El vímet es modela si s’humiteja

2.05.2018

Alguna cosa no acaba de quallar quan hi ha problemàtiques que, un segle després, continuen més vigents que mai. Encara preocupa més quan aquestes situacions que abans es gestionaven en comunitat, s’encaren ara des de la soledat i el més pur individualisme.

Verónica Pallini protagonitza l’espectacle ‘En alquiler’ a Porta 4.

Després de veure En Alquiler al teatre Porta 4 de Gràcia, és evident que no calen gaires excentricitats escèniques, ni dosis de nostàlgia, per donar llum a un problema social que cada dia irrita a més ciutats i persones de tot el món: l’increment abusiu del preu del lloguer.

L’argentina Verónica Pallini, que ha treballat en aquesta proposta amb el dramaturg Mikel Fernandino, parteix dels seus orígens i s’embarca sola a escena per interpretar dues dones de diferents ciutats i èpoques: l’una, de Buenos Aires de principis del s.XX, i l’altra, de la Barcelona dels nostres dies. Ho fa amb un admirable desdoblament que connecta un conflicte actual, la gentrificació dels barris barcelonins, amb una lluita històrica de la capital argentina liderada per dones immigrants que protestaven pels preus dels lloguers imposats pels propietaris: la Vaga dels Inquilins del 1907.

No només és interessant com Pallini encarna l’argument en una lluita femenina, sinó també com al llarg de tota la funció va incorporant petits elements metafòrics, començant per ella com a protagonista i una escenografia feta de vímet (que es modela quan s’humiteja), que apel·len a aquest símbol de la dona com a ésser revolucionari i protector de la llar.

L’obra no es fa pesada. Potser perquè només dura cinquanta minuts, o potser per l’eufòria que desprèn la protagonista en algunes escenes, especialment quan representa la gentrificació de la nostra ciutat i tota la burocràcia de l’administració pública que genera aquest fenomen. A molts els resultarà familiar veure com la protagonista s’enfronta a mil tràmits per no perdre el seu pis de tota la vida, després que hagi passat a mans d’una immobiliària multinacional. També a molts els portarà records quan la protagonista descobreix que al pis de dalt, on vivia la Sra. Maria de 90 anys, ara hi estan fent un jacuzzi per la nova família burgesa que s’hi instal·larà; o bé, quan els veïns del davant són uns joves d’Erasmus que han transformat el pis en una discoteca de música electrònica.

En definitiva, una obra que, des de la senzillesa i la humanitat pròpies de les produccions de Porta 4, fa una crida a la unió del teixit social per evitar que el poder acabi exercint la lògica que ja exercia fa un segle. Una crida que també seria mereixedora de la complicitat d’espais teatrals més mediàtics…

Només queda una funció: diumenge 6 de maig! Per a més informació podeu consultar el web de Porta 4.