Els Butaca es pregunten on són les dones

29.11.2017

Només passa una vegada a l’any. Costa de trobar amagat en un dilluns qualsevol de novembre, però per un dia el teatre esdevé el protagonista. I fa goig. El Mercat de les Flors va acollir una nova edició -i ja en van 23- dels Premis Butaca, que premia el bo i millor de les arts escèniques del darrer any. Poc abans de l’inici de la cerimònia, l’elit del teatre català s’arreplegava a les portes del recinte esperant que arribés el moment de la veritat: conèixer el nom dels guanyadors.

Elisabet Casanovas en rebre el premi Butaca

Elisabet Casanovas en rebre el premi Butaca

Allí, en aquell moment, es va poder veure l’Elisabet Casanovas xerrant amb companys de la professió, i també el Julio Manrique amb la incògnita de saber si aquella seria una gran nit per a ell.  Abraçades per aquí i petons per allà. Els professionals del sector estaven emocionats i ufans davant d’una cita que deuen tenir apuntada amb fluorescent a la seva agenda -per sort el dilluns és el dia de descans per a la gent del teatre-. Mentre els convidats es retrobaven a l’exterior, alguns feia molt temps que no es veien, a dins el photocall no parava de rebre flaixos.

L’obra L’ànec salvatge va aconseguir imposar-se com a millor muntatge -la gallina d’or dels premis-, però també en va resultar vencedora en la categoria de millor direcció per a Julio Manrique. “El teatre és jugar a posar-nos en la pell i en el lloc de l’altre” per poder reivindicar i demanar diferents aspectes, explica Manrique. Pablo Derqui, que donava vida al Gregor, va destacar la seva tenacitat: “El Julio creu en els projectes, i per fer teatre cal amor”.

Lluís Homar va aconseguir el Butaca com a millor actor de teatre per l’obra Ricard III -tot i que no el va recollir presencialment- i Ariadna Gil va endur-se el de millor actriu, tot destacant que el personatge de Jane Eyre és el que més admira de tots els que ha interpretat en la seva trajectòria, i el més difícil.

El Premi Honorífic “Anna Lizaran” va recaure en un emocionat Josep Maria Flotats, que va emmudir al públic amb la seva capacitat de gestionar els silencis d’una forma sublim. Va fer dues pauses de deu segons, o potser una mica més, carregades de molt significat. Allí es veia el pes de la nostàlgia i de tota una vida dedicada a la seva gran passió: el teatre. “No m’agrada mirar al passat, només vull mirar al present per poder construir el futur”, va expressar amb determinació, i també va tenir un record cap a l’Anna Lizaran.

Flotats va assegurar sentir-se “orgullós i feliç”, amb un compromís clar de continuar fent teatre pensant en els espectadors. Per sort, el podrem continuar veient, ja que no pensa retirar-se. Aquest va ser el moment amb més força d’una nit en la qual també es va reconèixer el treball d’altres produccions sonades de l’anterior temporada, com Scaramouche. El musical va guanyar l’estatueta que el corona com a millor en la seva categoria, però també van sortir victoriosos Ana San Martín i Ivan Labanda, que van guanyar com a millor actriu i actor de musical, respectivament.

Una pletòrica Elisabet Casanovas va recollir el premi com a millor actriu de repartiment per la seva participació memorable a l’obra La senyora Florentina i el seu amor Homer. L’actriu va recordar que la peça escrita per Mercè Rodoreda fa una crida a l’apoderament de les dones, i de fet està protagonitzada per elles. La reivindicació d’una igualtat professional entre els dos sexes va estar molt present durant tota la nit. Molts dels que van sortir a recollir un premi o a entregar-lo van transmetre el missatge del Col·lectiu Dones i Cultura, que fa una crida a no discriminar les dones dins del teatre per poder explicar, d’aquesta manera, el món des de diferents punts de vista.

‘Birdie’ va rebre el premi Butaca a noves dramatúrgies

De fet, molts dels que van trepitjar l’escenari van exigir una presència més igualitària en les programacions teatrals, a l’hora d’ocupar papers protagonistes i d’executar feines més tècniques dins del sector. Aquest és un missatge que també va transmetre Abel Folk, guanyador del Butaca a millor actor de repartiment per Jane Eyre. No va estalviar elogis cap a l’equip de l’obra que, en aquest cas sí, compte amb moltes dones. Folk també va voler agrair a l’organització dels premis “la seva dedicació per mantenir encesa la flama” que reporta alegria a tothom.

Les categories tècniques també van tenir el seu moment en la gala. Roc Mateu i Igor Pinto (In Memoriam. La quinta del biberó): millor espai sonor; Eva Fernández (Scaramouche): millor caracterització; Pep Barcons (Boscos): millor il·luminació; Lluc Castells (L’ànec salvatge): millor escenografia; Joan Yago (Fairfly): millor text; Companyia La Colòrica (Fairfly): millor petit format. Albert Guinovart es va imposar amb la millor composició musical per Scaramouche: “Dagoll Dagom aposta per fer obres per a tots els públics que fan pensar, i amb música en directe”.

Una menció a banda es mereix la categoria de noves dramatúrgies, que va veure com la producció Birdie es feia amb el premi. Al recollir-lo, els guanyadors van voler fer evident que, sovint, se’ls ha titllat d’“estranys, inadaptats, difícils i marginals”, però en el seu cas la paritat hi és molt present. A més, van proposar que tot el teatre passi a ser mereixedor de la nomenclatura d’aquesta categoria, ja que en cas contrari vol dir que la resta de teatre que es fa respon a l’etiqueta de “velles dramatúrgies”. I per rematar el discurs: “El teatre ha de ser compromès i pertorbador, només així és quan la nostra feina té sentit”.

El llistat es completa amb dues peces bastant mogudes. D’una banda, Renard o el llibre de les bèsties, que va consagrar-se com a millor projecte per a un públic familiar. En el moment de recollir el premi, també va sortir la compositora Clara Peya -nominada per la composició musical d’aquesta obra-, i amb el seu vitalisme va deixar anar una màxima: “Tots necessitem anar al teatre perquè és la revolució”. Una reflexió que també es va portar al seu terreny Pere Faura, el coreògraf de l’espectacle Sweet Tyranny, guanyador en la categoria de dansa: “Ballant serem lliures”. A més, es va mostrar indignat perquè al final dels espectacles de dansa només poden saludar al públic els coreògrafs, i els ballarins no s’emporten cap reconeixement.

70%. Aquest és el percentatge que ha disminuït l’assistència al teatre per la situació política actual, i és que la cultura ha estat la gran damnificada durant totes aquestes setmanes. Bona part del públic no ha trobat el moment per anar a les sales per deixar-se portar pels espectacles. I amb aquesta sensació agredolça s’encarava l’edició d’enguany dels Butaca, que va tenir un to més auster de l’habitual, però va acabar amb un pica-pica per a tothom. Això sí, uns segons abans, els presentadors de la gala i impulsors dels premis -bravo pel sarcasme de Glòria Cid i Toni Martín– van voler acomiadar-se amb una cita de la periodista i escriptora Montserrat Roig: “La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini”.