Els 10 articles més llegits de Núvol aquest 2018

30.12.2018

El 2018 ha sigut un any ben especial per Núvol: hem rebut el Premi Nacional de Comunicació i el Premi GAC al mitjà que parla d’art; hem publicat la nostra segona revista anual i dos llibres en paper, Història d’Emma de Paulina Pi de la Serra i El present vulnerable de Feliu Formosa. També hem editat 10 ebooks i hem començat a fer revistes temàtiques gratuïtes, com la de La Setmana del Llibre en Català o la de la Biennal Ciutat Oberta. A part d’això, han sigut 365 dies en què no ens hem oblidat de la injustícia que viu la nostra societat: quinzenalment hem enviat una revista als nou presos polítics que continuen sense poder tornar a casa. Però quins han sigut els 10 articles més llegits d’enguany? Aquí els teniu:

Núvol, el digital de cultura

1. Deu errors més freqüents en català
Als usuaris de la llengua sovint ens sorgeixen dubtes quan escrivim o parlem en català. No només d’ortografia, sinó també de sintaxi o, fins i tot, de morfologia i fonètica. Per això, hem decidit recollir en aquest article alguns dels errors que considerem que són freqüents en català quan escrivim. [Llegir+]

 

2. Cap d’any masclista: crònica d’una nit horrorosa
It’s not fun at all! Hòstia puta! It’s not fucking fun at all! Això és el que vaig dir a l’home abans d’empentar-lo. Era la nit de cap d’any, la meva germana i jo érem a la Plaça del Duomo de Milà i darrere nostre hi teníem dos italians alts, de gairebé dos metres, vestits amb jaqueta negra. Plovia i portaven la caputxa posada. La plaça estava plena i entre persona i persona hi havia pocs mil·límetres d’espai. Però tot i això, hi havia lloc suficient com per no haver de tenir ningú a sobre. [Llegir+]

 

3. El cornut del jutge Llarena
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha dictat ordres de detenció europea i internacional contra tots els dirigents independentistes exiliats excepte Anna Gabriel. Per tant, es reobre el front de la causa per rebel·lió fora de les fronteres espanyoles, que Llarena va tancar en el seu moment en veure que la justícia belga posava traves a l’extradició de Puigdemont i la resta de consellers a Brussel·les. [Llegir+]

 

4. Jordi Graupera: “Si buidem Barcelona de la seva història algú l’omplirà amb una altra cosa”
Jordi Graupera és un filòsof que vol ser alcalde de Barcelona. La seva idea de Barcelona és una visió on la catalanitat de la capital –amb tots els matisos i tota la pluralitat, diu ell-, no és un aspecte secundari de la ciutat, sinó que és central per solucionar els seus problemes. A més, Graupera parla constantment de cultura, amb un eslògan cridaner com “matar el catalanisme” que només s’entén des de la perspectiva cultural. Aquesta no és una entrevista sobre estratègia electoral, sobre procés ni sobre independència: parlem d’una idea de Barcelona, dels problemes de la cultura barcelonina d’avui, del rol polític de Barcelona al món i de la relació de la ciutat amb les seves arrels històriques. [Llegir+]

 

5. FAQS o com fer bo Jordi Cañas
El Preguntes Freqüents ens va portar fins a Waterloo. Laura Rosel entrevistava tres consellers cessats pel 155, Meritxell Serret, Lluís Puig Gordi i Toni Comín a la casa llogada per Puigdemont a Bèlgica i que ara és la seu del Consell de la República. De Waterloo vam passar a una intervenció fugaç d’una Pilar Rahola, que va estar a punt de plorar, i tot seguit a un cara a cara entre Jordi Cañas i Jordi Graupera. El combat prometia molt, però era el duel va resultar desequilibrat i fins i tot massa cordial, perquè Graupera té una capacitat dialèctica infinitament superior i Cañas va haver de pujar el to per compensar la feblesa dels seus arguments. [Llegir+]

 

6. Faltes d’ortografia? Si aquest fos el problema…
Moooltes persones mooolt indignades perquè a la universitat els estudiants fan faltes. Bé, estimats, em sap greu anunciar-vos que això no és nou i que ja fa temps que ho diem. No, els estudiants no saben escriure sense fer faltes, ni dins ni fora de la universitat. Ara bé, el problema no és (només) aquest. El problema és que tenim gent a la universitat que no sap llegir, ni escriure, ni pensar. A les nostres aules sovint ens topem amb estudiants que no saben, ni tan sols, expressar un pensament, una idea senzilla, d’una manera ordenada, coherent i intel·ligible. [Llegir+]

 

7. Bargalló, Florentino i el temps de migdia de les escoles
Els mites sobre el temps de migdia a les escoles són gairebé un gènere en si mateix. Sembla que tot, tot, passi sempre allà i, sorprenentment, al Departament d’Ensenyament no se’n parla, del temps de migdia. Es parla dels menjadors. Concretament de Decret de Menjadors. De fet, aquests dies Josep Bargalló està capficat en treure un nou Decret de Menjadors: el decret que s’ha fet cèlebre per “retornar” a la Generalitat el servei de menjadors de les escoles públiques perquè així la Generalitat pugui re-externalitzar-lo tot adjudicant-lo, a través de licitació, al millor voltor, ai perdó!, volia dir postor. [Llegir+]

 

8. Benvinguts a la família: una oportunitat perduda per a la televisió catalana
No hi ha cap sèrie, per bona que sigui, que no es pugui resumir com un culebrot banal: gent que s’enamora i es desenamora, amics que es fan enemics, un parell de secrets i mentides i, al final, l’important era el camí recorregut i no la destinació. Culpa de la vida, que és un immens clixé, com ens recorda el grup de Facebook anomenat “Life is not a Godard film”. La qual cosa és una sort: n’hi ha prou amb què ens expliquin la història de sempre amb una subtil aparença de novetat, i ens casarem amb la narració de seguida. Benvinguts a la família ha intentat anar més enllà, i ho aplaudim, però s’ha fotut de lloros. [Llegir+]

 

9. La gestió de l’error
No sé com començar aquest article, així que m‘arremango i disparo. I ordeno idees mentre escric. Potser a molts de vosaltres el món audiovisual us queda una mica lluny (i a mi, fins i tot, que sobrevisc gràcies al teatre) però no és un espai precisament feminista. De fet, el hashtag #SerActriuÉs va deixar clar com d’hostil podia ser per a les dones en el nostre país. I quants titulars, quants comentaris de creadors d’aquest país posicionant-se en contra del comportament masclista vam tenir? Quants actors es van interessar pel que havíem patit les actrius? Us ho puc dir: gairebé ningú. [Llegir+]

 

10. 9 maneres d’ensenyar els nens a odiar la lectura segons Gianni Rodari
A Gianni Rodari se’l coneix com el mestre de la fantasia. Si bé aquest escriptor, pedagog i periodista italià -autor del clàssic Gramàtica de la fantasia-, va morir fa gairebé quatre dècades, avui és d’una actualitat aclaparadora. I així ho han considerat també des de Blackie Books, que han tret un recull dels seus millors articles. El llibre porta per títol Escola de fantasia i conté perles com el capítol quart, titulat ‘Nou maneres d’ensenyar els nens a odiar la lectura’. Ens permetem la llicència de capgirar l’ordre (avui ens sembla més vigent així) d’aquest quasi-decàleg per desincentivar els més petits a llegir. [Llegir+]