Els efectes de l’efecte 2000

24.08.2018

El teatre Maldà està d’enhorabona. La segona part de la ‘Trilogia de l’amor’, Tot el que no ens vam dir, d’Alícia Serrat i Miquel Tejada, està rebentant la taquilla i gairebé cada nit omplen al 100%, una petita proesa. La sala del barri Gòtic ha repescat aquest musical –estrenat al mateix teatre el passat 30 de maig- per omplir la cartellera en ple estiu. Una diatriba sobre l’amor i el desamor que es podrà veure fins al 6 de setembre.

‘Tot el que no ens vam dir’ reestrena al Teatre Maldà

Com tothom sap, els sistemes informàtics mundials s’havien de tornar ximples la nit del 31 de desembre de 1999. El canvi de mil·lenni havia de comportar un desgavell planetari, per la qual cosa l’entrada al 2000 no podia ser més apocalíptica i el terrabastall ocasionat desencadenaria poc menys que les set plagues bíbliques juntes. Però com també tothom sap, els pitjors auguris no es van complir, i l’estrena del nou dígit no va tenir sorpreses, més enllà que era dissabte, s’encetava un any de traspàs i s’inaugurava l’any mundial de les matemàtiques.

Però per a un grup d’estudiants de la Facultat de Filosofia (es veu que aquesta matèria està de moda, últimament) aquella nit no era de confeti i serpentines. Saltem divuit anys enrere: cinc alumnes estan enclaustrats per fer un treball d’ètica. L’única condició que els ha posat la seva professora és que han d’estar d’acord en totes les respostes. Aquest és el punt de partida de Tot el que no ens vam dir, un musical de petit format amb text, lletres i direcció d’Alícia Serrat i música de Miquel Tejada, que toca el piano en directe. Una obra que filosofa sobre l’amor (i el desamor), l’amistat, els secrets i els silencis, entre una colla de post-adolescents que coquetegen amb l’entrada a l’edat adulta. “L’any 2000 ha de ser un nou principi”, diuen a mode de declaració d’intencions.

Els cinc alumnes són Víctor Arbelo, Clara Solé, Estel Tort, Sònia Catot i Carles Alarcón, que defensen amb ganes un musical irregular. De fet, els tres primers són els que porten la veu cantant, literalment. No només tenen els personatges més agraïts, sinó que són els que acaparen més minuts musicals d’aquest debat existencialista amb aires de déjà vu.

I és que Tot el que no ens vam dir, al meu entendre, no aporta gaire res de nou a aquests tipus de dissertacions. Durant poc més d’una hora, els intèrprets s’endinsen en un tirabuixó d’emocions que ni al Dragon Khan, i s’esgarrapen amb atacs de sinceritat -amb triangle amorós inclòs- per finalitzar amb abraçades conciliadores. És el que té tancar un grup d’amics en un espai reduït durant un grapat d’hores i donar-los corda. Aquest tobogan hormonal a voltes està amanit amb frases que semblen extretes de manuals d’autoajuda, fet que li fa un flac favor a l’obra. I si, a sobre, se li sumen interpretacions desiguals, l’espectacle grinyola per moments. I sap greu de debò, perquè s’endevina que la peça està construïda amb les millors intencions possibles, però el cert és que el plantejament promet més que el resultat.

Cal subratllar l’escenografia, firmada per Toni Luque: minimalista, tal i com el Maldà ens té acostumats. Un piano, una taula blanca amb 5 cadires, les parets despullades, una tauleta auxiliar, llibres i llibretes i una gerra d’aigua amb les respectives tasses són elements més que suficients perquè els personatges despleguin les seves diatribes.

Un consell als espectadors: cal anar-hi d’hora i asseure’s al bell mig de la sala (les entrades, com sempre, no estan numerades, així que el primer que arriba, escull lloc), just davant la taula, perquè als laterals la visió queda esbiaixada, i el moviment dels actors no ajuda a veure moltes de les seves expressions. Igualment, es recomana anar tapadet: els actors van abrigats (dessuadores, jerseis de llana i jaquetes), i fan bé, perquè a la sala fa un fred que pela.

Tot el que no ens vam dir és la segona part de la Trilogia de l’amor –després de Per si no ens tornem a veure-, un recull de tres musicals de creació que es tancarà, al maig vinent, amb El temps que no tindrem. De fet, l’estrena de la tercera part anirà acompanyada del retorn de les dues precedents, degut a l’èxit que han obtingut. Així que els amants dels musicals i els fan del Maldà han de tenir a punt el calendari.