Els Lexus del teatre català

1.07.2019

Són joves, creatius, sostenibles i de quilòmetre zero. Fan espectacles de creació, escolten el present, ens interpel·len i ens emmirallen a tots plegats. Contemporanis. Multidisciplinaris. Líquids. Híbrids. Al web del Grec estan aixoplugats sota l’etiqueta Escena híbrida. Diu la Viquipèdia: “Des del seu debut el 1989, Lexus ha gaudit d’una bona reputació, gràcies a la seva fiabilitat mecànica i al seu bon servei postvenda”. Doncs això. No són teatre, no són dansa, no són circ. Són híbrids. Són els raros. Són els guapos.

Júlia Bertran i Ana Chinchilla protagonitzen ‘Así bailan las putas’, un espectacle de Sixto Paz.

“Què ens recomanes, aquest Grec?”. La pregunta reapareix una vegada i una altra, i servidor de vostès sempre diu el mateix: “Què t’agrada?”. Ets més d’Oriol Broggi o de Roger Bernat? Ets més de Romea o d’Hiroshima? En cas de Grec, la cosa és fàcil: vés a veure tots els guiris que puguis. Ivo van Hove, Robert Wilson (featuring Isabelle Huppert), Taylor Mac o Lola Arias. Als teus pares els agrada molt com treballa el Pere Arquillué? Jerusalem, al Teatre Grec (dura tres hores, cal venir sopats). Vols descobrir una autora encara molt desconeguda pel gran públic? Victoria Szpunberg, que ha escrit i dirigit Amor mundi, a la Sala Beckett. Et va agradar (o has sentit a parlar de) Watching Peeping Tom? No et perdis In Wonderland, la nova proposta d’Alícia Gorina juntament amb Albert Arribas i Silvia Delagneau. I així anar fent.

Però els híbrids… Oh, els híbrids! Aquella meravellosa categoria on englobem tot allò que no sabem on posar. Repassant el web del Grec, veiem que els dos muntatges de Nora Chipaumire que veurem a la Hiroshima són “Escena híbrida” i no pas dansa, mentre que Peeping Tom, Mariantònia Oliver o Humanhood fan “Dansa”, així, a seques. Categories, etiquetes, calaixets i mandangues diverses que només serveixen per enfadar a tothom: els que estan relegats a la categoria “Noves…” reivindiquen el seu espai, i els que fan espectacles de text diuen “I això que fem nosaltres no són espectacles de creació?”. Cada any igual. Per què no ho anomenem tot plegat ARTS EN VIU i finita la commedia?

Nora Chipaumire presentarà la peça ‘N!gga’ a la Sala Hiroshima. © Ian Douglas.

L’escena híbrida (ja hi som!) viu en aquests moments un moment de dolçor, si donem un cop d’ull a la varietat i diversitat de l’oferta. Ja ho dèiem fa poc: la nova programació del Teatre Lliure no s’ha inventat res, sinó que aplega peces que ja podem veure a altres espais de la ciutat. L’Antic Teatre, per exemple, bastió de la creació escènica més experimental, presenta durant el Grec tres propostes: Pienso casa, digo silla de Los detectives, La Ciudad, de Verónica Navas, i A Nation is Born in Me, de Soren Evinson. Hem parlat de Navas quan va fer la seva peça al cicle Noves Escenes de La Pedrera i al TNT, i d’Evinson quan la va estrenar al TNT i la va tornar a fer a l’Antic Teatre. Precisament a la Pedrera es podrà veure Cases, la instal·lació escènica de l’escenògrafa Xesca Salvà, que acaba de guanyar el Premi a la Millor Instal·lació a la Quadriennal d’Escenografia de Praga, peça que servidor ja va veure al TNT. L’ombra de Terrassa és allargada, quan parlem de creació contemporània. O d’híbrids. O de multidisciplinaris. O de txiripiflàutics.

Un clàssic d’aquest gènere que no sabem mai on englobar és el creador David Espinosa, que serà a La Vilella del Poble Sec amb Una historia universal i Much ado about nothing (molt soroll per no res). La primera peça és una lliçó magistral d’història explicada amb joguines i figuretes de tota mena, i la segona ni més ni menys que les obres completes de Shakespeare representades sense pronunciar ni una paraula. Supera això, Will. Seguint amb el bard de Stratford-upon-Avon, el seu famós monarca esguerrat ha sigut la inspiració del nou espectacle de Bárbara Mestanza i Paula Ribó, Richard III and They Never heard of Love, que amb direcció de Jason Tucco (de LaMaMa Theatre de Nova York) es podrà veure a La Gleva. De l’East Village al Farró.

 

Grec 2019: UNA HISTORIA UNIVERSAL from Barcelona Cultura on Vimeo.

A l’Escenari Joan Brossa del Born, Sixto Paz presentarà el seu primer espectacle “híbrid” (això vol dir que fins ara feien Molière?) amb Así bailan las putas. A partir del llibre M’estimes i em times de Júlia Bertran, la mateixa periodista puja a escena acompanyada d’Ana Chinchilla, la seva professora de twerking, en una peça sobre l’amor romàntic i el masclisme nostre de cada dia. Com deia Montserrat Roig: “Remenar el cul és l’opció política més revolucionària a llarg termini”. Al teatre del CCCB podrem veure la companyia madrilenya La Tristura amb Future Lovers, un espectacle protagonitzat per adolescents, i Roger Bernat dirigirà els graduats de l’Institut del Teatre a Flam, una proposta basada en les emocions, nascuda com a resposta a una conversa on dues actrius acusaven el director de fer espectacles massa freds. A l’Auditori i dins del cicle Escenes, els Atresbandes s’alien amb el Quartet Brossa per presentar Coda, una peça al voltant de la figura de Dimitri Xostakóvitx i les seves relacions amb el poder.

Finalment, i per si us trobéssiu dos cowboys despistats per la ciutat: la Societat Doctor Alonso presenta Wanted, una peça itinerant protagonitzada per dos vells vaquers, dos John Waynes que filosofen sobre el poder dels Estats Units d’Amèrica i reflexionen sobre tots els valors considerats “americans”.

Si els motors híbrids són cada cop més habituals, potser la categoria “Escenes híbrides” deixarà de tenir sentit quan tots els cotxes siguin més híbrids, més nets, més intel·ligents i ecològics. O citant el web promocional de la marca que dona títol a aquest article: “Els híbrids autorecarregables de Lexus combinen de manera perfecta la potència elèctrica amb la benzina, per tal que la conducció sigui més respectuosa amb el medi ambient i, al mateix temps, ofereixi un consum més eficient del combustible, virtuts que es tradueixen en un major confort i comoditat en l’ús. Sense endolls. Sense dièsel. I sense renunciar a res”.