oblidat”. I agrupant tota l’oferta i totes les novetats que marquen el ritme del món del joc de taula modern, el DAU vol aconseguir explicar-los, apropar-los a la societat i despertar les ganes de jugar a tots aquells que les van perdre.

Perquè jugar, riure, fugir de la rutina, de fet, és l’essència de la vida i Oriol Comas ja fa temps que se’n va adonar. Jugant de petit, com la gran majoria de creadors de jocs de taula, va descobrir una gran passió i, des de fa vint anys, es dedica professionalment al sector i crea jocs de taula. Per fer-ho, diu, s’ha de jugar molt, tastar-ho tot, innovar i dominar tots els mecanismes. Potser per això ho sap tot d’aquest món, tothom el coneix i en té més de 4.000 a casa.

Martí Lucas i Josep Izquierdo també van despertar de ben petits l’entusiasme pels mons paral·lels, les normes modificables, els daus i les fitxes. Mentre que Josep Izquierdo va començar amb jocs de cartes i d’ordinador, Martí Lucas es recorda amb deu anyets i una gran afició per resoldre els trenca-closques de la revista Cavall Fort. Anys després, tots dos van convertir aquesta atracció pels enigmes en jocs a les colònies d’estiu on feien de monitors. “Allà ens vam plantejar que potser sabíem fer les coses prou bé per dedicar-nos a crear jocs la resta de dies de l’any”, detalla Martí Lucas. Va ser així com el 2013 van fundar Tot Jugar, una empresa de jocs d’investigació per a adults, que ara ha engendrat les baralles de cartes Sherlock (GDM), de la sèrie de jocs Q.

Emocionats, situats a l’entrada de l’espai principal del DAU, tots dos informaven dissabte sobre el joc que acaben de crear, pel qual HISPA-DAU Awards 2018 els ha premiat com a millors autors d’Espanya; un reconeixement il·lusionant i immillorable. Sherlock és un joc cooperatiu fàcilment transportable i comerciable que està format per una sèrie de baralles de cartes independents. Cada baralla consta de trenta-dues cartes que ajudaran, o no, a tot l’equip a resoldre un cas policial. És, en definitiva, un joc d’enginy estimulant i divertit que demostra la versatilitat i el potencial d’un sector que viu un moment dolç. “Crec que els jocs de taula estan en auge, però encara queda molt camí per recórrer”, destaca Lucas. “Hem de saber-ho aprofitar, seguir fent coses noves i reclamar l’atenció que de vegades potser encara falta: cal insistir en què el joc també és cultura”.

Josep Izquierdo i Martí Lucas amb el seu darrer joc de taula, Sherlock © Oriol Company

Malgrat tot, aconseguir triomfar i viure únicament del món del joc és, pràcticament, una utopia. Els jocs de Perepau Llistosella, com Topoum o la col·lecció de jocs d’història 1911, han rebut premis i premis i la seva editorial cada vegada cobra més força dins del sector, però, així i tot, no pot desvincular-se de la seva feina de professor i ha de robar hores del seu temps lliure per poder crear i pensar jocs. “A no ser que tinguis una gran idea i molt èxit, com a autor és complicadíssim dedicar-se exclusivament del joc”, explica.

Lluny de la carpa on exposaven les petites editorials, Eloi Pujadas i Joaquim Vilalta van assistir a un taller d’enigmes que oferien Markus i Inka Bradt, enginyers dels populars jocs Exit, que adapten la màgia dels Escape Rooms en format tauler. La finalitat: seguir creixent com a creadors. Tot i que no són tan veterans com Llistosella, viuen una situació similar; Eloi Pujadas és informàtic i Joaquim Vilalta és arquitecte, però el que més els agrada és crear jocs de taula. “El temps que dediquem a la creació de jocs s’encavalca amb la nostra professió, però com que gaudim molt no és cap inconvenient”. Enguany, Pujadas ha fet via i n’ha presentat cinc: Shikoku, Wanted Seven i Orbital, en solitari, i Big Bang i Veracruz 1631, amb Vilalta. La feina de creació conjunta que han realitzat durant els darrers mesos, materialitzada amb aquesta gamma completíssima de jocs, ha estat reconeguda, també, amb el Premi DAU a millors autors novells. A més, juntament amb la creadora Núria Casellas, estan a punt de posar en marxa el projecte Cucafera, un joc que ens acompanya, com a turistes, en una ruta fantàstica pels dracs de Barcelona.

Mentre les grans editorials com GDM del productor, editor i autor de jocs de taula Pak Gallego regnen en aquest món i ocupen la majoria de taules de l’espai principal del DAU, hem vist com nous creadors truquen a la porta amb idees brillants. Que sapiguem, fa 4.600 anys, des de l’antiga Mesopotàmia, que els jocs de taula amb normatives existeixen, però mai hi havia hagut una oferta tan completa i plural com ara. Gràcies al DAU, jugar i descobrir nous jocs és molt accessible. A més de taules de joc per a nens i per a adults, el festival també ha comptat amb jocs tradicionals, de rol, concursos de mots encreuats, tallers, sessions de presentació i signatura de jocs o, entre d’altres, una incubadora de protojocs –o jocs en creació– a càrrec de Verkami. Tot plegat per trencar l’estigma que encara hi ha entorn dels jocs de taula, consolidar el DAU com un festival d’excel·lència i fer que l’apogeu d’aquest món paral·lel perduri en el temps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. El DAU ja està consolidat a Barcelona com un referent lúdic, que esperem amb paciència tant els creadors com els jugadors i les famílies.

    Cal destacar que és una cita lúdica gratuita, a diferència d’altres que es fan a Espanya i a Europa. Moure la cita al novembre enlloc de fer-ho a mitjans de desembre, com en les primeres edicions, ha estat tot un encert.

    Per cert, la primera foto de l’article no és d’aquest any, crec que és de fa dues (o tres) edicions… quan Devir va muntar un Ricochet Robots gegant. 😉