Els carrers dels jocs florals

4.05.2014

A les deu del matí d’aquest dissabte, mentre els més matiners ja sortien a passejar, la Cintia començava a preparar al teatre del Centre Fraternal de Palafrugell el projector per engegar la sessió de pel·lícules del dia. El teatre s’havia reconvertit per l’ocasió en un còmode cinema amb sofàs. El dissabte començava amb clàssics infantils i de Charles Chaplin, que serien precedits per diversos documentals i pel·lícules en honor a cineastes amateurs, com el sabadellenc Arcadi Gili. A primera hora ja s’emetia el curtmetratge de Gili L’Empordà 1940-1960, seguit pel documental d’Antoni Martí sobre aquest director.

Foto de David Serrano

 

Quan s’emetia la pel·lícula col·lectiva sobre Maria Mercè-Marçal Ferida arrel, els carrers de Palafrugell ja s’havien omplert i diverses activitats familiars animaven l’ambient. El grup humorístic  The McKensy’s Clan Band, vestit amb d’indumentària típic escocesa, feia cercavila pels carrers del centre engalanats per iniciativa dels veïns o artistes. Carrers enllà els firaires emplenaven els carrers del centre de la vila i al Museu del Suro s’hi feien manualitats.

Un cap de setmana a l’Empordà sense tramuntana, no és un cap de setmana. A Can Rosés el fotògraf i investigador Ricard Martínez fixava el seu muntatge perquè no se l’emportés el vent. La pluja del primer dia i la tramuntana havia malmès muntatges d’alguns patis, com de fet ha passat a cada edició d’aquest festival de primavera. M’explica Ricard Martínez que treballa sobretot la refotografia i que a través d’aquesta instal·lació fotogràfica volia “treure les imatges de l’Arxiu Municipal de Palafrugell i posar-les al carrer, fer que retrobessin amb la gent”.

Ja era el migdia i començaven a sonar els acords de Joan Masdéu des del pati de la Biblioteca de Palafrugell, decorat amb citacions d’autors locals com Narcisa Oliver, Glòria Cruz i Josep Martí Clarà “Bepes”. Les cançons del seu nou disc Dissabte es combinaven amb antic èxits com “El carrer dels jocs florals” o “On?”, del seu període amb els Whisnky’ns. La panxa ja volia anar a dinar, però jo només podia continuar passejant-me pels carrers de Palafrugell cantant: “Ja surt el sol. Cada cop bufa més lluny aquell mestral que em tornava boig. Vull jugar a fer brillar els dies al carrer dels jocs florals”.

Anant a escoltar l’explicació pública d’Enric Farrés em trobo Martí Capellà Palé, l’encarregat d’imprimir una vintena de samarretes amb la citació de Josep Pla amb la falta garrafal: “Flors i Violes és un exemple de què fer amb molta imaginació i pocs recursos”, comenta. Vist el rebombori ortogràfic que vam avançar al Núvol, l’activitat proposada per Enric Farrés prometia ser una de les més esperades. Així va ser i molta gent es va haver de quedar dreta per escoltar com ho justificava aquest artista.

El dissabte va acabar amb un dels plats forts del Flors i Violes, les actuacions de Bruno Oro i Blaumut. El públic va poder gaudir del nou disc de Bruno Oro i de Blaumut, en plena pujança des de la publicació del seu primer disc El turista. Les flors i violes s’apagaven per tornar-se a obrir l’endemà per últim cop aquest any.