Els afectes de la fotografia

24.11.2017

Cada dia estic més convençut que Oriol Nel·lo tenia raó quan deia, ja fa gairebé vint anys, que Catalunya és una ciutat de ciutats. La vida cultural fora de Barcelona, aquell espai que uns anomenen comarques i d’altres eufemísticament territori, ha deixat de ser un simple mercat on girar i reproduir espectacles o exposicions gestats a Barcelona, i és cada vegada més un viver d’iniciatives independents i exclusives que estan ajudant a visibilitzar noves centralitats. La residència Faber a Olot, el Festival Temporada Alta a Girona, el nou districte cultural de l’Hospitalet, la Vila del Llibre de Cervera o la Fàbrica Roca Umbert de Granollers són exemples d’un paisatge cultural emergent que configura noves serralades i relleus en la vida cultural del país.

Albert Serra retratat per Román Yñán durant el rodatge de Història de la meva mort, que podeu veure a l’exposició ‘Mites i màscares’ a la Fàbrica Roca Umbert de Granollers fins al 17 de desembre

Festival Panoràmic Granollers from Festival Panoràmic on Vimeo.

Ahir vaig poder assistir a la inauguració del Granollers Panoramic, un festival incubat a Roca Umbert que es proposa reflexionar sobre la relació entre el cinema i la fotografia. Joan Fontcuberta, artista resident de Roca Umbert que ha apadrinat la iniciativa de l’escola GRISART, explicava ahir que el país té molts festivals de cinema temàtics (muntanya, espiritualitat, documental, enologia, etc) i curiosament cap que es proposi explorar el paper de la fotografia en el cinema. Andrés Hispano, que aquests dies exposa al mateix recinte el resultat d’un taller que ha impartit a alumnes de Granollers, explicava ahir que la fotografia ha estat el notari i el productor de l’imaginari del segle XX. Si en els seus inicis la fotografia era un instrument de verificació de la realitat (allò que estava fotografiat era real), avui, en canvi, les imatges es poden manipular fàcilment i poden canviar de sentit depenent de l’ús que en fem. Hispano parlava de les Film Still (o fotos fixes), que són les imatges que es fan durant el rodatge d’una pel·lícula i que sovint han esdevingut icòniques, imatges capaces de crear tot un llenguatge gestual que després s’ha universalitzat. Autèntica enginyeria social a través del cinema. Avui les imatges ens han de servir per qüestionar precisament els grans relats o mites que les icones publicitàries han auspiciat. Hispano advocava ahir per una higiene de la nostra cultura visual, que consistiria en revisar el passat a partir de les mateixes imatges que ens han pervingut sense generar-ne de noves. N’hi ha prou per reordenar, editar i donar nous sentits o qüestionar (encara que només sigui amb un simple canvi del peu de foto) els relats oficials.

Curtmetratges en un espai inquietant

La Tèrmica LAB és una de les dependències de Roca Umbert que el Festival Panoramic ha transformat amb la instal·lació de curtmetratges de videoartistes. L’espai de l’antiga fàbrica és laberíntic i inquietant, un autèntic vestigi d’arquitectura del nostre llegat  industrial, que aquí resulta del tot ideal per als materials audiovisuals que s’hi exposen. Si hi aneu, hi trobareu l’òpera prima de Martí Madaula Esquirol (Sabadell, 1996) que ha presentat un vídeo gravat a Manchester, on es va dedicar a espiar uns obrers que veia treballar a l’edifici del davant de casa seva. No us perdéssiu el vídeo de Pilar Rosado (Sant Boi, 1965), doctora en Belles Arts i llicenciada en biologia, que hi ha presentat una peça que parteix de la imatge del rostre del seu fill que es va transformant en un paisatge gràcies a un algortime informàtic. La textura i color dels totxos de la fàbrica interactua de manera decisiva en la nostra percepció d’aquesta cara.

Los afectos, de María Sánchez és un dels curtmetratges més suggerents del Panoramic

Deliciós també el vídeo de María Sánchez (Ávila, 1977), que ha presentat una peça de set minuts titulada Los afectos, en què ella mateixa enregistra amb el mòbil mentre fa tot d’accions de carrer. Amb una mà sosté el mòbil i amb l’altra toca subreptíciament els cossos que es va trobant pel camí. El contacte no és mai carnal, sinó que toca peus, braços i caps d’altres vianants amb l’ombra de la seva mà lliure. És aquesta interacció entre els efectes de la imatge i els afectes del cos que el converteixen en una de les aportacions més interessants i divertides del festival.

El fotògraf d’Albert Serra

El festival Panoràmic també dedica un espai al cineasta Albert Serra al mateix recinte de la Roca Umbert amb l’exposició Mites i màscares, una visió de l’univers creatiu d’Albert Serra a través de les fotografies de Román Yñán. Mites i màscares és la ficció d’una ficció. Un viatge de llums i ombres. La imatge dels mites de la sang. Arquetips. El cinema i la fotografia vampiritzats en el procés de creació. La mostra recull fotografies inèdites, crits i poemes del Jaume C. Pons Alorda, publicacions, diaris íntims dels rodatges i moments èpics i místics de l’univers creatiu d’Albert Serra i la seva productora, Andergraun Films. Ahir Albert Serra era al Japó, on li dediquen una retrospectiva i no va poder assistir a la festa d’inauguració. El dia 11 de desembre participarà en un col·loqui a la Fàbrica Roca Umbert.