Els anacronismes dels clàssics: Shakespeare i Thomas Mann

20.03.2015

Enguany, entre els 41 candidats al II Premi Borni als Lectors, els autors escrutats amb lupa han estat de totes les èpoques. Potser perquè l’any passat va guanyar una lectora que assenyalava un error en una obra de la premi Nobel Doris Lessing, enguany els lectors no s’han deixat impressionar pel prestigi literari, de manera que fins i tot han rebut William Shakespeare o Thomas Mann. Ens ho explica Màrius Serra, secretari del jurat del II Premi Borni. I recordeu: el 9 d’abril a les 19h, final del premi Borni al Born CC.

El dramaturg anglès William Shakespeare.

El dramaturg anglès William Shakespeare.

En el cas de l’autor anglès, un lector ha enviat un anacronisme flagrant present en el parlament final de Gloucester (futur Ricard III) a l’Escena II de l’Acte III de l’obra Enric VI (3a part). Abans de concloure que si pot fer tot el seguit de coses que ha dit, serà capaç de fer-se amb la corona, Goucester enumera les seves virtuts:

“I can add colours to the chameleon,
Change shapes with Proteus for advantages,
And set the murderous Machiavel to school.”

Salvador Oliva ho tradueix així:

“Puc afegir colors al camaleó,
i canviar de forma, com Proteu, a profit meu,
i millorar l’assassí de Maquiavel.”

L’últim vers, que col·loquialment podríem reescriure’l com que, al costat seu, les maldats de Maquiavel eren un joc de nens, és el que conté l’anacronisme.

L’obra és històrica i està situada en l’època d’Enric VI d’Anglaterra, que va regnar en dos períodes: del 1422 al 1461 i de 1479 al 1471. Qui pronuncia aquestes paraules és Gloucester, el futur Ricard III, que va viure del 1452 al 1485. Maquiavel no va escriure El Príncep fins al 1513, ja al segle següent. I, a més, l’obra no va ser publicada fins al 1532, pòstumament. Per tant, a l’època descrita ni Gloucester ni ningú no podia associar Maquiavel a l’astúcia, el càlcul, la dolenteria amagada, les segones intencions. Aquest és un anacronisme molt divulgat, fins al punt que en la seva traducció el mateix Salvador Oliva l’assenyala.

Thomas Mann, escriptor alemany

Thomas Mann, escriptor alemany

En el cas de Thomas Mann, el lector ha trobat un anacronisme relacionat amb la sardana a De Der Zauberberg (La muntanya màgica). Al capítol setè (“Vingt et un”) de la novel·la, en una conversa entre Hans Castorp i la senyora Chauchat la dama parla sobre la visita a Espanya, al monestir de l’Escorial

“Ja, Philipps Schloß. Ein unmänschliches Schloß. Mir hat viel besser gefallen der Volkstanz in Katalonien, die Sardana, zum Dudelsack. Ich habe selbst mitgetanzt. Alle fassen sich an und tanzen Ringelreihn. Der ganze Platz ist voll. C’est charmant. Es ist mänschlich. Ich habe mir eine kleine blaue Mütze gekauft, wie dort alle Männer und Knaben des Volks sie tragen, fast schon ein Fes, die Boina. Ich trage sie in der Liegekur und sonst. Monsieur wird urteilen, ob sie mir gut steht.”

“Sí, el castell de Felip. Un castell inhumà. M’ha agradat molt més la dansa popular de Catalunya, la sardana, a toc de cornamusa. Jo també vaig afegir-me al ball. S’agafen tots de les mans i ballen en rodona. Tota la plaça és plena. C’est charmant. És humà. M’he comprat una gorreta blava com la que duen tots els homes i els nois del poble, és gairebé un fes, la boina. Me la poso per a la cura de repòs i en molts moments. Monsieur jutjarà si m’està bé.”

Mann va començar a escriure l’obra el 1912, arran d’una estada amb la seva dona al Sanatori Wald, de Davos, i posteriorment la va enllestir i publicar el 1924. El lector assenyala dues informacions extemporànies: la presència de la cornamusa a les cobles (un instrument que havia desaparegut des de mitjan segle XIX, amb la reforma de Pep Ventura, que va morir el 1875) i l’ús de la gorreta blava (cal suposar que es refereix a la barretina) comparada amb un fes o amb una boina.

 

Baner premi Borni