La calma i el Dia internacional del llibre infantil

2.04.2019

Avui se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil, coincidint amb l’aniversari del naixement de Hans Christian Andersen. Josep Tàssies reflexiona sobre la calma que transmet la lectura de la mà de l’il·lustrador lituà Kęstutis Kasparavičius i ens endinsa en la narració amb imatges dels àlbums il·lustrats de Jimmy Liao, Shaun Tan i Suzy Lee.

lectura infantil

Els llibres ens encomanen calma. |

Qui gaudeix de la lectura, tant si és infant com adult, té “temps per aturar-se i seure a observar què passa al voltant seu”, reivindica l’il·lustrador i escriptor lituà Kęstutis Kasparavičius pel Dia Internacional del Llibre Infantil del 2019. Des de 1967, cada 2 d’abril, coincidint amb la data de naixement del clàssic danès Hans Christian Andersen, l’IBBY (sigla, en anglès, de l’Organització Internacional pel Llibre Infantil i Juvenil) promou aquesta celebració, per tal d’inspirar amor per la lectura i cridar l’atenció de la comunitat internacional sobre la literatura juvenil. Aquest any, ens recorden que els llibres tenen aquesta qualitat meravellosa: ens encomanen calma.

Segons Kasparavičius, “l’univers del llibre és abastament obert; la realitat s’hi barreja alegrement amb la imaginació i la fantasia”. És per això que de vegades “ens preguntem astorats si va ser en un llibre o en la vida real que vam adonar-nos que bonic és veure caure d’una teulada les gotes de la neu fosa”: “¿Va ser en el món dels llibres o de veritat jèiem sobre l’herba, amb les cames encreuades, contemplant els núvols com solquen el cel?”. Asseguts còmodament durant una bona estona, els llibres “ens ensenyen a fixar-nos en les petites coses”: aquestes noves mirades ens mostren noves formes de viure.

Per endinsar-nos en el món del llibre, recuperem la xerrada “El poder de narrar amb imatges: Jimmy Liao, Shaun Tan i Suzy Lee” —del catàleg de l’editorial Barbara Fiore— que va tenir lloc aquest febrer a la Biblioteca Manuel Arranz del Poblenou. Així mateix, l’acte es va organitzar des del Servei de Documentació deLiteratura Infantil i Juvenil (SDLIJ)de la Biblioteca Xavier Benguerel. Tres experts van parlar dels secrets de la narració visual i van mostrar diferents nivells de lectura que ofereix l’àlbum il·lustrat.

Primerament Jordi Ainaud, traductor de Jimmy Liao (Taipei, 1958), va parlar de la pretesa senzillesa que caracteritza l’escriptura i la il·lustració del taiwanès: “els seus àlbums són per adults, però es poden compartir amb els infants”. La il·lustració a en Liao és el contrapunt del text, i narrativament cal destacar l’ús de la repetició i la variació com a recurs de la cultura oriental. De referents gràfics occidentals com Quentin Blake o Sempé, l’autor proposa reflexions complexes sobre la solitud i la mort. Per apropar-se a aquests temes que “tots els humans hem d’afrontar en un moment o altre de la vida”, Jimmy Liao sovint adopta la perspectiva de la mirada infantil —com ho feia Charles M. Schulz amb Charlie Brown o Quino amb Mafalda. Per exemple, a Desencuentros (Barbara Fiore, 2008) narra amb poesia i melancolia l’experiència urbana alienadora i com dos solitaris busquen companyia.

A continuació, Anna Juan ens proposava una lectura de la poètica de Shaun Tan (Fremantle, 1974) des de l’antropologia cultural, destacant la capacitat de l’autor australià d’exotitzar la quotidianitat i crear un estranyament: “d’alguna manera la mirada etnogràfica, com la dels nens, descobreix per primera vegada el món”, explicava Anna Juan citant Lo exótico es cotidiano de Georges Condominas. Per aconseguir-ho, convé destacar l’ús del viatge — interior a El árbol rojo (Barbara Fiore, 2005) i exterior a Emigrantes (Barbara Fiore, 2016). Sovint, Tan parteix de “realitats ordinàries” —un terrain vague, una perifèria urbana— i a través d’un “punt de vista intimista” va “fins als límits del que és normal i corrent, obrint passadissos entre el familiar i el meravellós”, com succeeix a Cuentos de la periferia (Barbara Fiore, 2008). Es mou, per tant, entre aquests dos mons: la banalitat més absoluta i el meravellós més fantàstic. Els personatges —i els lectors— de Shaun Tan es converteixen en el viatger de l’interstici de El idiota que viaja (1993) de Jean-Didier Urbain: “el turista que, en el corazón del espacio conocido o cotidiano, reinventa la mirada distanciada, necesaria para el experimento de la extrañeza y para el placer del descubrimiento”.

Per últim, Núria Altayó va analitzar alguns elements didàctics de l’obra de Suzy Lee (Seül, 1974). La forma dels llibres de la il·lustradora sud-coreana és molt important: com el lector passa les pàgines, avança i retrocedeix, es troba un joc autoreflexiu i metatextual. Quan obrim els àlbums Espejo, La ola i Sombras, que Lee analitza en l’assaig La Trilogia del Límite (Barbara Fiore, 2014), on parla del procés creatiu d’aquestes tres obres, de seguida ens adonem que els aspectes físics del llibre serveixen per deixar volar la imaginació. S’hi desenvolupa la idea de límit: el plec central del llibre és la porta entre la realitat i la fantasia, una frontera que desapareixerà en algun punt de la narració. D’altra banda, en l’àlbum sense paraules Líneas (Barbara Fiore, 2017) l’acció es desenvolupa a cavall entre una pista de gel i un paper en blanc on la protagonista —una nena, alter ego de l’autora— es va deixant anar. A través de la metàfora del patinatge es tracta el procés creatiu: la por a la pàgina en blanc, l’error, la transgressió de les normes… mons que es fusionen en diferents capes d’interpretació. En un àlbum sense paraules, la informació ens arriba a través dels signes visuals que cal llegir: mirar-lo amb deteniment, de manera pausada, atenta i reflexiva, és vital per aconseguir descodificar el missatge.

Enguany la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil 2019 coincideix amb la 56a edició de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya (de l’1 al 4 d’abril). D’altra banda, a casa nostra també coincideix amb el 35è Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya (de l’1 al 14 d’abril) organitzat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil a Mollerussa.

A les guardes d’aquest article tornem a les paraules de l’il·lustrador Kasparavičius, que ens recorda que un llibre també ens llegeix a nosaltres: “Us llegeixen el front, les celles, les comissures dels llavis com pugen i baixen, però, sobretot, els llibres us llegeixen els ulls. I mirant-vos als ulls, poden veure-hi… bé, prou ho sabeu, vosaltres mateixos!”. Es tracta d’un diàleg que ens emmiralla i que ens fa reflexionar des de dins de cadascú. Perquè, si bé als llibres “les coses passen a poc a poc i en un ordre precís i estipulat”, al mateix temps, aquest espai màgic permet que “els esdeveniments del passat es trobin plàcidament amb els que han de venir”.