Els escriptors són camaleons

27.10.2015

Emily Dickinson deia que per viatjar lluny no hi ha més bona nau que un llibre. Segurament molts dels que el dijous passat van ser a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, que va quedar petita per acollir la inauguració del nou curs acadèmic de l’Escola d’Escriptura, deuen pensar el mateix.

Jorge Wagensberg a la inauguració del curs acadèmic de l'Escola d'Escriptura | ©Carme Esteve/Escola d'Escriptura

Jorge Wagensberg a la inauguració del curs acadèmic de l’Escola d’Escriptura | ©Carme Esteve/Escola d’Escriptura

Molts companys de cursos passats es van retrobar altre cop, se saludaven i comentaven ansiosos els seus avenços literaris durant aquests mesos de descans. Tots ells són amants de la llengua, gent que estimen les paraules i que tenen ganes de fer de la seva vocació una professió. I aquest també va ser l’esperit de la inauguració del nou curs, que va recordar tant grans escriptors d’escala internacional, com Truman Capote, com d’àmbit català, com Maria Barbal, que també hi va ser present. Tot això mentre una arpa —tocada pel músic Rubén Darío González— acompanyava amb la seva melodia les lletres.

“No hi ha cap més bon lloc per camuflar-se que darrere de la tinta d’una olivetti, com un camaleó”, va dir la periodista Anna Pérez Pagès, encarregada de conduir l’acte. I va afegir: “Quan pensem en camaleons és impossible no pensar en Truman Capote i la seva Música per a camaleons”, va afegir fent referència al nou logo de la carpeta de l’Escola d’Escriptura, dissenyat per Aïda Font, i que segons Pau Pérez, un dels directors de l’Escola d’Escritpura, és molt semblant als escriptors, ja que comparteixen molts punts en comú. Però la característica més coneguda dels camaleons és, sens dubte, la capacitat mimètica: “La mimesi és la qualitat essencial de l’art i, tal com deia Eugenio Trias, la repetició és creativa”, va recordar Pérez. Ja ho deia Pessoa, ja: “El poeta es un fingidor”.

Jordi Muñoz, a la inauguració del curs acadèmic de l'Escola d'Escriptura | ©Carme Esteve/Escola d'Escriptura

Jordi Muñoz, a la inauguració del curs acadèmic de l’Escola d’Escriptura | ©Carme Esteve/Escola d’Escriptura

Maria Barbal, Carme Riera, Miguel de Cervantes i fins i tot Ovidi Montllor van fer-se presents entre nosaltres gràcies a les veus d’Ariadna Gil i Mercè Pons, a qui l’arpista va acompanyar mentre llegien fragments de Pedra de Tartera —que aquest any celebra el 30 aniversari—, Te deix, amor, la mar com a penyora, la segona part del Quixot —de qui enguany se celebra el centenari de la publicació— i “Homenatge a Teresa”. “Com un record d’infantesa / sempre et recordaré a tu, / Teresa, / ballant el vals”, vam cantar plegats amb Mercè Pons.

“D’on vénen les idees i com es poden capturar?”, ens va interpel·lar l’escriptor i físic Jorge Wagensberg, que va parlar d’idees, fonamentals en el procés d’escriptura. Segons ell, hi ha tres maneres de capturar les idees: per intuïció, és a dir, d’una idea que ja existeix en pot sortir una de nova; per comprensió del món, tal com va fer Darwin, que va observar què hi havia en comú entre coses diferents; i, finalment, per concepció del món, tal com va fer Einstein amb la teoria de la relativitat. “El món no pot dependre de qui el mira, el món ha de tenir una simetria i les lleis han de ser les mateixes”, va aclarir Wagensberg, per explicar la teoria d’Einstein: “Per això hi ha coses que en una època són normals però en una altra són èticament inacceptables”, va afegir. Wagensberg, finalment, va assegurar que la millor manera de capturar idees és la predisposició a la conversa i que “el lloc més creatiu de les universitats és la cafeteria”.

Finalment, Jordi Muñoz, també director de l’Escola d’Escriptura, va agrair el suport institucional i els va encoratjar a submergir-los en l’art de l’escriptura. I va finalitzar: “No renteu les utopies: s’encongeixen”, tal com havia escrit Manuel de Pedrolo. Així mateix, Jordi Casassas va voler reivindicar el centre no només com un lloc on històricament s’hi havia aplegat gent del món de la cultura, sinó com una plataforma cultural ciutadana i va animar els alumnes a no mirar-se’l únicament com el local de l’Escola d’Escriptura. Per tancar l’acte, es va projectar un vídeo del cineasta Fran Ruvira, en el qual la mascota de l’Escola, el camaleó, es va passejar pels diversos racons de l’Ateneu.

L’Escola d’Escriptura, un espai de creació

L’Escola d’Escriptura es va fundar l’any 1998 amb l’objectiu de posar a l’abast de l’alumnat les eines i les tècniques pròpies de l’escriptura creativa. Aquest any, l’Escola s’ha proposat ampliar els acords de col·laboració i les complicitats que ha anat teixint durant aquests anys amb diverses entitats i associacions culturals i literàries d’arreu: “Així mateix l’Escola treballa amb el propòsit d’incrementar gradualment l’oferta de cursos virtuals i augmentar també la formació a mida mitjançant el curs Redacció eficaç a l’empresa, un curs amb l’objectiu de millorar l’eficàcia de la comunicació interna i externa que l’Escola adreça específicament a empreses, entitats, col·legis professionals, universitats, institucions i administracions públiques”, expliquen Jordi Muñoz i Pau Pérez.

Des de sempre l’Escola ha volgut abastar tots els aspectes del fet literari i entendre la literatura en sentit ample: “Per això, des dels inicis de l’Escola, s’ofereixen cursos no només de creació literària, sinó també d’escriptura professional, de literatura i humanitats i d’oficis de l’edició. Més endavant, es va incorporar el camp de l’oralitat, i s’ofereixen cursos tant per l’àmbit de l’empresa i l’ensenyament com per formar contacontes”, comenten Muñoz i Pérez.

Pau Pérez, a la inauguració del curs acadèmic de l'Escola d'Escriptura | ©Carme Esteve/Escola d'Escriptura

Pau Pérez, a la inauguració del curs acadèmic de l’Escola d’Escriptura | ©Carme Esteve/Escola d’Escriptura

L’Escola ha inaugurat el 17è curs amb una àmplia oferta de cursos que es poden dividir en sis grans branques: itinerari per a narradors, cursos d’escriptura, cursos de literatura i humanitats, cicle grans creadors i creadores, cursos d’oficis de l’edició i cursos d’oralitat. A més a més, a banda dels cursos presencials, també compta des del 2009 amb cursos virtuals. “El ventall de cursos és molt ample des de fa anys. Hi ha uns 70 cursos fixos i els que van canviant són fonamentalment els cursos del bloc de literatura i humanitats”, expliquen els directors. Aquest any s’hi han incorporat cursos com “Barcelona, ciutat de novel·la”, “Història dels best-sellers”, “Wislawa Szymborska i la gràcia del dubte”, “Philip Roth i la revolució permanent”, “Lectura d’Ulisses, de James Joyce”, entre altres.