Barcelona i els intel·lectuals

11.10.2013

El MUHBA i la Universitat de Barcelona —a través del Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu— impulsen el Màster Barcelona-Europa. Literatura i Història Comparada dels Intel·lectuals, dirigit per Antoni Martí Monterde. En el marc d’aquesta col·laboració Dominic Keown impartirà la conferència Poètica, revolució i ciutadania en Joan Salvat-Papasseit avui divendres 11 d’octubre a les 18h a la Sala Martí l’Humà del MUHBA (Plaça del Rei).

 

© Josep Domínguez / AFB Plaça de la Universitat en una imatge presa entre 1929 i 1932.

 

 

En els darrers anys, arreu d’Europa s’ha donat un gran impuls a la història de les ciutats des del punt de vista intel·lectual. A la tradicional pregunta per la qüestió dels intel·lectuals —sobre la seva acció política, la seva dimensió literària, els debats i polèmiques que planteja— s’han afegit noves meditacions sobre el caràcter urbà, ciutadà, en què es desenvolupa aquesta figura. No hi ha reflexió intel·lectual que no sigui, alhora, una reflexió sobre l’espai públic. I les ciutats europees no són merament l’escenari dels debats intel·lectual sinó allò que els fa possibles. També, d’alguna manera, les ciutats són el resultat d’aquests debats: la ciutat es pensa a si mateixa constantment, i estudiar el camp intel·lectual de les ciutats és una manera de reflexionar sobre la forma que prenen als carrers les inquietuds culturals.

D’altra banda, també s’ha obert conceptualment l’abast d’aquestes investigacions: ja no es tracta només d’estudiar autors o polèmiques concrets, sinó també contextos complets i complexos, i la seva relació amb d’altres figures i marcs. Cada cop es pensa més en l’espai intel·lectual europeu no com una juxtaposició de successius espais locals o nacionals, sinó com una trama densa que implica el conjunt d’Europa, en què la circulació social i cultural d’idees i propostes acaba posant en relació persones, llocs i obres; les preguntes intel·lectuals sorgides d’un lloc tenen, interpretades des d’un altre, una evolució i conseqüències diferents. Per a pensar una literatura, per a pensar la figura de l’intel·lectual, com també per a pensar una ciutat, cal tenir present aquesta xarxa europea com la referència comparativa que fa intel·ligibles els processos culturals i polítics de tots els europeus, visquin on visquin.

En aquest sentit Barcelona, per la seva dimensió ciutadana, per la seva vocació europeista, per la seva condició de capital d’una excepció cultural i política, pot jugar un paper decisiu en aquesta nova manera de concebre l’espai intel·lectual europeu. Barcelona, des del segle XIX fins els nostres dies, ha estat sempre conscient de la necessitat de pensar-se en Europa per a desenvolupar-se com a ciutat; i aquesta consciència ha estat determinant en la història de Catalunya. Una de les primeres revistes culturals importants a Catalunya, fundada per Aribau, es deia El Europeo. No és possible fer una història intel·lectual de Barcelona sense fer una història de l’europeisme a Catalunya. I aquesta història explica el fet que, al nostre país, no només no hi ha gaire euroescepticisme, sinó que hi ha una confiança en Europa que és, igualment, confiança en la nostra pròpia idea de ciutadania. Qualsevol proposta política que es plantegi des del nostre país no pot obviar el paper de Barcelona, els seus projectes moderns, la seva interrelació amb altres capitals, en aquest europeisme.

Per tot plegat, el MUHBA i la Universitat de Barcelona —a través del Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu— impulsem el Màster Barcelona-Europa. Literatura i Història Comparada dels Intel·lectuals. Aquest Màster ofereix formació de Postgrau sobre la història literària i intel·lectual de la ciutat de Barcelona en el marc d’una reflexió sobre el lloc de Catalunya a Europa des del segle XIX fins el darrer quart del segle XX. L’eix conceptual d’aquests estudis és la figura de l’intel·lectual, la seva definició literària, històrica i política, i la seva importància en la constitució de l’espai públic. S’estudiaran els principals esdeveniments de la relació entre el camp literari i el camp intel·lectual a Barcelona, inscrita en els successius fets històrics i culturals de Catalunya, i la formació a través del debat literari d’un europeisme cultural en el qual Barcelona, com a capital d’un gran projecte modern, ha jugat un paper importantíssim, tant en el pla nacional com en l’internacional. Aquest Màster, d’orientació eminentment comparatista té per objectiu documentar i estudiar les línies de reflexió fonamentals que permeten situar la ciutat de Barcelona en el mapa de les capitals culturals europees, tenint sempre present la relació entre els escriptors i intel·lectuals catalans amb la resta de les literatures europees com una de les principals formes de concretar el nostre europeisme.

El Màster està format per dos Postgraus que poden cursar-se de manera independent: Història intel·lectual de Barcelona i Història de l’europeisme cultural a Catalunya. A més a més, vinculat al Màster hi haurà tot un programa d’activitats —conferències, seminaris, simposis i jornades— obertes al conjunt de la ciutadania, de manera que, al costat de la formació acadèmica dels seus estudiants, aquest màster es converteixi en un espai de debat sobre el significat de Barcelona en la idea d’Europa, i per promoure les aportacions que, des de Barcelona, poden fer-se al debat sobre la idea de cultura europea.

 Avui Dominic Keown i Salvat-Papasseit

La primera d’aquestes activitats és la conferència de Dominic Keown: «Poètica, revolució i ciutadania en Joan Salvat-Papasseit». Percebut només com a poeta avantguardista, resulta molt convenient la relectura del conjunt de la seva obra en clau política, ciutadana; una relectura que inclogui també les proses que Salvat-Papasseit va donar a conèixer com a «Gorkiano», o Un enemic del Poble. L’obra de Salvat-Papasseit és l’encreuament encès i polèmic entre la revolució obrera i la cultura lletrada, entre Ibsen i la poesia d’avantguarda i l’Humo de fàbrica que donava títol a un dels seus reculls, entre la revolució social i la mirada poètica.

Aquesta serà la clau de relectura que en farà el professor de la Universitat de Cambridge, Dominic Keown, que és un reputat especialista en literatura catalana contemporània: les seves recerques s’han centrat fonamentalment en les dimensions ideològiques de la literatura catalana, la interrelació entre la creació literària catalana i espanyola i la delimitació metacrítica dels estudis hispànics i ibèrics. Sobre la poesia catalana contemporània (1996), Polifonia de la subversió: la veu col.lectiva de Vicent Andrés Estellés (2000), i A Companion to Catalan Culture (2011) són tres dels seus principals treballs; també ha participat en diverses obres col·lectives, com ara Iberian Modalities (2012) o Joan Fuster: Figura de Temps (2013). Editor del Journal of Catalan Studies i de diversos treballs de l’Anglo-Catalan Society’s, també ha editat i traduït a l’anglès Ausiàs March, Valle-Inclán, J. V. Foix, Joan Fuster (Dictionary for the Idle), i Salvat-Papasseit (Selected Poems).

D’altra banda, els dies 29, 5, 6 i 7 de novembre, en el marc del Màster i organitzat pel mateix Grup de recerca, tindrà lloc el Simposi Internacional Qui acusa? Figures de l’intel·lectual europeu. Aquest simposi comptarà amb destacats especialistes com ara Christophe Charle, Joseph Jurt, Joan Manuel del Pozo, Annick Allaigre, Josep Casals, entre d’altres, que analitzaran diverses instantànies de la identitat cultural europea com a pregunta intel·lectual, o diversos escriptors que, en no eludir aquesta posició, han assumit també, al llarg del segle XX, un conjunt de responsabilitats ciutadanes pensades des de la literatura. Aquesta trobada —que és la continuació lògica del Simposi Joan Fuster: Figura de Temps, del qual va donar compte Núvol— constitueix una autèntica declaració d’intencions del Màster Barcelona-Europa, i del conjunt d’investigadors que l’impulsen, a partir d’una sèrie de preguntes: Què és un intel·lectual europeu? Existeix, a Europa, un espai intel·lectual compartit, una trama en què la reflexió sobre les problemàtiques i els debats públics concrets de cada indret respongui a una tradició de pensament compartit? És, la idea de literatura europea, una proposta intel·lectual? Com ha evolucionat la posició de l’escriptor respecte a la figura de l’intel·lectual, en cada literatura europea? Quines són les característiques d’aquesta figura, les seves contradiccions, les seves paradoxes? En qui pensem, ahir o avui, quan pensem en un intel·lectual europeu? En què pensem, si pensem Europa en termes literaris i intel·lectuals? Què queda avui, a Europa, de la reflexió que va llançar en 1898 Émile Zola des de les pàgines de L’Aurore?

Aquest Simposi es proposa reprendre la figura de l’intel·lectual per tal de reflexionar sobre la seva història en una perspectiva comparada, posant en relleu la seva dimensió literària; i ho fem en un moment en què sembla haver estat clausurat el seu paper en el debat públic; quan, d’altra banda, les lletres tampoc no ocupen un lloc central en la definició de la ciutadania i, a més a més, Europa està molt qüestionada com a fons de valors implícits i com a projecte col·lectiu. No és un bon moment per a aquesta figura. Però això ha estat, també, una constant històrica. Tampoc és cert que ara siguin més necessaris que mai, els intel·lectuals; de fet, n’hi ha prou amb pensar en el segle XX per no caure en aquesta ingenuïtat gairebé ofensiva. Des del Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu de la U. B. pensem que mentre siguem capaços d’interrogar-nos, encara, sobre la seva necessitat, podrem pensar, ahir, avui, i demà, en Europa.