Els contorns cecs de Raquel García-Tomás

La compositora Raquel García-Tomás és la convidada al cicle Sampler Sèries aquest dissabte 21 de maig a L’Auditori. Hi presentarà l’obra Blind Contours no.1, que serà interpretada per l’Oslo Sinfonietta. Serà el primer concert d’una sessió doble que es completarà amb un segon concert a càrrec del guitarrista Otomo Yoshihide i el percussionista Paal Nilssen-Love. Núvol sorteja cinc entrades dobles per aquests dos concerts. Envieu-nos un correu a [email protected] i entrareu al bombo.

L’Oslo Sinfonietta és la formació encarregada d’estrenar l’obra Blind Contours no.1, de Raquel García-Tomás. Aquesta compositora nascuda a Barcelona l’any 1984 a Barcelona i formada a l’ESMUC està especialitzada en creació multidisciplinària i col·laborativa, que és també el focus de la seva recerca doctoral al Royal College of Music de Londres. Des del mes d’abril es pot veure al foyer del mateix Auditori la seva instal·lació audiovisual liquid:speeches.

Blind Contours no.1, és una obra per a un conjunt de 16 músics, electrònica preenregistrada i vídeo-creació. “Blind contour és un terme que en anglès significa «contorn cec». S’usa per designar una tècnica d’il·lustració en què es dibuixa fixant la mirada exclusivament en l’objecte i no en el paper”, ens explica García-Tomás des de Londres, on resideix des de fa sis anys. “Es tracta d’una tècnica que normalment forma part del procés d’aprenentatge, ja que fa treballar la capacitat d’observació i evita la repetició de clixés sobre el paper. D’altra banda, és una tècnica que pot generar resultats expressius i fins i tot inesperats, i això fa que sigui un procés atractiu per als il·lustradors professionals”.

“L’obra Blind Contours no.1 s’inspira justament en la tècnica del contorn cec i en fa una aplicació al discurs musical”, ens diu García-Tomás, que ha construït aquesta peça a partir de l’enregistrament dels sons produïts amb un objecte tan quotidià com un bol de cuina metàl·lic. Aquest so, reestructurat en el temps i manipulat electrònicament és el pilar sobre el qual s’erigeix tot el discurs musical i audiovisual de l’obra. “Com si d’un“contorn cec” es tractés, el so provinent del bol, ple d’harmònics que salten dels uns als altres, dibuixa un recorregut sonor que, tot i haver estat manipulat i emmarcat en una estructura macroformal clara, no deixa de ser certament aleatori”, remata la compositora. L’ensemble i l’electrònica, coexisteixen en una obra de 13 minuts que es basa en l’evolució constant, gairebé imperceptible d’un so continu que viatja des del pianíssim més inaudible fins a un forte ple i robust, on l’ensemble, en aquest cas l’Oslo Sinfonietta, desplegarà tota la seva potència.

Una trajectòria fulgurant

Raquel García-Tomás ha tingut una formació artística eclèctica. Va cursar el batxillerat artístic a l’Institut Pau Gargallo de Badalona. En arribar a l’etapa universitària, va ingressar a Belles Arts, però aviat es va centrar més en els estudis de composició a l’ESMUC. L’any 2010, gràcies a beques de la Generalitat primer i Caja Madrid després, va fer un màster de composició al Royal College of Music de Londres, on ara, després de sis anys, està a punt d’acabar un doctorat en creació multidisciplinar. Durant aquests anys ha tingut l’oportunitat de treballar fent òpera, teatre, instal·lacions, música instrumental, electroacústica, etc i ha col·laborat amb institucions tan prestigioses com l’English National Ballet o coreògrafs de renom com Fabian Reimair. García-Tomás és principalment compositora, però la vocació plàstica que sempre l’ha acompanyat l’ha decantat pel vídeoart. “El vídeo és un mitjà perfecte pel format de concert i pel d’instal·lació, és per això que fa uns anys que l’exploro”, explica Raquel García-Tomás en una entrevista publicada al blog de Sampler Series.

García-Tomás entén la música electroacústica com una activitat plàstica. “És com pintar, si fas una obra convencional per a un instrument, fas una partitura que pugui ser interpretada. En canvi, quan compons una obra electroacústica ja estàs esculpint el so i plasmant-lo i endreçant-lo en el mateix moment de compondre-la, generant forces entre els sons i tu, perquè en el mateix moment de fixar l’obra ja decideixes com ha de sonar. Quan fas electroacústica estàs més en contacte amb l’obra, et deixes portar més pel so, encara que no sàpigues quines notes sonen”, diu García Tomás. Perquè us feu una idea de la notació particular que demana la música electroacústica, aquí teniu una pàgina de partitura de Blind Contours nº 1.

liquid:speeches

La instal·lació liquid:speeches, de Raquel García-Tomás, és un fals documental sobre Kruppa Vänsk (interpretada per Marta Valero), una artista fictícia de procedència geogràfica desconeguda. Propera al moviment Fluxus, l’obra de Kruppa Vänsk comprèn nombroses disciplines artístiques, incloent-hi dansa, performance, poesia sonora, música, pintura, vídeo…

“El documental —una entrevista amb l’artista seguida de liquid:speeches, la seva (fictícia) obra mestra— empra un idioma desconegut”, ha escrit el crític Serafín Álvarez. “Tot i així és possible desxifrar alguns elements: l’obsessió de l’artista pel número cinc, la importància simbòlica de l’aigua, la rellevància de la veu en el seu treball i el seu caràcter extravertit i histriònic. A liquid:speeches destaca l’ús de la veu i de les seves qualitats acústiques mitjançant construccions vocàliques no semàntiques en una experimentació formal pròpia de determinats moviments avantguardistes com el futurisme, el lletrisme o el dadaisme, en combinació amb la potent gestualitat del cos de l’artista, un cos parlant”.