Els Joves i els Dies

10.12.2012

Fa pocs dies, el dimecres 28 de novembre, va tenir lloc a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida un congrés sobre Gabriel Ferrater amb el títol Els Joves i els Dies, impulsat pels professors Xavier Macià i Núria Perpinyà, i amb l’organització puntual i la implicació dels alumnes.

 

Foto de Roberto Ruberto (Arxiu Ferrater)

 

Els Joves i els Dies es va distanciar dels actes acadèmics més formals: hi van abundar les ponències conjuntes d’alumnes de diferents cursos, interpretant poemes de Ferrater; hi va haver una taula rodona de poetes joves (Eduard Batlle, Eduard Carmona, Meritxell Cucurulla-Jorba, Àngels Marzo, Esteve Plantada i Adrià Targa), suplementada per una molt bona lectura al vespre, al Cafè del Teatre, d’una generosa selecció de poemes de Ferrater (amb una segona part consistent en la lectura de poemes dels mateixos autors); hi van predominar, en fi, les ponències i taules rodones poc professorals d’autors i lectors apassionats de Ferrater.

La temeritat acadèmica d’Els Joves i els Dies va produir alguns resultats perdurables. Entre les aportacions dels estudiants va destacar la de Laura Aubets, Alba Bosch, Roser Matas i Ariadna Morreres, que van presentar la tria d’un treball en curs: “Edició de cartes manuscrites a Ferrater (1961-1966: primers comentaris a la seva obra)”. Es tracta d’una documentació cedida per Joan Ferraté a Jordi Cornudella, que, com a marmessor del llegat de Gabriel Ferrater, l’ha cedida a la Universitat de Lleida. De cartes, n’editaran 11, amb els comentaris i notes pertinents. N’hi ha de José María Valverde, José Agustín Goytisolo, Rosa Leveroni, Pere Bohigas, Vicente Aleixandre, Josep Maria Arnavat, Josep Pla… La majoria corresponen al breu període del març al juny del 1961, en resposta a la tramesa particular que Ferrater havia fet de Da nuces pueris. En el cas d’Aleixandre, hi ha cartes de resposta a la tramesa dels tres llibres que van constituir Les dones i els dies. El conjunt de cartes, ja digitalitzat, es podrà consultar també en l’extraordinari web de la Càtedra Màrius Torres.

En les seves taules rodones, Miquel Desclot va explicar els seus records com a alumne del darrer curs de Ferrater, i va recitar un fragment de la seva “Antielegia inacabada”; Arnau Barios es va concentrar en la qualitat de la llengua de Ferrater, i en la intensitat amb què la seva lírica eròtica s’allunya de la tradició per la peculiar impostació de la veu del poeta, que té sempre present l’amant com a persona, i un servidor va exposar l’experiència del bloc Un fres de móres negres i de la revista Veus baixes. Sílvia Pons va explicar la seva experiència com a poeta que treballa en l’àmbit audiovisual; Enric Virgili, que havia format part de l’equip del documental Metrònom Ferrater, ens va rescabalar de l’absència del director, Enric Juste, malalt, explicant l’anècdota de la localització de Jill Jarrell, i va plantejar, com a reflexió final, la necessitat de posar en evidència la impostura de la poesia contemporània, que té un públic del tot minoritari que simula o pretén que la poesia és un gènere essencial i quasi popular. Enric Casasses va abordar una altra faceta del paper de la poesia en la societat, recordant que tothom sabia poemes fins a final del segle XIX, i que la poesia contemporània és una reserva de llibertat i una font directa d’experiència de la vida, al marge del discurs dogmàtic dominant. Va remarcar que molts poetes coetanis de Ferrater també havien optat pel llenguatge planer, però que només ell perdura, pel treball eficaç sobre aquest llenguatge combinat amb la fortalesa de la seva dicció.

La conferència de Jordi Cornudella “Les posteritats de Gabriel Ferrater” va ser un dels plats forts del Congrés. Cornudella va plantejar-hi com havien rebut els lectors poetes Gabriel Ferrater. Va constatar que JV Foix l’havia influït, i Gabriel Ferrater havia estat el motiu d’un dels grans poemes de la darrera època de Foix, “Tots hi serem al port amb la desconeguda”. Va esmentar Joan Vinyoli, Blai Bonet i Vicent Andrés Estellés, i més endavant Joan Fuster –que havia deixat d’escriure poesia en llegir Ferrater–, els homes d’una generació que havien crescut amb la idea que podrien ser escriptors en català. Va detallar també la polèmica decisió de Tomàs Garcés i Joan Teixidor, els dos poetes que compareixen al principi del “Poema inacabat”, que havien format part del jurat del primer Premi Carles Riba, el 1959, i van preterir després d’una forta arenga política de Garcés a Teixidor Da nuces pueris en favor del llibre Intento el poema, de Josep Maria Andreu. En va ser l’excusa “Sobre la catarsi”, el poema sobre Maragall, en què Ferrater defensa la vitalitat, l’instint animal de la carn jove.

 

Núria Perpinyà presenta Jordi Cornudella

 

Cornudella constata que Gabriel Ferrater, que no arrossega ja l’aura de mite, ha influït les generacions de poetes posteriors. Per començar, Les dones i els dies es va saber apartar del vocabulari i la retòrica convencionalment poètics –Cornudella va contrastar de forma del tot efectiva “Sobre la catarsi” amb un fragment d’Intento el poema, de Josep Maria Andreu. La llengua de Ferrater és estilitzada, treballadíssima, però molt acostada al carrer, seguint el model dels poetes anglesos coetanis, i de la revolució que representa Catul entre els poetes antics. Amb els anys, el model de llengua de Ferrater ha germinat, encara que, d’acord amb Cornudella, els seus seguidors siguin mers epígons –justifica aquesta valoració fixant-se en un element formal crític: la força de l’epifonema amb què Ferrater tanca molts dels seus poemes, que no és mai obvi, que té malícia, s’ha perdut en la poesia derivativa, com la de Joan Margarit.

Jordi Cornudella admet que hi ha evolució en la poesia de Ferrater, que Teoria dels cossos presenta tot de novetats respecte als seus dos llibres anteriors, Da nuces pueris i Menja’t una cama; que especialment la seva darrera secció, la que es va convertir en cinquena secció dins Les dones i els dies, és plena de novetats. Ara: aquesta evolució va portar la poesia de Ferrater cap a un carreró sense sortida, en opinió de Cornudella, i per això va deixar d’escriure’n. Gabriel Ferrater es va cansar de fer poemes com els de la cinquena secció i ens va donar un gran exemple, plegant com a poeta.

El 28 de novembre, Els Joves i els Dies va proporcionar a l’alumnat i professors de la Universitat de Lleida, i a l’heterogeni grup d’autors i de lectors de Gabriel Ferrater una ocasió esplèndida de tornar als seus poemes, “com es torna a les coses bones de la vida” –la frase és de José María Valverde, d’una carta de resposta a la tramesa de Da nuces pueris, el 1961.