Els versos abrasadors d’Hilari de Cara guanyen els Jocs Florals

10.05.2018

Aquesta tarda, en un acte solemne al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, el mallorquí Hilari de Cara ha rebut la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona 2018. Quaderns del port és el títol de l’obra premiada, que sortirà publicada la tardor vinent a la col·lecció Óssa Menor de Proa. De Cara (Melilla, 1945) se suma a una llista de guanyadors que inclou noms il·lustres com Joan Alcover o Francesc Pujols. En aquesta edició, el jurat ha hagut de valorar cent tres poemaris. El 2017 va guanyar Pau Vadell amb Esquenes vinclades. Els Jocs Florals és un dels certàmens literaris més prestigiosos del país; els seus orígens es remunten a l’època medieval. N’hem parlat aquí.

Hilari de Cara ha rebut la Flor Natural al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. | © Pep Herrero.

Hilari de Cara ha rebut el premi de mans de Joan Subirats, comissionat de Cultura de l’Ajuntament. Subirats, en el discurs que ha donat, ha destacat que “mirant el que avui iniciem [l’entrega del premi és l’acte inaugural de Barcelona Poesia], és evident que la poesia segueix molt present a la ciutat”. També ha volgut subratllar l’alta participació del certamen: “És un dels cops que més originals s’han presentat, amb noms molts consolidats”. Una alta participació que, segons Subirats, “no ens pot sorprendre tenint en compte que aquest certamen literari és un dels més arrelats de la nostra història”. El comissionat ha continuat el seu discurs amb un reconeixement a la rebel·lia de la poesia: “Cal demostrar la resiliència de la poesia en els moments més complicats. Són temps plens de voluntat per sobreviure, per seguir sent”. Per cloure, Subirats ha recordat les altres professions que ha desenvolupat el premiat: la gestió cultural, la traducció i, sobretot, la docència. “És important reforçar tot el que lligui educació i cultura”.

Els mantenidors que han fet Hilari de Cara guanyador han estat Manuel Forcano (president), Àngels Gregori, Jaume C. Pons Alorda, Jordi Marrugat, Ponç Pons i Josep Lluch. Gregori ha fet la lectura de la glossa de Forcano. Entre els reculls aspirants al guardó hi ha hagut, segons Forcano, “poemaris potents, incisius, plens d’emoció i bons versos”. Cara és qui ha reunit el major consens i suma ara la Flor Natural als sis premis que ja li han estat concedits, entre ells el Carles Riba i el Serra d’Or. Curiosament, tots rebuts durant l’última dècada. El seu últim llibre és Cave Papam (AdiA Edicions) però se’l coneix sobretot per Bolero i Absalom.

Forcano equival el to de Quaderns del port amb “el d’un atleta que no ha pujat al podi”. A Cara, “l’esforç de viure i recordar l’ha deixat extenuat i el veiem travessar un pont sobre un mar que no té ribes”. Sobre la temàtica del poemari, Forcano precisa que el poeta “ens mostra els seus somnis encesos”. Uns somnis que “no sap apagar-los mai del tot”. A banda dels somnis, al recull també hi treu cap la il·lusió, l’esperança, “una esperança momentània”, i el país: “El poeta es lamenta de viure en un país esquerp, angulós, de torrents atabalats, de tinta de terra espessa, grassa”. “La seva poesia sempre parteix d’una experiència vital pròpia i particular, molt directa, plena d’expectatives perilloses i d’amors llunyans”, afegeix Forcano. Cara no entén la poesia ­­–la literatura– sense dir la vida. Ho deia a Núvol el 2014 en una entrevista: “La literatura o és honesta o no és literatura”.

La de Forcano no és l’única glossa que s’ha llegit duran l’acte. També Pons Alorda ha volgut dir la seva, una argumentació apassionada. Totes les glosses s’inclouen al llibre dels Jocs Florals, opuscle que recull tot allò corresponent a cada edició del certamen. Pons Alorda jutja Quaderns del port com “una obra il·luminada, fascinant, immensa, poderosa, fenomenal”. “Contra el pessimisme, contra la queixa, contra la destrucció i contra la mediocritat, el vers d’Hilari de Cara destaca amb dret propi”, ha continuat l’autor d’Era, que considera el premiat un “Poeta en Majúscules” amb una obra que ens ha ajudat “a obrir els ulls a una realitat més alta, infectada d’etern”. Som davant d’un Hilari de Cara “en apogeu” que “s’afegeix al que abans havien aconseguit figures excepcionals com Ezra Pound, Blai Bonet o Derek Walcott, que varen crear Paradisos a la Terra amb forma de metàfora”.

Pons Alorda en destaca, a més, “l’estricta sinceritat” d’uns versos que “cremen, i abrasen, en ser llegits”. Entusiasta, parla d’un dels manuals més “sensuals, solars i totals que haguem pogut tenir la sort de llegir en segles”. Cara és capaç d’unir “l’èpica amb la quotidianitat, sempre a través d’aquesta generositat ampla que l’acosta als noms més grans de la poesia universal”. “El resultat és un singular, dolorós i joiós testimoni del nostre temps i el millor poemari d’Hilari de Cara”, ha acabat reconeixent Pons Alorda.

Hilar de Cara ha ofert un discurs breu en què ha detallat el plantejament del poemari guanyador: “És un llibre que no té res a veure amb Cave Papam, és més reposat. Neix de veure el món des de circumstàncies concretes, des de la contemplació”. El port del títol, ha dit, fa referència a Porto Cristo, el port de Manacor, poble on viu. Al discurs, hi ha afegit “un record i un desig de coratge” per als presos polítics. Presos, considera, d’un estat “neoborbònic i neofranquista”.

L’acte d’entrega, que ha presentat l’actriu Àngels Bassas, també ha inclòs la lectura d’alguns dels millors poemes de l’any (una tria de Francesco Ardolino amb versos de Maria Sevilla o Jordi Llavina llegits pels mateixos autors) i un homenatge a Maria-Mercè Marçal a càrrec de Lluïsa Julià, la seva biògrafa. “Marçal també és un referent per la seva postura vital, compromesa amb la llengua, el país i les dones”, ha dit Julià, que subratlla la vigència ideològica de la poeta: “Ara que vivim, un altre cop, temps convulsos i incerts per a la nostra cultura i llibertat alguns dels seus versos, fets des de la gosadia de qui vol una transformació radical de la societat, tornen a ser divisa i estendard”. Marçal va morir justament quan enllestia una obra per presentar als Jocs Florals de 1998. L’obra en qüestió és Raó del cos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. No per no mediàtic (a diferència de -molts- altres), Hilari deixa de ser uns dels millors poetes en la catalana llengua. Ho és, i de tret fort i colpidor, a la manera de Bacon.
    El que em desconcerta, però, és aquesta necessitat, quan es parla de poesia, i sobretot de poetes, de carregar la tinta a l’hora de parlar-ne: “l’esforç de viure i recordar l’ha deixat extenuat”, “somnis encesos”, “realitat més alta infectada d’etern” …
    Tota mitificació és a la fi decebedora.