El valor educatiu de la glosa

21.06.2018

Set veus menudes, dolces i melodioses acompanyades per una guitarra, aconseguien commoure els membres del públic que, atentament, escoltaven i participaven en cada una de les rimes, la mètrica, les idees i la melodia que proposaven els infants de l’Escola Concepcionistes de Barcelona. Una exhibició que pretenia ensenyar què són les gloses, com es creen i, sobretot, mostrar la vessant educativa d’aquest gènere poètic i musical basat en la improvisació sobre una melodia concreta. I així va ser.

La glosadora Maribel Servera, reina de les Nyacres.

Però també va resultar ser una forma amena i propera de dur a terme la cloenda de la presentació del projecte Eduglosa.cat, en forma de portal web impulsat per l’associació Cor de Carxofa, amb el suport i la col·laboració de la Fundació Carulla i Plataforma per la Llengua. El Centre Artesà Tradicionàrius, situat al vell mig del barri de Gràcia, va ser, dimarts al matí, el testimoni principal del naixement d’un nou recurs virtual que vol fomentar la integració social a les aules a través de l’art de glosar. Així com també la cultura i la llengua catalanes.

Tolo Albertí, el president de Cor de Carxofa, Neus Mestres, directora de Plataforma per la Llengua i Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, van explicar quina ha estat la intencionalitat amb la qual s’ha creat aquest projecte. Tots tres van coincidir a dir que el portal pot ser una eina pedagògica, de cohesió i un element transformador de la societat, però alhora un espai lúdic i de referència de la cultura popular dels Països Catalans. Marta Esteve assegura que “aquest projecte incrementa la creativitat, millora l’ús de la llengua i fomenta l’esperit crític. I al final, quan ens imaginem el futur d’aquest projecte, ens volem imaginar persones més lliures, més critiques i més creatives”.

Eduglosa.cat, que anirà destinat als docents d’arreu del territori i a totes aquelles persones que vulguin iniciar experiències i perfeccionar la seva habilitat en el món de la cançó improvisada, disposa d’un seguit d’apartats i recursos. Entre els quals s’hi poden trobar, activitats didàctiques, programacions i competències bàsiques per a treballar amb els infants a dins i fora de les aules. Segons Neus Mestres: “El projecte d’Eduglosa pretén ser un recurs educatiu, un recurs docent, i també de lleure, és a dir, per Esplais i Agrupaments Escoltes. És important que aquest projecte pugui transmetre’s a tot arreu a través de la glosa.”

Per la seva banda, Tolo Albertí va destacar que la glosa és un transmissor dels valors que les tres entitats impulsores del portal comparteixen. Per tant, els avantatges de la glosa són evidents. És un bon recurs per poder treballar amb els infants la capacitat d’improvisar i la pèrdua de la vergonya. Però sobretot, és un recurs perquè els nens i nenes s’adonin que el català és una llengua amb la que es poden divertir. És a dir, no només concebre el català com una assignatura que es fa a l’escola, sinó un idioma per poder compartir amb els amics.

Així doncs, aquest projecte és una prova més que la cultura popular pot traspassar fronteres per convertir-se en una eina de transformació en diferents àmbits de la nostra societat. Encara amb els garrotins en el meu cervell, caminava per Gràcia i reflexionava sobre els petits projectes iniciats des del voluntariat i l’associacionisme. Aquells que són el puntal d’una cultura viva que posseeix l’esperança d’un futur millor basat en la igualtat, el respecte i la cohesió entre persones. I, si pot ser, amb bones gloses que ens facin cantar, ballar, riure i pensar.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Sensacional.
    “Quina idea fer un portal,
    On els xiquets vegin què és bo.
    Quina idea fer un portal,
    On gaudeixin fent això!”