El Vilar: una cambra pròpia al Montseny

12.02.2019

No és la luxosa Villa Diodati, la mansió que Lord Byron va llogar el 1816 a la riba del llac Léman. La casa on Mary Shelley, convidada pel poeta, va concebre-hi Frankenstein durant l’estiu rúfol d’aquell any. No ho és, ni falta que fa. El lloc és igualment encalmat i inspirador. Som a la finca El Vilar, al cor del Parc Natural del Montseny, terme municipal de Fogars de Montclús. La Diputació de Barcelona i el Departament de Cultura han reunit a la premsa per anunciar oficialment el canvi d’ús de la masia que presideix el paratge. La casa, que fins ara ha estat la residència de descans del president de la Diputació, passarà a funcionar com un espai de creació cultural. L’acord entre les dues institucions està tancat; el projecte, tot just arrenca.

Paratge inspirador. |

Una masia del segle XVII

El 1929, sota la presidència de Milà i Camps, la Diputació va comprar la finca per 125.000 pessetes. L’edifici data del segle XVII; es calcula que va ser aixecat el 1668. El terreny que abraça la finca té una extensió de 148.000 mestres quadrats i acull dos edificis, un destinat a ús professional –l’antic paller; amb dues sales de reunions– i un altre pensat per a viure-hi. Aquesta segona casa té tres dormitoris, una cuina, dos banys i diferents espais comuns de descans i treball. Entre 1929 i 1973, la masia no es va utilitzar. El 1973 es decideix rehabilitar-la completament atès el mal estat estructural. Des d’aleshores s’hi han fet algunes reformes més, totes menors. L’última la va ordenar Celestino Corbacho, que va obrir una finestra en un pis superior: la bona orientació de l’edifici ofereix unes vistes esplèndides.

Samaranch, Tarradellas, Dalmau i Royes són els únics presidents que l’han fet servir com a residència de vacances. Des de Royes, que va acabar el seu mandat el 2003, cap president hi ha dormit. Els successors, però, sí que hi han continuat fent reunions polítiques. De fet, sempre ha tingut aquest altre ús. Dalmau i Maragall van discutir-hi qüestions prèvies sobre els Jocs Olímpics. “És la quarta vegada que vinc”, diu Marc Castells, president de la Diputació, mentre entra a la sala d’estar, l’estança més antiga de la casa, guarnida amb el forn de pa i la cuina de brasa. “No és ostentós. Veieu que la decoració és vintage: cintes de vídeo, televisió de quatre pams”. La masia està en perfectes condicions; l’entorn, ben pentinat. Un vigilant de la Diputació –Jesús– s’ocupa del manteniment de la casa “de dilluns a dilluns”.

El Vilar cap al 1962. |

Espai de creació cultural

La Diputació i Cultura eviten parlar de residència per evitar comparacions confuses (amb la Faber Residency de la Garrotxa, per exemple). S’ha concebut el Vilar com un “espai de creació en l’àmbit cultural”. Castells destaca que l’acord ha casat “dues voluntats”. Per un costat, la determinació de la Diputació de seguir treballant en la conservació patrimonial i l’aprofitament dels espais dels quals és propietària. En el cas d’El Vilar, però, la feina de conservació és limitada. “No cal fer-hi cap inversió patrimonial; tot està a punt”, apunta Castells, que recorda els últims passos en aquesta àrea: la rehabilitació de Sant Miquel del Fai i la compra del Castell de Talamanca.

L’altra voluntat és la manifestada per Cultura: els creadors reclamen un lloc destinat a la creació. “Una vella demanda del sector”, segons la consellera Laura Borràs. La infrautilització de la masia ha facilitat l’acord, que Castells veu com “un acte de generositat” de la Diputació a Cultura. Segons Borràs, “dues missions” quedaran culminades: “La protecció de dos patrimonis: l’ambiental i l’intel·lectual”. La consellera, però, recorda que aquest agermanament ja fa temps que es practica amb cicles com Poesia als Parcs o Lletres i Paisatge.

Com dèiem, la reconversió de la masia en una ‘casa de creadors’ es troba encara en una fase inicial. Les dues institucions han de continuar perfilant com materialitzen l’acord. Està previst que es constitueix una comissió de treball per establir amb quina periodicitat s’han de fer les convocatòries públiques i quins criteris seran els que determinin qui ocupa les places. Borràs assegura que no hem de pensar solament en creadors de l’àmbit literari: “No ens tanquem a altres disciplines artístiques”. “És un espai al servei de la cultura que volem que sigui utilitzat intensivament. El Departament ja atorga ajuts econòmics però aquests no sempre permeten aconseguir el temps i l’espai ideals per a la creació”. Tampoc es descarta oferir l’espai a docents que treballin el foment de la lectura. Seria una oferta vinculada al Pla de Lectura 2020. De moment, però, no hi ha calendari.