Els límits de l’arxiu

19.02.2018

El Centre d’Estudis i Documentació del MACBA està de celebració. Aquest any el CED compleix deu anys. Una dècada des que va inaugurar-se amb una missió: ser un fòrum de trobada, d’interacció, debat i generació d’idees sobre el patrimoni documental de les pràctiques artístiques contemporànies.

Hi ha millor manera per celebrar aquest desè aniversari que donant visibilitat als documents de l’Arxiu? Per aquest motiu, el CED ha recuperat la planta baixa com a espai d’exposició de documents originals i publicacions d’artista de l’Arxiu i de la biblioteca.

Arran d’aquest aniversari, Lucía Egaña Rojas en col·laboració amb estudiants del Programa d’Estudis Independents del MACBA ha presentat el projecte Arxiu Desencaixat. Com el nom indica no es tracta d’una exposició convencional, sinó que va més enllà. La mostra està formada per materials, sempre incomplets, mòbils i inacabats, sovint procedents d’arxius particulars. “Els arxius personals ens poden ensenyar molt als arxius de l’administració. Hi ha activistes que ens han llegat autèntics tresors”, diu Egaña.

“Són materials que no encaixen en els discursos oficials”, diu Egaña, que s’ha marcat l’objectiu de tractar experiències que desafien el relat hegemònic, tot recuperant històries recents a través de documents i objectes dispersos i silenciats. Arxiu desencaixat pretén ser una materialització de la memòria. L’exposició està concebuda per facilitar la interacció dels visitants i presenta diverses taules plenes de llibres, fotografies, que evoquen el passat a través de petits retalls d’història.

Deu anys són molts i el CED no s’ha quedat de braços plegats, tot el contrari. En aquest període ha aconseguit reunir unes 9.600 llibres, revistes i altres tipus de publicacions d’artista. Són objectes frontera, que tant podrien pertànyer a la biblioteca, l’arxiu com al museu.

L’arxiu del MACBA conté obres d’artistes internacionals tan coneguts com Edward Ruscha, Sol Lewitt, Dieter Roth, Hanne Darboven, Jenny Holzer, Christian Boltanski, etc. També documents d’artistes de casa nostra. Joan Brossa, Antoni Tàpies, Eugènia Balcells, Muntadas, Eulàlia Grau, Perejaume o Toni Hervàs encapçalen una llarga llista d’artistes catalans.

L’arxiu del MACBA conserva materials molt importants d’artistes dels anys noranta, una dècada de la qual hi ha poca cosa a Internet. També ha digitalitzat els vídeos de les exposicions que s’han pogut veure al museu des de la seva fundació. La qüestió dels formats dels documents marca de manera decisiva la seva conservació. “Som davant d’un arxiu contemporani”, diu Ferran Barenblit, director del MACBA. “La contemporaneïtat fa que els formats siguin oberts. Qui sap si d’aquí a uns anys conservarem els documents en uns formats que no coneixem perquè encara no existeixen”. Actualment la majoria de documents digitalitzats es conserven amb dos paràmetres de preservació, una còpia en alta resolució i una altra en baixa per facilitar consultes ràpides.

Qüestions tècniques a banda, la procedència dels arxius és molt important, tant per organitzar-los com per estudiar les obres. L’arxiu d’un artista pot ser molt revelador. A l’hora de netejar, ordenar i catalogar els documents és bo respectar l’ordre de l’artista perquè ens revela moltes coses sobre com treballava i això a la llarga ens permetrà interpretar millor la seva obra.

Un exemplar de la revista Cave Canis, a l’arxiu MACBA

Per aquells usuaris més tecnològics, amb un clic al Repositori Digital del MACBA es pot consultar més de 8.500 documents digitals de l’Arxiu. No tot està digitalitzat. L’arxiu del MACBA conté més de 300.000 documents. Els fons més nombrosos són els de Xavier Miserachs (80.000 documents), Joan Brossa (60.000 documents) i Maria Lluïsa Borràs (60.000 documents).

Aquest darrer cap de setmana s’ha celebrat al mateix MACBA el seminari internacional La condició del contorn. Sobre l’arxiu i els seus límits, en el qual han participat Marina Gržinić, Diana Franssen, Miguel Morey o Gelen Jeleton, entre d’altres. El seminari ha plantejat quins són els límits d’un arxiu, una qüestió amb què s’enfronta el centre cada cop que ha d’etiquetar una peça. Obra o document, arxiu o col·lecció d’art, pertinença al patrimoni, arxiu o biblioteca. Aquests interrogants, que envolten la difícil delimitació del concepte arxiu en l’actualitat, moltes vegades provoquen la incompletesa, imperfecció i omissió en l’obra.