Els equilibris del vermut Alehop!

17.05.2016

El Circ s’ha escapat de la pista i ha omplert la ciutat de Reus aquest cap de setmana, de manera alliberadora, tot saltant al buit, amb una valentia inaudita. A la nostra memòria, el record que hi pot quedar té poc a veure ja amb els Artistes Trapezistes que hem pogut veure: súper dones i homes de cossos valents i idees brillants, que saben com estirar els límits, jugar i jugar-se-la, amb uns imaginaris inusuals i uns cossos compromesos i atents que ens han fet meravellar.

 

La companyia Vaques va presentar Ye Orbayu

La companyia Vaques va presentar YeORBAYU

Així ho hem viscut un altre cop al Trapezi de Reus, que enguany ha celebrat el seu vintè aniversari (per molts anys!) reinventant de manera inaudita una de les més salvatges formes d’art. Catorze punts de la ciutat (places, carrers, parc, patis i teatres…) han estat els llocs on hem pogut veure els espectacles de més de trenta companyies, formades per un centenar d’artistes, que s’han congregat a la capital del Baix Camp. El Trapezi és un marc de referència dins el Món del Circ i una festa distesa també. Premi Nacional de Cultura el 2007 i Premio Nacional de Circo l’any 2012. Acaba d’arribar als vint anys amb molt bon pols i un aire popular i llibertí. Aquestes són algunes de les perles que hem vist:

 

YeORBAYU, Cia. VAQUES – (Teatre Bravium)

Repetir-ho com un mantra i descobrir en el seu interior un espectacle de Circ Rural Trash reconfortantment brut i honest, sense cap rastre del perillós, trampós i recurrent clixé de la cursileria i la monada. Un parell d’homes madurs i contundents, José Luis Redondo i Jorge Albuerne, i un músic polivalent, Xabi Eliçagaray, creen una peça desequilibrada, agraïdament grotesca, una dansa descompassada de bèsties desolades, un duet de clowns desfasats, que saben arreplegar la sala, a tots nosaltres, dins del puny, tot fent equilibris sobre ampolles de cava, arribant a enfilar-se fins al teler. I així, a batzegades, compartim el diàleg descarnat d’aquests tres artistes que se’ns posen a la butxaca. El músic penjat el galliner tot ell un paisatge sonor, el bell Xabi Eliçagaray, ens acompanya des de que entrem fins que sortim de la sala, transportant-nos al cor les Valls Asturianes, del cant animal al gemec humà. Ens sentim molt ben pagats.

 

Bouncing, Cia. Malabarte – (Plaça del Baluard)

Qüestió de pilotes, sense cap mena de dubte, però també d’un grum despistat i graciós tot fent trucs entendridors, de malabars espectaculars de boles amb bots i rebots, virtuosisme de pilotes a ritme de tango argentí. Fernando Pose entusiasma amb la seva tècnica polida i veloç. Aquest artista arriba a fer ballar harmònicament més de deu pilotes entre les seves mans. Increïble però cert!

 

Yee-haw!, de La Banda del Otro

Yee-haw!, de La Banda del Otro

Yee-haw!, La Banda del Otro – (Plaça de la Patacada)

Benvinguts a aquest western andalús ple d’humor, música i empelts circenses. La Patacada atapeïda ha xalat d’allò més amb aquest crit d’alegria vingut de l’Oest. En Rafael, en Daniel i en José, són La Banda de Otro: Músics, actors, artistes de circ. Uns cowboys que transmeten companyia i bon rotllo. A ritme de country, ragtime i bluegrass, La Banda ens narren una història a ritme de banjo, duels i simpatia.

 

Vincles, Circ Bové – (Plaça de la Llibertat) 

Deu anys de Circ Bové vinguts de Ses Illes, penjats i actuant dins d’una escultura de canyes de bambú, ens han embadalit amb el seu trànsit enmig d’aquesta estructura en moviment, i així han anat fent elucubracions enmig de volums i línies dinàmiques, on els acròbates hi transcorrien trobant-se i perdent-se. Teixint una història d’encontres i desavinences, d’objectes i persones, equilibris i solituds, joc i emocions, en una pista mòbil minimalista i virtuosa. Vincles ens ha atrapat dins del seu desplegament i replegament constant.

Vincles, de la companyia Bové

Vincles, de la companyia Bové

El Covador, Escola de Circ Carampa i Escola de Circ Rogelio Rivel – (Pati de l’IES Baix Camp)
Les noves generacions apunten maneres, talent i diversió, i s’han desprès i exhibit davant dels ulls del nombrós públic que acompanyava la proposta d’aquests deu joves que s’estan formant com a artistes de circ. D’aquest encontre entre escoles, disciplines i alumnes (única trobada d’aquestes característiques) n’ha sortit surt una exhibició d’exercicis brillant, de complicitats generoses i inspiradores. Bàscula, acrobàcia, aeris, malabars… ens han enlluernat amb una simplicitat desconcertant i desinhibida. Aquests no són futurs… ja són Artistes de circ ben Presents, que han sabut arrencar el vol i els aplaudiments des de la pols del pati.

 

Extravaganza, Jordi Kerol – (Dóna’m una pista)

El Trapezi també ens ha deixat espiar un parell d’espectacles en procés de creació. Com el d’en Jordi Kerol i el seu work in progress presentat a l’Orfeó. Artista tot terreny, patinador gràcil inclòs, ens ha mostrat un fragment de la seva Extravaganza: una dansa mística guerrera, perfumada d’encens i pomes voladores, que s’ha acabat transformant en un monòleg explosiu. Creador versàtil i graciós, en Jordi ha creat un oxímoron que promet i molt! Un trànsit per pors i deliris tenyits d’espiritualitat, un ball a cegues per escapçar amb precisió l’instant suspès al vol.

 

Postdata: Una nota final, per a tots aquells que no els vau poder veure al Trapezi de l’any passat. Los Santos Eleazar Fanjul i Claudio Inferno, sota la direcció de Karl Stets, ara corren per Barcelona, a L’Antic Teatre. Fenómenos! Escurem-nos el nas, tot arremangant els mocs, que comença l’espectacle. Una parella ancestral, atroç i llardosa. Ella-Ell amb ulls esbatanats a punt per la revelació. Ell-Ell mascle amb bigotet i samarreta imperi. Una taula enmig on fer ballar gots, ampolles i conflictes; tot fent equilibris impossibles, dins d’un lent pas del temps. Esquenes enceses, equilibris sorprenents, fàstic, riure, terrenys ombrívols… I abans d’acabar, un parell de riuets tot mirar d’apuntar bé per fer diana. Velles parelles, nova descoberta de companyia a qui seguir amb entusiasme.