Els herois també ploren

Adesiara publica la 'Ilíada' amb una nova traducció en prosa de Montserrat Ros

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

La publicació de la Ilíada (Adesiara) amb una nova traducció de Montserrat Ros és un dels grans esdeveniments editorials d’aquest any. Aquest dijous 18 de juliol la Biblioteca de Catalunya acull un acte literari i musical per celebrar-ho.

Els 15.000 hexàmetres que componen la Ilíada se’ns presenten amb una traducció en prosa en una elegant edició bilingüe grec-català. Montserrat Ros va consagrar bona part de la vida professional a la traducció, la correcció i l’edició dels clàssics grecollatins des de la Fundació Bernat Metge. Un cop jubilada, va dedicar els darrers anys de la seva vida a traduir la Ilíada, feina que va completar abans de morir el febrer de 2018. L’editor d’Adesiara, Jordi Raventós, que va treballar com a corrector i revisor de textos al seu costat durant vuit anys, confessa que ha après fins i tot més de Ros que d’Andreu Rossinyol (un altre dels grans correctors d’aquest país, amb qui Raventós també va coincidir a Quaderns Crema). Ara, Adesiara posa a l’abast del lector català, en edició bilingüe, aquesta traducció monumental, una obra pòstuma que és també un testament literari. Probablement és el títol més important de l’editorial des de la memorable Saviesa grega arcaica.

Pedra angular de la literatura occidental, la Ilíada narra un episodi de l’expedició dels grecs contra Troia. “No sabem de quina manera aquest poema, transmès de forma oral, es va convertir en text, ni sabem del cert qui en va ser el responsable últim”, ens diu el professor Jaume Pòrtulas, que repassa en un estudi introductori totes les traduccions homèriques que s’han fet al català. “No entraré a respondre si Homer va existir o no, poeta primigeni o figura auroral, un avantpassat mític real, del qual es conserven només vestigis”.

Els textos més antics de les obres homèriques que es conserven són manuscrits bizantins del segle VIII de la nostra era, amb un tipus de lletra que Homer no hauria llegit. Tenim espècimens d’escrits del segle VIII sense majúscules ni minúscules, ni separació de paraules, disposats indistintament de dreta a esquerra o al revés… També s’han conservat alguns papirs, recuperats dels abocadors de les ciutats d’Egipte, on el clima benigne en va facilitar la supervivència. “El que s’extreu d’aquests papirs s’assembla o no als manuscrits medievals. Hi trobem fragments coincidents però aleatoris”, diu Pòrtulas.

Pòrtulas compara la importància de la Ilíada per als grecs a la que hagi pogut tenir la Torà per al poble d’Israel, que és un text sagrat constitutiu de la identitat dels jueus. D’una manera semblant, els textos homèrics han configurat la identitat grega en un temps en què no existia encara el carnet d’identitat ni hi havia partides de naixement. Si algú se sabia la Ilíada, volia dir que era grec. Per a nosaltres és un gran poema. Per als seus coetanis, tenia una funció identitària. S’assemblava més a un sistema comunicatiu central, era com la universitat, la premsa i la tele, tot en un.

“La traducció d’un poema com la Ilíada ha de ser en vers o ha de ser en prosa?”, es pregunta Pòrtulas. “Llegir la Ilíada és una tasca molt exigent. Hi ha traduccions aproximadores i d’altres que no ho són tant. La traducció de Montserrat Ros fa mig camí per al lector, com diria Riba, que no era tan partidari de posar les coses fàcils al lector ʽgandulʼ. Una traducció de la Ilíada en vers és molt difícil que flueixi. Si la fas en prosa, pots caure en la glossa excessiva, en la traducció epexegètica. Si la fas en vers, tendeixes a la concentració… Ja ho diu l’alemany: la poesia és Dichtung, que vol dir compressió. En prosa, en canvi, corres el perill de reexplicar”, diu Pòrtulas, tot destacant que la traducció de Ros està feta en una “prosa catalana culta, brillant i dúctil”.

Raventós ens diu que l’escena preferida de la traductora es troba al cant 24, un dels més bonics i solemnes de la Ilíada. Es tracta de l’escena en què Príam va a recuperar el cadàver del seu fill Hèctor, i suplica a Aquil·leu, que el reté al seu campament, que l’hi torni. Vet aquí tot un rei de Troia que es rebaixa mentre Aquil·leu, el vencedor, fa un acte de misericòrdia. La il·lustració de la coberta d’aquesta edició recull precisament un relleu de Thorvaldsen, escultor danès del segle XIX, que representa aquesta escena.

Pòrtulas troba significatiu que “un poema tan carregat de guerres i combats acabi amb dos funerals paral·lels, un de cada bàndol. La Ilíada no és un poema bel·licista. El més admirable de tot és que els herois homèrics també ploren”.

Una celebració musical d’Homer

La Biblioteca de Catalunya, la Institució de les Lletres Catalanes i Adesiara Editorial celebren la nova edició de la Ilíada, d’Homer, traduïda per Montserrat Ros i publicada recentment per l’editorial, amb el concert Passió, llàgrimes i mort. Hi intervindran Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya, Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes, Jaume Pòrtulas, catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona i prologuista de l’obra Jordi Raventós, editor d’Adesiara. A continuació tindrà lloc el concert «Passió, llàgrimes i mort», on s’interpretaran àries d’òpera relacionades amb els poemes homèrics, a càrrec de la soprano Eulàlia Ara i del pianista Josep Maria Escribano. L’acte tindrà lloc el dijous 18 de juliol, a les 20.30 h, a la Sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya (carrer de l’Hospital, 56 – Barcelona).

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació