Els contes de propina de Damià Bardera avui a Lleida

17.02.2015

Avui dimarts, 17 de febrer, Damià Bardera preseneta el seu nou llibre Contes de propina juntament amb l’escriptor Pep Coll i l’editor Francesc Mestres. L’acte es realitzarà a la llibreria Caselles a les 19:30h a Lleida. Francesc Ginabreda en fa la seva lectura a Núvol.

Damià Bardera

Damià Bardera

El Cep i la Nansa edicions publica el cinquè llibre de contes de Damià Bardera, un nou recull de fragments literaris amb segell propi que prolonga l’obra d’un escriptor insòlit i iconoclasta que aposta per una prosa breu, poètica i desangelada, amb la qual trasllada al lector una barreja hipnòtica i genuïna de buidor i alliberament.

Després de i alguns contes per llegir-los d’amagat (2010), fauna animal (2011), els homes del sac (2012) i els nens del sac (2013), Damià Bardera (Viladamat, 1982), fidel a la seva producció anual, torna amb un nou llibre de contes. També fidel a publicar-los-hi, El Cep i la Nansa s’ha encarregat d’editar contes de propina (2014), un volum lleuger i entranyable que consagra la particular estilística d’aquest escriptor de l’Alt Empordà, que també és autor d’un llibre de poemes, el penúltim vòmit (2008) i de diversos assajos, entre els quals destaquen Meditarròniament. La catalanitat emocional (2013), escrit conjuntament amb Eudald Espluga, i L’home del sac: arquetip modern del no-res. Una anàlisi filosòfica.

L’escriptura de Bardera és directa i crua, franca i depurada. A contes de propina, la intel·ligibilitat empara conceptes tan distints, i distintius, com l’humor, la brutalitat, la buidor, la pulcritud i la tendresa. Aquests contes, que parlen de records d’infantesa i de faules i abstraccions segmentades d’un realisme màgic atípic, estan dividits en dues parts: “en blanc i negre” i “ninots”. A la primera, Bardera ens mostra la seva cara més macabra i descarnada, acompanyada d’un humor tan agre com agut, mentre que a la segona, amb històries encara més curtes (microrelats, parlant en plata), aconsegueix transcendir l’aspror divertida i fosca de la primera amb un pintoresc esclat de llum i color que filtra les paraules per ordenar-les amb un lirisme expressiu i revelador.

La veu freda i impassible del narrador d’aquests contes és el fil conductor del llibre. És una veu descriptiva i amoral, que s’instal·la entre la irrealitat i la buidor i que, això no obstant, evoca una desmesura sanguinolent i delirant realment exclusiva, que li atorga una gran singularitat. Hi ha qui, com Matthew Tree, podria relacionar-la amb la veu narrativa de Chuck Palahniuk, més extrema i grotesca, i amb la d’altres autors com Boris Vian, Anthony Burgess o Roberto Arlt, però també seria plausible trobar-hi vincles amb alguns relats de dos dels grans referents de la literatura catalana actual com Sergi Pàmies i Quim Monzó. Bardera, sigui com sigui, hi posa la seva veu, inspirada i relacionable amb molts referents, però indubtablement personal, amb expressions i paraules que fan lluir dissimuladament el localisme.

contes de propina és una lectura molt recomanable i amena; una lectura que –si ens posem extremistes– fa riure i fa plorar, que treu punta a qualsevol detall amb originalitat i nitidesa i que ens il·lumina insòlitament amb l’exposició d’un meravellós desencant quotidià.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Aquest autor es pren seriosament la literatura, llàstima que al meu entendre la seva proposta no sigui tan seriosa com la seva intenció. Literatura de la buidor d’enfant terrible terriblement conservador i al·lèrgic a l’emoció, una por inconscient i irreprimible a semblar feble i deixar de semblar enfant terrible. Acudits amb més o menys gràcia que pretenen passar per contes breus. Comparar-lo amb Vian o Burgess fa petar de riure.