El traster d’Anna Punsoda

22.04.2015

Aquest Sant Jordi el digital de cultura publica un nou e-single de la Biblioteca del Núvol. Anna Punsoda debuta en la ficció amb ‘El traster’, una narració absorbent i torbadora. Us la podreu descarregar de franc aquí. Parlem amb l’autora del seu relat.

Anna Punsoda | Foto BiBi Oye / Núvol

Anna Punsoda | Foto BiBi Oye / Núvol

 

Bernat Puigtobella: L’Abel, el protagonista d’El traster, decideix fer un sacrifici, gairebé ritual. Hi ha un moment en el relat que diu: “Quanta desgràcia ha portat el cristianisme al món. Abans se sacrificava algú, com més estimat millor, per satisfer els déus. després va arribar Jesús i tothom se sacrifica a si mateix per als altres. I així tots sacrificats i amargats”. La violència d’Abel surt d’una racionalització?

Anna Punsoda: No, clar que no. Però de vegades acabem fent-nos un embolic molt gros, entre el que ens passa i el relat que nosaltres mateixos en fem per poder-ho entendre. Aquest noi té un univers mental, fet de teories tirant a precàries, que li serveix de suport. Però jo no diria que ho decideix. Ell vol i no vol sortir d’on és. Vol sortir-ne perquè no està bé, però no vol perquè té por. Val més una relació que ens fa mal al buit, al no-res, a la intempèrie, a quedar-nos sols, pensem.

B.P: El protagonista d’El traster, l’Abel Escarp, és un personatge que abusa de les dones, però al mateix temps ell és víctima d’un abús molt gran, el que és probablement l’abús més destructiu i alhora més tolerat per la societat, l’abús matern. 

A.P: Sí. La relació amb la mare és la relació originària. És la relació on millor es veu la importància dels límits saludables que cal establir entre dues persones. Entre la possessió i la indiferència, allà al mig deu quedar l’amor. Una mare extremadament possessiva o una mare que desatèn els nens, tot això són desastres i més desastres.

B.P: El traster forma part d’un recull de narracions que tenen un fil conductor en comú. Són tots tan torbadors com aquest? Què has volgut explicar amb aquests contes?

A.P: En general tot són històries de persones que cauen a dins de persones o de persones que les han envaït, que algú hi ha caigut a dins. Vull dir històries de límits rebentats. Presons mentals. Animalets dolçets. Sexe. Assassinats. No ho sé, potser els que més reben són els homes. Aquest relat n’és l’excepció.

B.P: A la literatura catalana no solem trobar una exploració tan crua del mal. En general, sobra bondat i bon rotllo i falten emocions fortes. Com et veus dins de la literatura catalana actual i què creus que hi pots aportar?

A.P: Ui, el mal. No sé ni si crec que tingui entitat. Jo parlo d’homes i dones ferits, de maneres de relacionar-se gens saludables, que crec que també hi són. Potser en un altre moment em vindrà de gust explicar altres coses. A la literatura catalana actual hi ha gent que fa coses molt interessants, la veig bé, la nostra literatura. Jo vaig al meu ritme. El primer deure dels homes és no col·lapsar-se!

Podeu descarregar-vos ‘El traster’ d’Anna Punsoda fent clic aquí. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Des que fa un bon grapat d’anys vaig descobrir l’escriptura de l’Anna Punsoda que me’n vaig enamorar. Prosa fàcil sense renunciar ni un mil·límetre a la profunditat. Aquesta fondària li dóna aquell paladar exquisit dels vins negres intensos i afustats compartits amb gent sàvia. Ara mateix corro a llegir-lo.

    La millor sorpresa de Sant Jordi possible.

    Enhorabona, Nuvol. I per molts més, Anna Punsoda!

  2. Un detall purament anecdòtic que no altera en res el conjunt del relat: la mare no vol que l’Abel mescli proteïnes amb hidrats de carboni, però després l’atipa de cigrons amb vedella? Contradictori.