Lluny del soroll. Novetats d’assaig per aquest Sant Jordi

18.04.2019

Regalar assaig és regalar sobirania mental. El tòpic diu que el món cada cop és més complex i, sigui veritat o no, la sensació que cal saber de tot per entendre alguna cosa produeix una angoixa ben real. L’assaig ens obre un espai aliè al soroll. Cada any emergeixen certs temes amb més força que altres. Aquest Sant Jordi us presentem les novetats d’assaig agrupades en en sis temes candents. Trobareu enllaçats els articles que hem dedicat a molts dels títols de us recomanem.

Ingrid Guardiola | © Ester Roig

L’auge dels fatxes

De cop i volta, mig món està votant a la ultradreta. Després de llegir sobre el populisme fins a l’extenuació, l’auge de l’autoritarisme és la qüestió de l’any, un problema on s’entrecreua una guerra política amb una de cultural. Per comprendre la naturalesa del fenomen, teniu llibres com Fatxa (Blackie Books), de Jason Stanley i Instruccions per convertir-se ne feixista (Empúries), de Michela Murgia, dos introduccions a la qüestió ràpides, amb sentit de l’humor i en català. Dos volums molt interessants parlen de la particular branca d’autoritarisme rus i el seu impacte global: El camino hacia la no libertad (Galaxia Gutenberg), de Thimoty Snyder, i L’enigma rus (La Campana), de Xavier Roig. Si voleu descobrir com les guerres culturals d’Internet estan convertint molts joves d’avui en els fatxes de demà, no us perdeu Muerte a los normies (OrcinyPress) d’Angela Nagle, i llegiu-lo pensant en Vox i Forocoches. I un cop conegut l’enemic, per començar a canviar les coses, Desobeir (Angle), de Frédéric Gros.

Emocions, felicitat i amor: una crítica social

Res d’autoajuda: cada cop som més conscients que el nostre benestar personal no és només nostre, sinó que depèn d’un context social on es construeixen els ideals de felicitat i s’estableixen les vies per assolir-los. Per veure que l’amor encara té el potencial de transformar el món i les nostres vides, Com una mica d’aigua al palmell de la mà (Arcàdia), de Mireia Sallarés. Per qüestionar l’excés d’individualisme en la felicitat, llegiu La búsqueda de la felicidad, (Arpa), de Victòria Camps. Si voleu entendre com el sistema econòmic coopta la nostra recerca de la felicitat per fer-la útil per al sistema Capitalismo, consumo y autenticidad: Las emociones como mercancía (Katz), d’Eva Illouz. Es pot ser feliç i feminista? Us ho respon La promesa de la felicidad. Una crítica cultural al imperativo de la alegria (La caja negra), de Sarah Ahmed.

Sònia Fernández-Vidal. © Ester Roig

Quàntica

La física quàntica, tal com diuen a can CCCB, és un relat que mou el món. No es tracta d’entendre com es forma un forat negre, que també, sinó de poder connectar la nostra visió sobre com haurien de ser les coses amb com la ciència ens diu que són. I la física quàntica ens diu que són molt estranyes: per comprendre per què la física quàntica es troba “més enllà de la raresa”, llegiu el deliciós Cuántica. Como interpretar la teoría de la ciencia más rara (Turner), de Philip Ball. Si ja sou iniciats, Víctor Gómez Pin ha fet una història monumental de la filosofia de la física amb Tras la física (Abada), i si us afarteu de quàntica i voleu anar del més petit al més gros, llegiu Gravedad (Blackie Books), de Marcus Chown. Però si el que voleu és enganxar els més petits a la ciència, ara és el moment de regalar La porta dels tres panys (Estrella Polar), la trilogia de ficció que barreja física i fantasia per als més petits, un best seller internacional de la doctora en física i escriptora catalana Sònia Fernández-Vidal.

Capitalisme cognitiu i treballa digital precari

Cada cop ho tenim més clar: el problema del nostre sistema econòmic i polític ja no és només a les fàbriques, sinó a la mateixa arquitectura d’Internet. La digitalització de la vida està canviant la forma com treballem i la relació entre l’auge de la tecnologia i l’increment de la desigualtat demana una critica radical. A l’imprescindible L’ull i la navalla (Arcàdia), Ingrid Guardiola ens ensenya a reeducar la mirada per no perdre de vista les interfícies que medien entre nosaltres i el món. Segueix vigent el manifest comunista? Slavoj Zizek l’actualitza per a l’època de Sillicon Valley a La vigència de El manifesto comunista (Anagrama). Per un diagnòstic precís de com Amazon, Facebook, Google i companyia estan extraient les rendes de la nostra existència sense que ens n’adonem, Capitalimso de Plataformas (La caja negra), de Nick Snircek, i per aprendre a veure el món del treball com el retorn del feudalisme improductiu i explotador, Trabajos de mierda. Una teoria (Ariel), de David Graeber. Finalment, exploreu el rol del periodisme en la construcció d’aquesta societat de la informació amb La Mirada Lúcida (Anagrama), d’Albert Lladó.

El savi Lluís Duch | Foto: David Borrat

Religió per ateus

La fe és una dimensió irreductible al coneixement racional, però creure pot voler dir moltes coses. Darrerament trobem molts llibres que responen a una demanda d’espiritualitat crítica que no desterri la fe de les nostres vides, sinó que ens permeti integrar-la fins i tot amb una visió decididament atea. La religió de l’ateu (Fragmenta), de Joan-Carles Mèlich, és un bon punt de partida, però el gran pensador d’aquesta qüestió a casa nostra ha estat Lluís Duch, la mort recent del qual ha tornat a posar les seves obres sota el focus, com ara L’exili de Déu (Fragmenta) o Conversa amb Lluís Duch (Fragmenta), d’Ignasi Moreta. També podeu descarregar-vos l’entrevista exhaustiva que li vam fer en aquest enllaç. Per una visió tan lúcida com pessimista de la funció de doble tall que fa la fe en l’animal humà, no us perdeu el demolidor Siete tipos de ateísmo (Sexto piso), del polemista John Gray.

Filosofia del dia a dia

Un dels plaers de l’assaig és el subgènere de la fenomenologia de la quotidianitat: la deconstrucció intel·lectual d’una realitat que ens és propera ens retorna la vivència més rica pel sol fet d’haver-la pensat. Imprescindible filosofar sobre futbol amb Simon Critchley a En qué pensamos cuando pensamos en fútbol (Sexto Piso), una joia per introduir als més escèptics al pensament. Ens ajuda la filosofia amb la crisi dels 40? Kieran Setiya ha escrit En la mitad de la vida (Libros del Asteroide), i, per desgranar una experiència cada cop menys habitual relacionada amb el pas del temps, a El temps regalat (Angle) d’Andrea Khöler, fa un elogi de l’espera. Josep Pla i Joan Fuster van ser dos grans escriptors de la nostra quotidianitat i Antoni Martí Monterde els pensa a París, Madrid, Nova York: les ciutats de lluny de Josep Pla (Tres i quatre) i Joan Fuster. La paraula «assaig» (Afers). Finalment, sempre cal recomanar un Byung Chul-Han, que per alguna cosa té taula pròpia a totes les seccions d’assaig del país, i enguany ens quedem amb Buen entretenimiento (Herder), una reflexió per reivindicar l’aspecte lúdic dels aprenentatges més profunds i la profunditat del bon entreteniment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris