Els drets humans per bandera

12.04.2018

Es veu que un comerç andorrà ha decorat el seu aparador amb una obra d’art. L’ha imprès, part per part, i l’ha penjat al vidre. I no és per cap concurs a la millor vitrina del gremi de botiguers del poble ni tampoc per mostrar millor el producte que ven. De fet, el local abans era una tintoreria, però va tancar i ara es creu que l’espai ha estat llogat expressament per fer-hi aquesta intervenció. És una reivindicació política.

Es tracta d’una reproducció fotocopiada de Presos políticos en la España contemporánea, l’obra de Santiago Sierra que s’ha fet famosa perquè la fira d’art contemporani ArcoMadrid 2018 la va prohibir. Un dels diversos casos de censura que estem veient emergir últimament dins de l’Estat Espanyol. A l’artista no li deu pas haver semblat malament la iniciativa, perquè ha compartit a la pàgina de Facebook la notícia del mitjà Altaveu que ho explica.

Diu el tòpic que no hi ha més cec que qui no vol veure, i així passa a Espanya. Ho demostra el fet que aquest article sobre l’aparador andorrà el vaig llegir després d’assabentar-me de la detenció de la Tamara Carrasco, membre del CDR de Viladecans. Molts espanyols a la Tamara no l’escoltaran, perquè no la volen escoltar. La maquinària dels mitjans de comunicació propers al Gobierno s’ha posat en marxa de seguida, fent ús d’un llenguatge violent i ficcional a l’hora de descriure aquesta activista.

Els CDRs fan por perquè hi ha més debat constructiu entre forces independentistes en una assemblea d’aquests grups populars que en el mateix Parlament de Catalunya, desequilibrat per les indecisions i pel Govern Espanyol. Costarà fer entendre als no independentistes que els CDRs no són violents, tenint en compte totes les dades que reben. Per això aquests grups farien bé de servir-se de l’obra de Santiago Sierra, tal com ha fet la botiga andorrana.

A Escaldes, la localitat on ha passat el que us explico, un home enfadat ha pintat el vidre i part de la façana on hi ha fotocopiada l’obra de Sierra. Senyal que l’artista ha tocat just el punt que havia de tocar. La idea de reproduir la peça és magnífica perquè el missatge que transmet és una plantofada a la cara de tots aquells que no accepten la naturalesa del seu país. I perquè demostra que l’independentisme no és només una qüestió territorial, sinó també un tema de defensa dels drets humans. L’art és una via efectiva de comunicació i Sierra ens ho ha donat mastegat. Aprofitem-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. “l’independentisme no és només una qüestió territorial, sinó també un tema de defensa dels drets humans”. Exacte, Clàudia. I l’art per bandera!