Els 10 anys d’un renovat d’Antic Teatre: la lluita continua

5.04.2013

Potser és un teatre que passa desapercebut. No ocupa l’espai a la premsa com altres teatres de Barcelona. Però això no els preocupa, perquè la seva visió va més enllà. És un dels teatres més interessants de Barcelona, també conegut per la seva agradabilíssima terrassa. Situat a pocs metres del Palau de la Música, l’Antic Teatre és independent, rebel, descarat, obertament anticapitalista, amb ganes de dir coses i marxar ben lluny de tots els convencionalismes.

L'Antic Teatre fa 10 anys.

La sala de l’Antic Teatre es va redescobrir fa 10 anys. Llavors era un centre social històric que es trobava completament en ruïnes. L’espai havia estat el Cercle Barcelonès Sant Josep Obrer, fundat el 1879 gràcies a l’arquitecte Joan Martorell, i se’l va rebatejar amb el nou d’Antic Teatre, espai de creació. Un espai de Barcelona que després d’estar tancat i barrat, caient a trossos, tornava a agafar vida. Va ser gràcies a un grup d’artistes alternatius, encapçalat per Semolinika Tomic, creadora que venia del món punk i hardcore i col·laboradora de la Fura dels Baus. El van llogar gairebé per casualitat quan buscaven un lloc on assajar els seus espectacles.

La història tot just començava. Aquells artistes van arreglar l’ espai amb el cop de mà d’amics. De seguida es van adonar del potencial que hi havia amagat entre aquelles parets, de manera que van decidir utilitzar-lo també com a espai d’exhibició. El dia de Sant Jordi de l’any 2003 va tenir lloc la inauguració del nou Antic Teatre. Es va inaugurar amb la representació De la impossibilitat de conjugar el verb estimar, de Roger Bernat, amb Juan Navarro i Santiago Maravillas. Des de llavors, hi va començar a haver una programació regular, que tenia el seu accent en l’experimentació, en el risc i en la recerca de nous llenguatges. La línia de programació de va ser molt clara des del primer moment: l’Antic aposta per la investigació i desenvolupament de ous llenguatges escènics de manera multidisciplinar.

Però no tot serien flors i violes. El 2005, Heliodoro Lozano, excap dels serveis tècnics de Ciutat Vella,-i que més tard imputat com a principal responsable d’una trama corrupta de concessió de llicències de pisos turístics a canvi de suborns-, va presentar una ordre per la qual l’Antic Teatre havia de tancar-se en 24 hores. I aquí va començar una llarga lluita política per salvar l’espai, quan fins llavors no havia tingut cap tipus de relacions amb les administracions. Es van aconseguir pròrrogues pel tancament, però el teatre necessitava unes obres de rehabilitació que van tenir un cost de 500.000 euros. Les reformes es  van realitzar durant els anys 2008 i 2009,  en què l’activitat es va traslladar a l’Adriantic, un local al barri de la Verneda i la Pau. Actualment, l’Adriantic és espai per a les residències artístiques. El 16 de gener de 2010 es va reinaugurar el teatre, i tota l’activitat va tornar a Verdaguer i Callís.

L'Antic Teatre,

Però no només es fa cultura dins de la sala d’exhibició. L’Antic Teatre és més que un teatre: compta amb un projecte comunitari a través del qual col·labora i contribueix al seu barri amb accions socials i de vinculació amb la comunitat. En una primera fase, s’ha treballat amb les persones grans del barri. I a més del seu espai escènic, és conegut per la seva terrassa i jardí interior, un raconet idíl·lic en ple centre de Barcelona. Allà també s’hi couen projectes, i és un espai de trobada.

Han passat 10 anys des de la seva inauguració, i l’Antic Teatre s’ha convertit en una referència del teatre independent de Barcelona. Actualment té una activitat frenètica: té una programació molt intensa, amb 60 espectacles diferents cada any, en els quals hi passen uns 200 artistes.  10 anys que no han estat fàcils. I tot i que l’actualitat sembla que no és un camí de roses, vingui el que vingui l’Antic Teatre està curat d’espants. La lluita continua.

Actuació a l'Antic Teatre.

Un cop arribat a aquesta meta, l’Antic Teatre vol posar el seu passat, present i futur dins d’un llibre, que no serà una publicació qualsevol: l’obra vol ser a la vegada una obra artística en si mateixa. Les obres, fetes expressament per a la publicació, han estat concebudes per artistes vinculats amb l’espai. Per portar-lo a terme, l’Antic ha recorregut al seu públic, i a través del micromecenatge a través de la plataforma Goteo, vol arribar a 4.900 euros per finançar el llibre.  Es poden fer aportacions en aquest enllaç.