Els Llibres! són silenciosos!

20.11.2013

Enguany l’Editorial Gustavo Gili ens ha regalat als lectors una joia de les que fan història. És el metallibre de Murray McCain i John Alcorn titulat Llibres!, on miren d’explicar-nos què és exactament aquest dispositiu de paper que anomenem llibre. I naturalment una publicació d’aquesta mena demanava a crits un examen formatístic, és a dir, l’examen d’aquest apassionant artefacte com a mitjà d’interacció.

 

 

Si el llegeixes en veu alta…

Primera aproximació. Si llegeixes Llibres! en veu alta, Llibres! deixa de ser un llibre i es metamorfosa en un munt de formats que es van multiplicant al més pur estil gremlin. Passa a ser un anunci, el reclam d’un xarlatà de l’Oest americà que ven els Llibres! com a nou elixir de joventut que t’allargarà la vida. Els principals arguments de venda? L’imperatiu i la repetició.

I també es transforma en pregó. I el lector llavors promulga en veu alta aquell assumpte d’interès públic que són els Llibres!, vociferant desapassionadament una llarga lletania atonal.

Llibres! és també cançó de gesta. Transformat en joglar, el lector recita ara un ampli catàleg de fórmules i narra les aventures del nostre heroi tot construint el macro epítet del cavaller Llibres!

I el millor de tot. Llegit davant la canalla, Llibres! passa a ser la tertúlia d’un magazín televisiu. Arriben llavors els víctors, els improperis, les afirmacions salvatges i les interpel·lacions llançats tots ells sense compassió contra un atònit lector transformat en mediàtic Jordi González.

Així doncs, llegit en veu alta Llibres! no és un llibre sinó mil. Mil llibres reconvertits en altres tantes accions —vendre, publicar, lloar, opinar…— com si d’un homenatge infinit als actes de la parla de John L. Austin es tractés. [1]

Si el llegeixes en silenci…

Segona aproximació. Si el llegeixes en silenci, el llibre es recull. Arreplega per a ell mateix, amb tota la seva força, la seva naturalesa formatística i aquesta es revela astoradorament silenciosa. I com ho fa? Forçant-te a tu, lector, a entonar, exclamar i interrogar mentalment a través de paraules, signes, il·lustracions i paraules-signes-il·lustració, totes elles magistralment disposades perquè juguem una inaudita partida d’oratòria muda. En un divertidíssim passatemps textual i visual, et veus forçat a posar en alerta tots els teus sentits per encertar l’entonació mental adient que ajudi a encimbellar el significat del discurs.

 

 

I llavors t’adones que els llibres són paper, sí. Són narració, també. Son emoció, d’acord. Però formatísticament parlant, McCain i Alcorn ens ensenyen amb magistral ofici que els llibres són silenciosos. I per a un mitjà d’interacció la principal característica del qual és la càrrega de significat, fer-ho en silenci és si més no una eixordadora contradicció.

Llibres!/¡Libros!, de Murray McCain i John Alcorn. Editorial Gustavo Gili. Traducció al català de Carlos Mayor i al castellà de María Serrano

__

[1] John L. Austin (1911-1960), filòsof del llenguatge i catedràtic de Moral Philosophy a la Oxford University des de 1952 fins a la seva mort, va ser implacable defensor del llenguatge ordinari i introductor de la problemàtica de les performative utterances (les expressions realitzatives) que van donar lloc a la seva teoria general sobre els actes lingüístics. A la base de les seves aportacions rau la idea fonamental que hi ha expressions que tenen la peculiaritat que, quan les pronunciem, duem a terme una acció que no s’ha de confondre amb la pròpia acció de pronunciar-les. En aquestes expressions, parlar és actuar. El llegat teòric d’Austin està disseminat en classes, conferències, seminaris i reunions privades, i va ser recollit a  How to do things with words (J.O. Urmson, ed., Oxford University Press, 1962) [Palabras y acciones. Como hacer cosas con palabras,  (Paidós, 1971)].